Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Gaseta de les Arts
Publicacions periòdiques
Revista quinzenal iniciada el 1924 sota la direcció, en una primera època, que acabà el 1927, de Joaquim Folch i Torres.
En la segona època 1928-30 es fusionà amb La Ciutat i la Casa i fou dirigida conjuntament per Folch i per Rafael Benet Important revista de divulgació, tant de l’art antic com del modern, tingué una pretensió eclèctica, malgrat que la doctrina dominant era la derivada del Noucentisme
Quaderns de Poesia
Publicacions periòdiques
Revista literària mensual publicada en 1935-36 i interrompuda per la guerra civil.
N'aparegueren vuit números Era dirigida per un equip JVFoix, Tomàs Garcés, Marià Manent, Carles Riba i Joan Teixidor Publicà poesia —en català, castellà, francès i anglès—, crítica i teoria literària i dibuixos Hi collaboraren Carner, García Lorca, Spender, Supervielle, Riquer, Salinas, JMCapdevila, etc Pel bon gust, la presentació i els temes reflecteix un moment de maduresa del Noucentisme, amb empelts de l’avantguarda
Catalana
Publicacions periòdiques
Revista literària setmanal (des del 1921, quinzenal) fundada a Barcelona el 1918 per Francesc Matheu, com a tribuna popular des d’on poder combatre la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i les seves normes ortogràfiques i, en certa manera, com a succedani de La Il·lustració Catalana.
Hi collaboraren escriptors, molts d’ells de gran prestigi, hostils a la política cultural del Noucentisme, entre d’altres Careta i Vidal, Víctor Català i Carreras i Candi, i hi aparegueren obres de Víctor Català 3000 metres , 1918-20, Miquel i Planas, Eduard Girbal, Pin i Soler, Verdaguer, etc Desaparegué el 1926 perquè no volgué subjectar-se a la censura que havia imposat la Dictadura
La Revista

Portada del primer número de La Revista (15 de maig de 1915)
Publicacions periòdiques
Publicació quinzenal literària (semestral des del 1927), publicada a Barcelona (1915-36) i fundada i dirigida per Josep Maria López-Picó.
En foren redactors inicials Carles Riba, Ramon Rucabado, Farran i Mayoral, Manuel Reventós i Alexandre Plana S’hi afegiren Joaquim Folguera, Esteve Monegal, JV Foix, Martí Casanovas i Josep Obiols Folguera en fou el motor, fins que morí, bo i donant-li un caràcter més incisiu i aportant-hi crítica literària i artística, resum d’altres publicacions i un important noticiari Després la revista fou més un calaix de sastre, amb una ampla gamma de collaboradors i traduccions, assaig, teatre, un poc d’erudició, etc Hi signaren, entre molts altres, Esclasans, Nicolau d’Olwer, Martí Esteve, Estelrich…