Resultats de la cerca

El seu contingut, bàsicament teòric, posà a l’abast dels mestres les més modernes aportacions sobre pedagogia, psicologia i didàctica de les ciències, així com els treballs dels principals pedagogs catalans El 1922 aparegué com a suplement el Butlletí dels Mestres , de contingut més pràctic

N'aparegueren vuit números Era dirigida per un equip JVFoix, Tomàs Garcés, Marià Manent, Carles Riba i Joan Teixidor Publicà poesia —en català, castellà, francès i anglès—, crítica i teoria literària i dibuixos Hi collaboraren Carner, García Lorca, Spender, Supervielle, Riquer, Salinas, JMCapdevila, etc Pel bon gust, la presentació i els temes reflecteix un moment de maduresa del Noucentisme, amb empelts de l’avantguarda

Dirigida durant molts anys per Josep Junyent, també en fou director Josep M Totosaus Després de la crisi del Centre d’Estudis Pastorals, provocada pel cessament del director i la dimissió del secretari 1993, la revista, a partir del número 140 març del 1994, tingué Francesc Pardo com a director i Manuel Simó com a redactor en cap Inicialment de publicació bimensual i posteriorment trimestral, estava vinculada a la Facultat de Teologia La revista tenia com a objectiu projectar la pastoral de conjunt del Principat, amb irradiació cap als altres Països Catalans, seguint un to postconciliar,…

Es publicà mensualment, però sense regularitat i n'aparegueren vint-i-sis números el primer número correspon al setembre de 1943, i el darrer a març-abril de 1947 Inicialment, finançada pel mecenas Joan de Linares i Delhom El tiratge arribà a 1 000 exemplars en un primer moment i després a quatre mil L’editava un grup de catalans, valencians i balears Més política que cultural, en foren el nucli Joan Sales, Lluís Ferran de Pol, com a directors, i Raimon Galí i JM Ametlla es tractava d’un grup d’escriptors que anteriorment ja havien treballat junts a la redacció de la revista “Full Català”,…

La majoria de treballs publicats versen sobre temes dels Països Catalans El 1985 se n'interrompé la publicació, fins el 1993, any a partir del qual tornà a ésser editada amb periodicitat anual pel departament de prehistòria, història antiga i arqueologia de la Universitat de Barcelona A partir del núm 35 2005 ha experimentat un canvi de format i apareix semestralment dos volums l’any

Dirigida des del 1963 per economistes vinculats a la Universitat de Barcelona, analitzà una gran diversitat de temes, tant internacionals com relatives a l’Estat espanyol

Creació de L’Indépendant de Perpinyà, volia ésser un òrgan unitari dels republicans contra els monàrquics i clericals Donava regularment informació sobre Andorra Sortí de nou, breument, a Perpinyà el 1896, dirigit per P Cantié

El primer número aparegué el 1927 i s’edità, amb diverses interrupcions, fins el 1940 Tingué una importància capital en la difusió del Modernisme i altres moviments d’avantguarda Figures notables en foren Fernando Pessoa, Sá-Carneiro, Almada-Negreiros, José Régio, Camilo Pesanha, Miguel Torga, Carlos Queirós, Adolfo Casais Monteiro i António de Navarro

Fundada com a butlletí d’una societat mutualista, el 20 d’octubre de 1898 fou adquirida per la Societat Llibertària Agrupació Germinal Fou suspesa la seva publicació en dues ocasions 1903-04, 1907-12 Dirigida per Joan Mir i Mir, tingué una especial importància en el desenvolupament del sindicalisme menorquí i hi collaboraren, ultra menorquins, Federico Urales, Anselmo Lorenzo i d’altres