Resultats de la cerca

Dirigida des del 1963 per economistes vinculats a la Universitat de Barcelona, analitzà una gran diversitat de temes, tant internacionals com relatives a l’Estat espanyol

Creació de L’Indépendant de Perpinyà, volia ésser un òrgan unitari dels republicans contra els monàrquics i clericals Donava regularment informació sobre Andorra Sortí de nou, breument, a Perpinyà el 1896, dirigit per P Cantié

El primer número aparegué el 1927 i s’edità, amb diverses interrupcions, fins el 1940 Tingué una importància capital en la difusió del Modernisme i altres moviments d’avantguarda Figures notables en foren Fernando Pessoa, Sá-Carneiro, Almada-Negreiros, José Régio, Camilo Pesanha, Miguel Torga, Carlos Queirós, Adolfo Casais Monteiro i António de Navarro

Fundada com a butlletí d’una societat mutualista, el 20 d’octubre de 1898 fou adquirida per la Societat Llibertària Agrupació Germinal Fou suspesa la seva publicació en dues ocasions 1903-04, 1907-12 Dirigida per Joan Mir i Mir, tingué una especial importància en el desenvolupament del sindicalisme menorquí i hi collaboraren, ultra menorquins, Federico Urales, Anselmo Lorenzo i d’altres

Hom la començà a publicar pel juny del 1912 i sortí almenys fins el 31 de maig de 1913 Catòlica i regionalista, era redactada per Andreu Ferrer i Ginard, Francesc Camps i Mercadal i BBorràs i Piris

En sortiren 73 números novembre del 1874 - maig del 1881 Hi collaboraren una bona part dels escriptors i els artistes catalans de l’època

Portaveu del monestir de Lluc, en foren precedents “Guia de Lluch” 1884, cinc números i “Lluch” 1908-10, vint-i-cinc números Publicació bilingüe, prengué un to cultural que assolí la seva millor època vers els anys trenta Amb la guerra civil de 1936-39 i la postguerra minvaren força el seu to i la seva qualitat, que tardà més de vint anys a recobrar El 1962, sota l’impuls de Cristòfor Veny, es transformà en “Lluc”, de capçalera en català, i intentà una nova orientació Aviat li sortiren entrebancs i dificultats, fins que a mitjan 1963 el bisbe Enciso, en exigir la dimissió de Veny, n'ofegà les…

Fins el març del 1972 la redacció de Lluc fou pràcticament en mans de Miquel Gayà i Sitjar De l’abril del 1972 al desembre del 1973 se'n feu càrrec Damià Ferrà-Ponç, que intentà una renovació en una línia més aviat intellectual i minoritària Des del 1974 al 1987 se'n feu càrrec l’Obra Cultural Balear, representada sobretot per Pere Llabrés, que optà per una orientació de tipus més general i adreçada a un gran públic Malgrat les seves crisis constants i les seves vacillacions, durant aquest període ha estat pràcticament l’única revista en català de les Illes Posteriorment, la capçalera de la…

De periodicitat diversa sortí, successivament, com a quinzenal, setmanari, diari i desenal, defensà un ideari regionalista i conservador i dedicà un interès especial a les qüestions de folklore mallorquí Redactat en la seva major part per Andreu Ferrer, que hi usà diferents pseudònims, hi collaboraren també Fèlix Escalas, Antoni MAlcover i d’altres