Resultats de la cerca

Apareguda a l’octubre del 1933, amb un homenatge a Fabra, i amb el subtítol Portantveu de l’Occitània Mèdica , Corachan, Bellido, Pi i Sunyer, Peyrí, Roig i Raventós i Gabarró hi feien la defensa del català com a llengua científica Instrument de promoció d’amistat catalanooccitana,posseí un alt valor científic N'aparegueren 60 números, l’últim dels quals fou el d’agost-setembre de l’any 1938

Publicava, a més de treballs literaris, articles sobre història i folklore mallorquí Era impresa a la Tipografia Catòlica de SPizà, de Palma

Dirigida per Francesc de Sales Aguiló, intentà d’informar sobre la situació política a Mallorca durant la guerra civil i de reagrupar els mallorquins residents al Principat Relacionada amb Esquerra Republicana Balear, adoptà una clara orientació d’unitat entre les diferents forces polítiques republicanes

Se subtitulava “Revue du Classicisme Méditerranéen” i, des del segon número, “Revue Méditerranéenne” Prenia com a models Valéry, Moréas, Maillol, Picasso, Apollinaire, etc, i Virgili, Fídies i Homer Publicava, sobretot, texts o poemes en francès

Editada a Barcelona i redactada en castellà, tingué dues etapes quinzenal la primera, del 15 de novembre de 1897 al 31 de gener de 1898, i setmanal la segona, de l’octubre al desembre del 1898 Fundada pel mecenes i escriptor Josep M Roviralta, tingué com a inspirador Miquel Utrillo Publicà els primers capítols de l' España negra , amb illustracions de Regoyos

Hom la començà a publicar pel juny del 1912 i sortí almenys fins el 31 de maig de 1913 Catòlica i regionalista, era redactada per Andreu Ferrer i Ginard, Francesc Camps i Mercadal i BBorràs i Piris

En sortiren 73 números novembre del 1874 - maig del 1881 Hi collaboraren una bona part dels escriptors i els artistes catalans de l’època

Portaveu del monestir de Lluc, en foren precedents “Guia de Lluch” 1884, cinc números i “Lluch” 1908-10, vint-i-cinc números Publicació bilingüe, prengué un to cultural que assolí la seva millor època vers els anys trenta Amb la guerra civil de 1936-39 i la postguerra minvaren força el seu to i la seva qualitat, que tardà més de vint anys a recobrar El 1962, sota l’impuls de Cristòfor Veny, es transformà en “Lluc”, de capçalera en català, i intentà una nova orientació Aviat li sortiren entrebancs i dificultats, fins que a mitjan 1963 el bisbe Enciso, en exigir la dimissió de Veny, n'ofegà les…

Fins el març del 1972 la redacció de Lluc fou pràcticament en mans de Miquel Gayà i Sitjar De l’abril del 1972 al desembre del 1973 se'n feu càrrec Damià Ferrà-Ponç, que intentà una renovació en una línia més aviat intellectual i minoritària Des del 1974 al 1987 se'n feu càrrec l’Obra Cultural Balear, representada sobretot per Pere Llabrés, que optà per una orientació de tipus més general i adreçada a un gran públic Malgrat les seves crisis constants i les seves vacillacions, durant aquest període ha estat pràcticament l’única revista en català de les Illes Posteriorment, la capçalera de la…

De periodicitat diversa sortí, successivament, com a quinzenal, setmanari, diari i desenal, defensà un ideari regionalista i conservador i dedicà un interès especial a les qüestions de folklore mallorquí Redactat en la seva major part per Andreu Ferrer, que hi usà diferents pseudònims, hi collaboraren també Fèlix Escalas, Antoni MAlcover i d’altres