Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
sureny fosc
Sureny fosc
© František Šaržík
Micologia
Bolet, de la família de les boletàcies, de 6 a 18 cm d’alt, de capell hemisfèric o convex, finament vellutat, de color de sèpia brunenc, amb tubs groguencs; de cama robusta, inflada inferiorment, bruna, i de carn ferma, blanca, d’olor i tast agradables.
És una espècie del S d’Europa, que es troba en boscs caducifolis i en brolles És comestible i excellent
còrtex
Micologia
Capa perifèrica del tal·lus dels líquens d’estructura estratificada (heteròmers), formada per hifes del fong, més o menys fortament soldades.
En els líquens foliacis hom distingeix un còrtex superior i un còrtex inferior, sovint més fosc i proveït de rizines
ustilag
Micologia
Farmàcia
Fong paràsit de les flors, les fulles i les tiges del blat de moro (Zea mays).
Forma unes masses de color fosc, que contenen un alcaloide, la ustilagina Té propietats semblants a les del sègol banyut
bolet de pi
Bolet de pi
© California Academy of Sciences / Jo-Ann Ordano
Micologia
Bolet de la família de les estrofariàcies, de barret groc de sofre amb el centre torrat, de 3 a 7 cm de diàmetre, de làmines primerament grogues, després verdoses i al final fosques, de peu allargat i de carn amarga, no comestible.
Es fa sovint sobre soques i arrels podrides de tota mena d’arbres, formant flotes denses on els barrets inferiors es taquen de bru fosc a causa de les espores dels que resten damunt
esporada
Micologia
Acumulació d’espores d’un bolet, obtinguda per despreniment natural d’aquestes, acolorint l’himeni sobre un full de paper o una làmina de vidre, en ambient humit.
La sistemàtica actual de les agaricals es basa, en part, sobre la coloració de l’esporada, que permet de distingir-ne diversos grups leucosporats blanca, rodosporats rosa, ocrosporats d’ocre a bru groguenc, iantinosporats de bru purpuri a púrpura fosc i melanosporats de violaci negrós a negre
cortinari
cortinari metzinós
Biopix: JC Schou (CC BY-NC 3.0)
Micologia
Gènere de fongs d’aspecte variable, de la família de les cortinariàcies, capell viscós o sec, amb el marge reunit a la cama (que és cilíndrica o bulbosa) per una cortina que es trenca en obrir-se el capell i resta entorn del peu en forma de filaments tenyits per les espores, que són sempre de color ferruginós i poc o molt verrucoses.
Bé que és extremament ric en espècies, l’única apreciada com a comestible és el cortinari gros C praestans , bolet massís i carnós, de capell bru fosc El petit cortinari metzinós C orellanus , de tonalitats vermelloses, és considerat tòxic i mortal S’ha d’anar amb compte de no confondre cap d’aquestes espècies de cortinaris amb les cames de perdiu Chroogomphus rutilus i semblants que, a diferència d’aquests, tenen el barret viscós o humit i les làmines també fosques, però clarament decurrents
cama-sec
Cama-secs
© Lord Mayonnaise
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret de color de crema, rosadenc quan és humit, i més pàl·lid quan és eixut.
De primer campanulat i després estès, té un bony més fosc al centre amb solcs irregulars al marge, de 2 a 4 cm de diàmetre, làmines gruixudes i espaiades i la cama alta i tenaç La carn fa una olor suau, agradable, i en cru té gust d’avellana Creix típicament als prats, on sol formar grans erols o carreretes Comestible de gran qualitat, s’asseca fàcilment En aquesta forma és emprat com a condiment i és més conegut amb el nom de “moixernó”, que estrictament hauria d’ésser reservat a Tricholoma gambosa
boletàcies
Micologia
Família de fongs que comprèn la major part de l’ordre de les boletals, amb fongs de peu central i porus ben formats.
Comprèn, ultra el gènere Gyroporus , l’ampli gènere Boletus , actualment escindit en diversos subgèneres, amb moltes espècies comestibles, com el sureny, i algunes poques de tòxiques, com el matagent Boletàcies més destacades Boletus Tubiporus aereus sureny fosc B Xerocomus badius cigró , sureny B Ixocomus bovinus molleric , moixí B Xerocomus chrysenteron mataparent de carn daurada B Krombholzia duriusculus B Krombholzia aurantiacus abró , tremolí B Tubiporus erythropus mataparent de cama vermella B Tubiporus edulis cep , siureny, siuró, sigró, pinetell, cep, mollerol B Ixocomus…
cualbra
Cualbra llora
Paffka (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Gènere de bolets, de la família de les russulàcies, de capell convex o poc o molt aplanat, comunament virolat, amb làmines generalment gruixudes i espaiades, de color blanc o groguenc, a l’igual de l’esporada.
La cama és blanca o d’una tonalitat clara La carn és trencadissa, sense llet, de consistència que recorda la del formatge, i de gust variat, moltes vegades de pebre Moltes cualbres són comestibles Malgrat que hom aplica el nom de cualbra a qualsevol espècie del gènere Russula , n'hi ha moltes que reben noms particulars russulàcies La cualbra llora dita també llora verda , R virescens té el capell de color verdós fosc, i les làmines, entrecreuades i una mica decurrents La cualbra negra o bromosa R densifolia posseeix una carn que s’ennegreix en contacte amb l’aire La cualbra…
gomfidiàcies
Micologia
Família d’agaricals que comprèn bolets generalment viscosos, de làmines decurrents i gruixudes i amb espores d’un color bru fosc o negre.
Les espècies més importants són la cama de perdiu i la cama de perdiu mucosa