Resultats de la cerca

Fins el 1882 aparegué desenalment a cura d’ Eudald Canivell , Ramon E Bassegoda i Jacint Laporta i dirigida per Josep Franquesa i Gomis , que fou substituït aviat per l’editor de la revista Carles Sampons Francesc Matheu , amb l’impressor Josep Thomàs , l’adquirí, i el 1883, com a director, la convertí en quinzenal, publicà acurats extraordinaris —els dedicats a l’Exposició del 1888 li valgueren la medalla d’or del certamen— i aconseguí la collaboració dels principals artistes i escriptors del moment En una segona època 1903-17 aparegué com a setmanari amb el nom d’ Ilustració…

Fou editada i dirigida per Joan Juan i Pastor Tingué un caràcter eclèctic i insistí especialment en temes com la gimnàstica, el naturisme i l’amor lliure Posteriorment es convertí en Estudios

Publicada pel Circuit de Catalunya, nasqué com a butlletí intern dels oficials de pista Posteriorment es fusionà amb un altre butlletí del Circuit i es convertí en una revista illustrada sobre Fórmula 1 i moto GP És dirigida per Jordi Mateu Té una periodicitat quadrimestral amb irregularitats, depenent de les exigències del calendari esportiu que determina el Circuit de Catalunya

En un primer moment era redactada pràcticament en francès, però després de la Primera Guerra Mundial passà a ésser bilingüe i es convertí en la principal revista de caràcter català del Rosselló Publicà treballs d’història i literatura sobretot de la Catalunya del nord de l’Albera, però també de la resta dels Països Catalans Dedicà números extraordinaris a Macià, Casals, Maillol, Fabra, etc, i hi collaboraren, entre altres, Joan Alavedra, Guillem Colom, JMLópez-Picó i Josep Sebastià Pons Deixà d’aparèixer després de la mort del seu fundador 1971

De tarannà catalanista i popular i d’aparició setmanal, fou continuadora del setmanari esportiu La Nau dels Esports El seu fundador fou Josep Sunyol i Garriga i en foren directors Josep M Massip, Lluís Aymamí i Joaquim Ventalló Tingué prestigiosos periodistes com Vicenç Bernades, Enriqueta Séculi, Domènec de Bellmunt, Xavier Picanyol, Rossend Calvet, i dibuixants com Castanys, Opisso i Quelus En algun període, per a esquivar la censura, va adoptar el títol de La Rambla de Catalunya El seu lema era ‘‘Esport i ciutadania’’ En esclatar la Guerra Civil es convertí en diari i…

Fou dirigida per François Buloz a partir del 1831 Començà essent sobretot de caràcter literari hi collaboraren Honoré de Balzac, Alexandre Dumas, Alfred de Vigny i d’altres, però des del 1832 inclogué temes diversos polítics, econòmics, de belles arts, etc El 1945 canvià el nom per La Revue Littérature, Histoire, Arts et Sciences des Deux Mondes , i el 1956 es fusionà amb la revista mensual  Hommes et Mondes L’any 1969 es convertí en mensual i el 1972 de nou canvià el nom per  Revue Mensuelle des Deux Mondes , nom que utilitzà fins el 1982, que recuperà el nom original En l’…

Es subtitulava “Periòdic d’acció del separatisme català a Sud Amèrica” Fundada per Manuel Massó i Llorens, s’edità a Montevideo, entre el 1928 i el 1930, impresa en català i castellà i en sortiren 40 números El contingut era de caràcter independentista i antiamericanista En la primera etapa, fins el número 24 del 1929, fou un periòdic més aviat de combat polític en la segona, a partir de la mort de Josep Abril i Llinés, es convertí en un magazín d’informació i articles culturals Arran de la retirada del dictador Primo de Rivera i de l’etapa política que s’obrí, deixà de publicar-…

Fundada i dirigida per Narcís Masferrer i amb el suport del Gimnàs Solé, on s’installà la redacció, fou l’òrgan del Real Club de Regatas, del Club Velocipédico i de l’Associació Catalana de Gimnàstica Tingué redactors com Artur Llorens, Hermenegildo Prats, Josep Elias, David Ferrer, Ricard Cabot i Josep Llunas, entre d’altres Al març del 1899 absorbí Barcelona Sport El mateix any es creà la societat Los Deportes per tal de rendibilitzar la revista, organitzar esdeveniments esportius i propagar l’esport És considerada la revista esportiva més destacada del final del segle XIX i principi del…

Portaveu del monestir de Lluc, en foren precedents “Guia de Lluch” 1884, cinc números i “Lluch” 1908-10, vint-i-cinc números Publicació bilingüe, prengué un to cultural que assolí la seva millor època vers els anys trenta Amb la guerra civil de 1936-39 i la postguerra minvaren força el seu to i la seva qualitat, que tardà més de vint anys a recobrar El 1962, sota l’impuls de Cristòfor Veny, es transformà en “Lluc”, de capçalera en català, i intentà una nova orientació Aviat li sortiren entrebancs i dificultats, fins que a mitjan 1963 el bisbe Enciso, en exigir la dimissió de Veny, n'ofegà les…

Publicada en format de llibre, amb una periodicitat de cinc vegades l’any i una tirada d’uns dos mil exemplars, fou dirigida per Evangelista Vilanova des del seu inici fins l’any 1997, en què fou substituït per Joan Vinyeta, també monjo de Montserrat, i actualment n'és el director Andreu Marqués Inicialment de caràcter miscellani, aviat es convertí en monogràfica per exigències de la censura Durant una època fou editada per l’editorial Estela 1960-69 i actualment és editada per Publicacions de l’Abadia de Montserrat N'apareixen 4 números l’any, i els seus collaboradors sempre han…