Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
terrandòs
Terandòs
Toffel (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 10 a 20 cm d’ample, de color blanc o una mica embrunit, tomentós, en forma d’embut i amb el marge enrotllat, de cama curta, de làmines espaiades i decurrents, de carn blanca i ferma, i de llet blanca i acre.
Es fa sobretot en boscs caducifolis No és mengívol pel seu gust fort i picant
apagallums
Apagallums
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet gros, de la família de les agaricàcies, de 10 a 25 cm d’alçària, de color grisenc o bru, de barret primerament ovoide i després estès i amb un mamelló al mig, guarnit d’esquames esfilagarsades, i de cama llarga, amb faixes fosques en ziga-zaga, i engruixida a la base, proveïda d’un anell fàcilment mòbil.
Es fa sobretot en boscs, sobre sòls flonjos i àcids Els exemplars joves són de gust excellent
pinetell
Pinetells
© Carlos Basarte
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 5 a 12 cm de diàmetre, primerament convex i finalment aplanat i deprimit al centre, amb el marge enrotllat, de color vermell ataronjat, amb llistes concèntriques; de làmines adnades i de làtex ataronjat.
Es fa en pinedes De gust exquisit, és molt consumit als Països Catalans És anomenat també rovelló
pebreta
Micologia
Bolet petit, de la família de les boletàcies, de 2 a 6 cm d’alt, bru ocraci o bru groguenc, de barret convex i de cama ferma.
Abunda en boscs de coníferes, sobre terreny calcari Per una olor i un gust fort de pebre característics, no és comestible
pebrassa vermella
Pebrassa vermella
Bobzimmer (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 4 a 12 cm d’amplària, d’un vermell viu, convex o estès, estriat al marge; de làmines blanques i espaiades, i de cama blanca i esvelta.
Fa olor de coco ratllat i té un gust molt acre És comú en boscs, sobretot en terrenys àcids És lleugerament tòxic
bossa
Bossa
Dr Mary Gillham Archive Project (CC BY 2.0)
Micologia
Fong basidiomicet, de la família de les clavariàcies, de carpòfor cilíndric al principi, i claviforme després, de superfície poc o molt arrugada longitudinalment, gris groguenc, de 10-12 cm d’alçada, revestit per l’himeni.
A l’interior, la carn és flonja i blanca, de gust amargós Viu als boscs de caducifolis, on pot ésser molt freqüent És comestible mediocre, quan és tendre
cama-sec
Cama-secs
© Lord Mayonnaise
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret de color de crema, rosadenc quan és humit, i més pàl·lid quan és eixut.
De primer campanulat i després estès, té un bony més fosc al centre amb solcs irregulars al marge, de 2 a 4 cm de diàmetre, làmines gruixudes i espaiades i la cama alta i tenaç La carn fa una olor suau, agradable, i en cru té gust d’avellana Creix típicament als prats, on sol formar grans erols o carreretes Comestible de gran qualitat, s’asseca fàcilment En aquesta forma és emprat com a condiment i és més conegut amb el nom de “moixernó”, que estrictament hauria d’ésser reservat a Tricholoma gambosa
cualbra
Cualbra llora
Paffka (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Gènere de bolets, de la família de les russulàcies, de capell convex o poc o molt aplanat, comunament virolat, amb làmines generalment gruixudes i espaiades, de color blanc o groguenc, a l’igual de l’esporada.
La cama és blanca o d’una tonalitat clara La carn és trencadissa, sense llet, de consistència que recorda la del formatge, i de gust variat, moltes vegades de pebre Moltes cualbres són comestibles Malgrat que hom aplica el nom de cualbra a qualsevol espècie del gènere Russula , n'hi ha moltes que reben noms particulars russulàcies La cualbra llora dita també llora verda , R virescens té el capell de color verdós fosc, i les làmines, entrecreuades i una mica decurrents La cualbra negra o bromosa R densifolia posseeix una carn que s’ennegreix en contacte amb l’aire La cualbra…
xiitake
Xiitakes
Rob Hille (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet de soca, de la família de les tricolomatàcies, de carn consistent i gust fort, que es cultiva sobretot al Japó i a la Xina, i que és molt apreciat en la cuina d’aquests països.
moixernó de tardor
Moixernó de tardor
H. Krisp (cc-by-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret grisenc, pruïnós, de 5 a 15 cm d’ample, i de marge enrotllat, de làmines pròximes, lleugerament escotades, blanquinoses i finalment rosades, de cama fibrosa i del mateix color que el barret, i de carn blanquinosa, tendra i d’olor i gust de farina.
Apareix, durant la tardor, en prats, formant erols