Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Perspectiva Escolar

Exemplar de la revista Perspectiva Escolar (març 2008)
Publicacions periòdiques
Revista escolar publicada en català, apareguda al desembre del 1974.
Fou de periodicitat bimensual fins el 1977, que esdevingué mensual amb un total de deu números l’any De caràcter universitari, però no pas acadèmic, reflecteix en un sentit ampli el treball i el pensament de la institució pedagògica Rosa Sensat Des de la seva fundació, la seva gestió és a càrrec d’un consell de redacció
Recerques
Portada d’un exemplar de la revista Recerques
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Publicació d’història moderna i contemporània a cura de Josep Fontana, Ramon Garrabou, Ernest Lluc, Joaquim Molas i Josep Termes, apareguda a Barcelona el 1970.
Pretén ésser un mitjà de comunicació i de discussió metodològica entre diversos especialistes —historiadors, economistes, historiadors de la literatura, de l’art, de la ciència, etc— Ha assolit una extensa xarxa de collaboradors i un ampli ressò en l’àmbit cultural català L’octubre del 1974 celebrà un Primer Colloqui Recerques, centrat especialment en els temes de la problemàtica del fet urbà i en la qüestió nacional Fins el 1976 fou editat per Ariel, i des del 1977 per Curial
Club
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports i cultura publicada setmanalment a Barcelona entre el novembre del 1952 i el juliol del 1956.
Adreçada inicialment a la joventut, tractava especialment de l’esport universitari i escolar, amb entrevistes a esportistes famosos Aviat evolucionà cap a un públic més ampli i esdevingué una revista d’informació esportiva, amb abundants pàgines dedicades al futbol També oferia la crònica de les activitats artístiques i culturals de Barcelona En fou editor en cap Alejandro Grau de la Herran Hi collaboraren Lluís Meléndez, Francesc Gibert, Ferran Fornells, Luis Lainz, Vicenç Esquiroz, Josep M Vidal Torrens i Crack , entre d’altres La informació gràfica era de Josep Bert, i les…
Qüestions de Vida Cristiana
Publicacions periòdiques
Revista de reflexió cristiana, de formació i informació teològica i religiosa, fundada i editada a Montserrat el 1958.
Publicada en format de llibre, amb una periodicitat de cinc vegades l’any i una tirada d’uns dos mil exemplars, fou dirigida per Evangelista Vilanova des del seu inici fins l’any 1997, en què fou substituït per Joan Vinyeta, també monjo de Montserrat, i actualment n'és el director Andreu Marqués Inicialment de caràcter miscellani, aviat es convertí en monogràfica per exigències de la censura Durant una època fou editada per l’editorial Estela 1960-69 i actualment és editada per Publicacions de l’Abadia de Montserrat N'apareixen 4 números l’any, i els seus collaboradors sempre han estat…
Ressorgiment

Exemplar de la revista Ressorgiment (agost 1965)
Publicacions periòdiques
Revista mensual en català, fundada a Buenos Aires (1916-72).
Nasqué amb el títol de Resurgiment, però a partir del número 20 canvià el nom original pel de Ressorgiment Edità 677 números, i tenia, com a particularitat, la mateixa portada els dotze números de cada any, dibuixada per artistes catalans com Pompeu Audivert, Lluís Macaya, Josep Planas i Casas, Francesc Domingo, Martí Bas i Francesc Labarta, entre d’altres Encara que irregular als seus inicis, arribà finalment a publicar un número cada mes Un dels creadors, Hipòlit Nadal i Mallol, que n'esdevingué aviat el director, fins a la fi de la publicació, i durant un temps la feia gairebé sol De…
Serra d’Or
Portada del primer número de Serra d’Or (segona època)
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Revista mensual publicada pel monestir de Montserrat des del 1959 i integrada a les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, degana de la vigent premsa cultural de Catalunya.
Fou dirigida per Jordi M Pinell 1959-62, Maur M Boix 1963-94 i Josep Massot 1994-2022 la redacció en cap l’assumí Jordi Sarsanedas 1964, i durant molts anys el disseny de la portada fou de Jordi Fornas La revista comptà amb un consell ampli i un consell restringit, del qual han format part un bon nombre d’intellectuals catalans sense distinció de creences ja que una de les característiques de la publicació ha estat sempre la seva obertura Segons el reglament fundacional, és “una revista editada a Montserrat, amb l’ajut d’un grup d’intellectuals, redactada en català i destinada a…
,
bisbat de Mallorca
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital Palma i que comprèn l’illa de Mallorca i la de Cabrera.
Origen i evolució del bisbat de Mallorca Per una butlla del 1295, Menorca fou unida a la diòcesi de Mallorca però esdevingué diòcesi independent el 1795 Eivissa no ha pertangut mai, de fet, a la diòcesi de Mallorca De vuit arxiprestats, que comprenien 39 parròquies i 46 filials el 1906, passà el 1928 a set arxiprestats, dividits en 72 parròquies, i el 1964, a 12 arxiprestats, amb 132 parròquies Actualment té 26 arxiprestats, dividits en quatre grups, cadascun presidit per un vicari episcopal L’origen de la diòcesi és obscur El 484 n’era bisbe Elias, del qual només se sap que assistí a un…
bisbat de Tortosa

Mapa del bisbat de Tortosa
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Tortosa.
L’existència de la diòcesi consta d’una manera certa el 516, i el seu primer bisbe conegut és Asellus, que assistí al concili de Barcelona del 540 La seva demarcació es constituí després del 1150 amb un territori que comprenia pràcticament l’actual regió de Tortosa i s’estengué amb la conquesta valenciana per tota l’actual regió de Castelló de la Plana Es creu que corresponia en bona part a l’antic territori ibèric dels ilercavons La diòcesi fou molt retallada entre el 1957 i el 1960, en crear-se la diòcesi de Sogorb - Castelló de la Plana , de resultes de les directrius del concordat del…
bisbat de Girona

Catedral de Girona
© Lluís Prats
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Girona.
Comprèn el territori dels antics comtats de Girona, Besalú, Peralada i Empúries la diòcesi de l’alta edat mitjana de Castelsardo desaparegué amb motiu de la invasió dels àrabs La seva jurisdicció s’estén sobre 387 parròquies, agrupades en 24 arxiprestats Té una extensió de 4 965 km 2 i és dividit actualment en quatre zones pastorals Els límits de l’antic bisbat, testimoniats ja el 1115, fins el 1957 no experimentaren cap variació Els seus límits antics comprenien la vall de Camprodon excepte la Ral i Sant Pau de Seguries, les valls del Bac, de Bianya i de Ridaura, la plana d’en Bas excepte…