Resultats de la cerca

Fou fundada el 1959 per Benet Colombàs i Llull, monjo de Montserrat, que la dirigí fins el 1969 Té un consell de redacció internacional i admet articles en les principals llengües cultes

En la segona època 1928-30 es fusionà amb La Ciutat i la Casa i fou dirigida conjuntament per Folch i per Rafael Benet Important revista de divulgació, tant de l’art antic com del modern, tingué una pretensió eclèctica, malgrat que la doctrina dominant era la derivada del Noucentisme

A partir de la fi del 1956, amb un nou equip de redacció format per Josep Benet, Ramon Bastardes i Max Cahner, fou bimensual, i des del gener del 1959, mensual, alhora que ampliava el seu camp a temes generals, especialment de cultura catalana A partir del número d’agost-setembre del 1959, dedicat a Carles Riba, tornà a restar reduïda al seu àmbit inicial, i l’equip de redacció passà a Serra d'Or

Fou el portaveu del grup antisimbolista d' El Rovell de l'Ou i hi collaboraren —per a informar a llur company Pere Isern, que estudiava a Roma— els artistes Marià Pidelaserra que hi feia la crítica d’art, Emili Fontbona, Ramon i Juli Borrell, Josep V Solà i Andreu, Gaietà Cornet, Filibert Montagut i Joan Comellas i Viñals L’ànima en fou el litògraf Ramon Riera i Moliner Esmentat per Feliu Elias i per Rafael Benet, no fou estudiat fins el 1974

Dirigida per S Torres Benet En foren redactors habituals Lluís Meléndez, que n’esdevingué redactor en cap, Juan Deportista , Crítias , Jacinto Miquelarena, Francesc Gibert, Josep M Tarruella, Spectactor, Speaker o Josep Anton Trabal Els reportatges gràfics eren de Gaspar i Claret o de Vidal i Sport, i Passarell en feia els dibuixos Donaren importància a la presentació i la informació gràfica i hi incorporaren la tècnica del rotogravat Tractà majoritàriament de futbol Pels continguts i l’acurada presentació estigué a l’altura de la premsa esportiva europea contemporània Se’n…

Dirigida per Josep Maria Capdevila, l’animador fou Carles Cardó, que en redactava els editorials i alguns dels assaigs més ressonants, com La moral de la derrota , sobre la victòria del Front Popular 1936 Fou la millor plataforma del pensament religiós, obert i intellectual, alhora que tractava des d’una òptica cristiana temes importants de la cultura i de la política Comunisme i collectivisme, dretes i esquerres, els límits de l’ortodòxia, la política estrangera, corrents ideològics i culturals, foren alguns dels seus leitmotive Entre d’altres, hi collaboraren Josep FRàfols, JMBatista i…

Redactada en català, fou eminentment literària, encara que, de tendència catòlica social, feu nombroses campanyes en defensa del sindicalisme catòlic Entre els seus collaboradors més destacats cal esmentar Joaquim Ruyra i Joan Junceda Deixà de publicar-se durant la Guerra Civil de 1936-39 Reprengué la seva publicació, en castellà, el 1949, dirigida per Josep Figueres i Turró, i gradualment anà incorporant articles en català Des de la dècada de 1980 es publicà en català quinzenalment i, posteriorment, amb periodicitat mensual El 1952 instaurà una festa anual a partir d’un concurs literari i…

Fou dirigida per Jordi M Pinell 1959-62, Maur M Boix 1963-94 i Josep Massot 1994-2022 la redacció en cap l’assumí Jordi Sarsanedas 1964, i durant molts anys el disseny de la portada fou de Jordi Fornas La revista comptà amb un consell ampli i un consell restringit, del qual han format part un bon nombre d’intellectuals catalans sense distinció de creences ja que una de les característiques de la publicació ha estat sempre la seva obertura Segons el reglament fundacional, és “una revista editada a Montserrat, amb l’ajut d’un grup d’intellectuals, redactada en català i destinada a oferir…