Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
tòfona
tòfona negra
© Fototeca.cat
Micologia
Gènere de fongs subterranis en forma de tubercle berrugós o llis, de l’ordre de les tuberals.
Estableixen micorrizes amb arbres Algunes espècies són molt apreciades com a menja i com a condiment La tòfona blanca Taestivum , també anomenada pagerès o pageresa, té ascocarps de forma irregular, de 2 a 7 cm, negres, amb berrugues anguloses grosses, i de carn d’un violat grisenc, amb venes blanquinoses Es fa sobre substrat calcari i és comestible La tòfona negra Tmelanosporum té aparells esporífers de forma irregular, de 4 a 5 cm, negres, amb berrugues poligonals petites, i de carn perfumada i de color negre vermellós o violaci, amb venes blanques Calcícola, creix en…
basidiomicets
basidiomicets sapròfits
© Fototeca.cat
Micologia
Classe de fongs caracteritzats per la producció de basidis, formadors de basidiòspores externes.
Tenen força caràcters comuns amb els ascomicets, com la manca de cèllules flagellades, el miceli d’hifes quitinoses, septades, amb els septes travessats per una sinapsi en aquest cas tubular, les formes de reproducció, etc En general, però, els basidiomicets es revelen força més evolucionats que els ascomicets per exemple, el cicle reproductor primitiu amb una fase gametofítica i dues d’esporofítiques, no rar entre els ascomicets, solament es conserva en alguns basidiomicets arcaics uredinals, i en la resta dels casos es presenta reduït a l’aparell esporofític, constituït per un miceli…
agàric blanc
Micologia
Fong paràsit de làrixs i cedres, de la família de les poliporàcies, que forma sobre aquests arbres aparells esporífers semicirculars, gruixuts, blanquinosos i esquerdats per sobre, de carn friable, amarga.
Ha estat emprat com a purgant i com a antisudorífic, contra les suors del tuberculosos
ascomicets
Cordyceps militaris: ascomicets pirenomicets
© Fototeca.cat
Micologia
Classe de fongs desproveïts de cèl·lules flagel·lades, gairebé sempre septats, caracteritzats per la producció d’espores a l’interior d’ascs, formats a partir d’un aparell ascogen originat per reproducció sexual.
El miceli normal correspon al gametòfit i presenta hifes ramificades, de membrana quitinosa És típic que els septes que separen les cèllules presentin un o diversos porus o aparells sinàptics, com passa en algunes algues A vegades formen estromes, per agregació d’hifes en forma de prosènquima o de plectènquima sobre o dins els quals es formen els òrgans reproductors No és rar que alguns estromes acumulin reserves i es converteixin en formes resistents, els esclerocis La reproducció té lloc bàsicament per tricogàmia El gametangi femení, l’ascogoni, és fecundat pels espermacis,…
Les ciutats i les viles
Art gòtic
Tal com s’ha exposat abans, l’època del gòtic va coincidir en terres catalanes –i en general, a l’occident feudal d’Europa–, amb la culminació i crisi d’un llarg procés d’expansió, dins del qual va entrellaçar-se un important creixement demogràfic amb una igualment forta urbanització Això va fer que una nova xarxa de poblacions d’entitat diversa i molt dinàmiques s’afegís a l’herència d’aquelles ciutats antigues que s’havien mantingut durant els segles altmedievals El collapse i la recessió que va seguir foren també d’ampli abast, i van atacar greument Catalunya, tant demogràficament com…
Els palaus reials
Art gòtic
El bloc romànic del Tinell, bastit pel comte barceloní al segle XI, fou durant els quatre segles següents la peça nuclear i primordial del Palau Reial Major de Barcelona Les reformes gòtiques en canviaren la fesomia i en feren créixer la complexitat per extensió, però mai no alteraren la seva natura essencial presidida per la gran aula elevada Aquest caràcter es va reforçar amb la construcció de la sala major del segle XIV i el trasllat de les funcions residencials a peces secundàries al damunt o a l’entorn Les noves i heterogènies dependències que combinaren funcions de residència, esbarjo i…
Els grans llibres d’usatges i constitucions del primer terç del segle XIV
Art gòtic
El substrat històric i el seu contingut Pere II atorga privilegis a la ciutat de Barcelona, vinyeta dels Usatges de la paeria de Lleida El còdex s’illuminà en dues etapes Aquesta miniatura pertany a la primera, entre 1321-28, d’estil lineal AML, ms 1375, foli 121 – LMelgosa Abordar l’anàlisi i la descripció del corpus d’aquesta tipologia de còdexs manuscrits demana, d’antuvi, preguntar-se per les raons del seu caràcter essencialment concentrat en el temps dins el primer terç i com a màxim fins a mitjan segle XIV, que es correspon als regnats de Jaume II, Alfons III i els primers anys de Pere…
Arquitectes, constructors i restauradors neogòtics
Art gòtic
Un estudi del gòtic a Catalunya implica el coneixement també d’una de les seves derivacions, l’arquitectura neogòtica, que tingué un gran moment a la darreria del segle XIX i el primer quart del XX L’estudi del neogòtic, però, ha estat negligit, malgrat el gran nombre de construccions d’aquest estil Si bé en són conegudes les obres dels principals arquitectes, encara cal començar l’inventari de molts convents de religioses, asils, casetes d’estiueig o panteons repartits per tot Catalunya, amb inclusió dels molts exemplars desapareguts i solament coneguts pels projectes o velles fotografies En…