Resultats de la cerca

Fundada i dirigida per Josep Prat , amb la collaboració regular de Ricardo Mella i Anselmo Lorenzo, pretengué de continuar la tasca d’ Acracia 1886-88 i de Ciencia Social 1895-96 Donà a conèixer algun text del sindicalisme anarquista francès A Hamon, així com de S Merlino i d’Enrico Malatesta

Fundada com a butlletí d’una societat mutualista, el 20 d’octubre de 1898 fou adquirida per la Societat Llibertària Agrupació Germinal Fou suspesa la seva publicació en dues ocasions 1903-04, 1907-12 Dirigida per Joan Mir i Mir, tingué una especial importància en el desenvolupament del sindicalisme menorquí i hi collaboraren, ultra menorquins, Federico Urales, Anselmo Lorenzo i d’altres

Fou editada i dirigida per Marí Civera i assolí un elevat contingut teòric i doctrinal dins l’anarcosindicalisme Destacà en especial la difusió de les doctrines de Pierre Besnard, el qual hi collaborà regularment, i la progressiva definició per part del mateix Civera del paper del sindicalisme en una futura societat Àngel Pestaña hi escriví una breu i interessant història del moviment obrer

Vinculada de primer a l’Acció Social Popular del jesuïta Gabriel Palau, divulgà els postulats del sindicalisme catòlic i la doctrina social de l’Església, i informà àmpliament sobre els moviments obrers cristians d’arreu d’Europa, i fou, en alguns aspectes, precursora de l’ideari de la democràcia cristiana Des del 1917 esdevingué òrgan d’Acció Popular, autodefinida com a institució nacional de cultura i propaganda socials, i limità més el seu contingut al terreny teòric, fins que, el 1922, fou substituïda per Catalunya Social N'era director el sociòleg Ramon Albó i Martí, i…

Redactada en català, fou eminentment literària, encara que, de tendència catòlica social, feu nombroses campanyes en defensa del sindicalisme catòlic Entre els seus collaboradors més destacats cal esmentar Joaquim Ruyra i Joan Junceda Deixà de publicar-se durant la Guerra Civil de 1936-39 Reprengué la seva publicació, en castellà, el 1949, dirigida per Josep Figueres i Turró, i gradualment anà incorporant articles en català Des de la dècada de 1980 es publicà en català quinzenalment i, posteriorment, amb periodicitat mensual El 1952 instaurà una festa anual a partir d’un concurs…

Fou presentada com a segona època de la revista d’igual títol de Madrid 1898-1905 i es convertí en la publicació teòrica anarquista de més llarga durada del país Hom hi definí un anarquisme pur o filosòfic, força crític envers el sindicalisme de la CNT i, a partir del 1930, hom hi defensà la FAI sense, però, identificar-s’hi del tot Entre els collaboradors més regulars i valuosos figuraren Max Nettlau que hi oferí part de les seves recerques històriques sobre el temps de la Primera Internacional, Adrián del Valle amb escrits fonamentalment literaris, Charles Malato que hi féu una…

Quinzenal, aparegué inicialment a Gràcia, Barcelona 2 juny de 1888 — 6 de juliol de 1889 Posteriorment, el mateix Urales el féu reaparèixer, a Madrid, com a continuació del Suplemento a la Revista Blanca gener de 1902-04 fou primer setmanari, però assolí una periodicitat diària 1 d’agost — 20 de desembre de 1903 gràcies a l’audiència que tingué especialment a Andalusia, donades les seves campanyes en defensa dels antics processats pels fets de la Mano Negra 1883 i Jerez 1892 Tanmateix, acusat Urales de personalisme i sensacionalisme pels principals teòrics anarquistes del moment, hagué de…