Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
pezizals
Micologia
Ordre d’ascomicets de la subclasse dels discomicets integrat per fongs d’esporocarps en forma de plat o de copa, o proveïts de cama i capell; d’ascs operculats i d’ascòspores hialines, unicel·lulars i uniloculars.
Només en pocs casos fan conidis Són sapròfits i es fan en terra humífera, en places carboneres, sobre fusta en descomposició i sobre fems Comprèn, entre altres, les famílies de les helvellàcies i de les pezizàcies Pezizals més destacades Acetabula sp bocabadat Acetabula leucomelas bocabadat negre Acetabula vulgaris bocabadat bru Aleuria vesiculosa cassoleta groga Disciotis venosa cassoleta venosa Galactinia badia cassoleta bruna Gyromitra sp giromitra Gyromitra esculenta bolet de greix Helvella sp helvella , orella de gat, orella de moix Helvella crispa orella de gat blanca …
pezizàcies
Micologia
Família de pezizals constituïda per bolets còncaus, carnosos i sovint acolorits.
orella de llebre
orella de llebre
Biopix (CC BY-NC 3.0)
Micologia
Bolet, de l’ordre de les pezizals, de 2 a 5 cm d’alt, brunenc i en forma d’orella.
Es fa en boscs de coníferes
moraga
Micologia
Bolet, de l’ordre de les pezizals, de barret d’un bru negrós, fes en lòbuls, i de cama llisa blanquinosa.
Es fa, durant la primavera, sobre terrenys calcaris o arenosos És comestible
bocabadat
Micologia
Gènere de bolets, de l’ordre de les pezizals, en forma de copa sostinguda per un peu relativament curt, marcat per plecs longitudinals.
El bocabadat bru A vulgaris , de peu blanquinós, apareix a la primavera en terrenys calcaris El bocabadat negre A leucomelas , de copa molt fosca per dins i blanquinosa per fora, viu als boscos de pins Tots són comestibles
orella d’ase
orella d’ase
MK - fotky (CC BY-NC 2.0)
Micologia
Bolet, de l’ordre de les pezizals, de 3 a 8 cm d’alt, en forma d’orella i de color groc ocraci.
Es fa sobretot en boscs caducifolis
helvel·la
Micologia
Gènere de bolets, de l’ordre de les pezizals, de cama solcada o cavernosa i de barret en forma de mitra o de sella.
múrgola
Múrgola
Carlos Basarte
Micologia
Bolet, de l’ordre de les pezizals, de 6 a 15 cm d’alçària, amb el barret alveolat, ovoide i de color bru o bru groguenc.
Es fa a la primavera, en terrenys rics en humus És comestible i exquisit un cop cuit
helociàcies
Micologia
Família de fongs discomicets de l’ordre de les pezizals que creixen sobre terra humida, fusta en descomposició, arrels, etc, i poden causar estralls en els conreus.