Resultats de la cerca

Fins el 1882 aparegué desenalment a cura d’ Eudald Canivell , Ramon E Bassegoda i Jacint Laporta i dirigida per Josep Franquesa i Gomis , que fou substituït aviat per l’editor de la revista Carles Sampons Francesc Matheu , amb l’impressor Josep Thomàs , l’adquirí, i el 1883, com a director, la convertí en quinzenal, publicà acurats extraordinaris —els dedicats a l’Exposició del 1888 li valgueren la medalla d’or del certamen— i aconseguí la collaboració dels principals artistes i escriptors del moment En una segona època 1903-17 aparegué com a setmanari amb el nom d’ Ilustració Catalana , amb…

En són collaboradors, entre altres, Pere Sanahuja, RGaya i Massot, JATarragó i Pleyan, que n'és el director, LlSolé i Sabarís, JMaluquer de Motes, PFont i Quer, Pané i Mercé i FMateu i Llopis

Dirigida de primer per Mateu Obrador i Bennsassar 1879-81 —que signà amb els pseudònims Miranius i Goriet — i després per Pere d’A Penya Pep d’Aubenya , hi collaboraren molts dels escriptors mallorquins del moment entre altres, Bartomeu Ferrà Aliatar, Mossèn Lluc i Un trobador d’aigos , Tomàs Forteza Madò Clara de Son Clar , Bartomeu Singala Un ferit d’ala , Antoni M Alcover Jordi des Racó i Gabriel Maura, que amb el pseudònim de Pau de la Pau hi publicà els famosos Aigoforts Malgrat el seu caràcter catòlic, no defensà cap tendència política concreta, i combinà els articles literaris…

Dirigida per Carles Viada, defensà les actituds de la dreta catòlica conservadora

En fou secretari Joan Gil-Albert Pere Quart hi publicà l' Oda a Barcelona La revista fou l’exponent més important de la coalició dels escriptors al costat de la causa republicana

El 1903 tingué una segona època, de curta durada Encara que tradicional en art, donà cabuda als principals artistes modernistes, amb excellents reproduccions a tot color Publicà números monogràfics

N'era director i editor Joan J Senent i Anaya Redactada en català, tingué les seccions habituals d’una revista d’informació general Deixà de sortir per imposició governativa

A partir de la fi del 1956, amb un nou equip de redacció format per Josep Benet, Ramon Bastardes i Max Cahner, fou bimensual, i des del gener del 1959, mensual, alhora que ampliava el seu camp a temes generals, especialment de cultura catalana A partir del número d’agost-setembre del 1959, dedicat a Carles Riba, tornà a restar reduïda al seu àmbit inicial, i l’equip de redacció passà a Serra d'Or

Fou editada i dirigida per Joan Juan i Pastor Tingué un caràcter eclèctic i insistí especialment en temes com la gimnàstica, el naturisme i l’amor lliure Posteriorment es convertí en Estudios

Continuà la Gazeta Vigatana 1904-05 i la Gazeta Montanyesa 1905-14 Feu campanyes regionalistes, religioses i en defensa de l’ortografia sense normes, bé que al final les acceptà