Resultats de la cerca

Estudià història i, parallelament, rodà films experimentals en súper-8, 16 mm i vídeo  El 1977 fou un dels fundadors de Vídeo Film Informació VFI, per a la difusió del cinema i el vídeo experimentals, i collaborà com a articulista sobre cinema i arts audiovisuals a la premsa diària i especialitzada Entre el 1980 i el 1983 fou responsable de la secció de vídeo de la Fundació Miró Ha desenvolupat la seva trajectòria vinculat sobretot a la televisió, especialment a Televisió de Catalunya , per a la qual ha realitzat programes com Estoc de pop 1983-85 i Arsenal 1985-87, pel qual fou guardonat amb…

A dinou anys es traslladà a Madrid, on estudià a l’Escola d’Art Dramàtic i participà en l’històric muntatge d’Adolfo Marsillach,  Marat-Sade Entre el 1970 i el 1973 formà part de la companyia titular del Teatro Nacional María Guerrero, dirigida per José Luis Alonso, amb un ampli repertori de clàssics espanyols i estrangers Ha treballat en diverses companyies de Madrid en muntatges com Las galas del difunto i La hija del capitán 1978, de Valle-Inclán El 1984 interpretà una sarsuela, El dúo de la Africana , i rebé el premi Ricardo Calvo de l’Ajuntament de Madrid El 1987 feu per primera vegada…

Desenvolupà la seva carrera professional a Catalunya, sobretot en castellà però també en català S’inicià com com a locutor de Ràdio Barcelona i Radio Nacional de España, on de seguida es feu remarcar per la seva veu profunda i ben modulada En televisió tingué un considerable èxit com a presentador i conductor en programes de Televisión Española, Antena 3, Castilla La Mancha Televisión i Telemadrid, entre els quals El tiempo es oro 1987-1992, La parodia nacional 1996-2001 i Alta tensión 1998-2002 Obtingué dos premis TP de Oro al millor presentador per als dos darrers d’aquest…

Llicenciat per la Universitat Autònoma de Barcelona , on inicià la seva trajectòria docent, a més de professor, fou cap de l’àrea de Tecnologia 1978-85 i vicedegà de la Facultat de Ciències de la Informació 1980-81 Del 1992 fins al 2009 exercí a la Universitat Pompeu Fabra , on fou un dels principals impulsors dels Estudis de Comunicació Audiovisual i de la corresponent titulació, que també impartí, i dels quals fou vicedegà 1996-2000 i degà 2000-04 L’any 1987 ingressà a la Societat Catalana de Comunicació, de l’IEC Com a realitzador, productor i director estigué vinculat sobretot a…

La seva creació fou una resposta a l’absorció de Ràdio Barcelona per Unión Radio de Madrid, afavorida per la Dictadura de Primo de Rivera Ràdio Associació, presidida per Jaume Rosquelles des del 1931, esdevingué molt popular i el 1933 inaugurà el seu nou local a la Rambla dels Estudis de Barcelona El 1934 organitzà les festes commemoratives del desè aniversari de la radiodifusió catalana el 1924 havia estat fundada a Barcelona l’Associació Nacional de Radiodifusió Formà una cadena radiofònica integrada per Ràdio Girona, Ràdio Lleida i Ràdio Tarragona Entre les transmissions destacades d’…

Canvis, renúncies, morts, acomiadaments i nous fitxatges  — amb més presència femenina — componen el panorama mediàtic d’un any encara pandèmic, complex i de transformació digital  El gener del 2021 començava amb la mort de Neil Sheehan Holyoke, Massachusetts, 27 d’octubre de 1936  — Washington DC, 7 de gener de 2021, el periodista estatunidenc que va obtenir «els papers del Pentàgon» sobre el Vietnam per al New York Times Pocs dies després, l’Associació Catalana de Ràdio denunciava els intents de…

L’any 2013 es va caracteritzar per l’aprimament de les empreses els canvis, tant d’estratègies com de persones, i també per l’aparició de nous projectes, impulsats majoritàriament per professionals que pretenen recuperar un periodisme independent i més crític amb els poders Tancament de Radiotelevisió Valenciana El divendres 29 de novembre, vint minuts després del migdia, un tècnic acompanyat i escortat per la policia va entrar als estudis de Radiotelevisió Valenciana RTVV, a Burjassot, i va tallar el cable que permetia l’emissió del senyal Després de vint-i-quatre anys, el País Valencià es…

Introducció El conflicte entre Catalunya i Espanya, i l’atemptat terrorista a Barcelona, que van rebre una gran atenció mediàtica mundial, van condicionar la dinàmica comunicativa de l’any 2017 Amenaces a la llibertat d’expressió, periodistes assenyalats i agredits, denúncies de manipulació i censura per als periodistes, atacs a TV3 i a Catalunya Ràdio per l’enfocament informatiu sobre el procés i grans audiències per a seguir l’actualitat política, van marcar un any de gran intensitat i dedicació dels professionals dels mitjans de comunicació D’altra banda, durant aquest any van morir…

El 2020 els mitjans de comunicació van portar també mascareta i van patir l’efecte devastador del coronavirus La pandèmia va significar un reforç de la necessitat d’estar informats i va accelerar la transformació dels mitjans El mes de març va sacsejar com mai tots sectors de la societat Amb el confinament, es va disparar el consum de televisió Segons un informe de GECA, a Catalunya el consum mitjà de televisió per persona va passar en pocs dies de 255 minuts a fins a 307 minuts Segons un estudi posterior de la UPF, també es va constatar que l’audiència dels mitjans digitals en català s’havia…

L'atemptat gihadista a la revista satírica francesa Charlie Hebdo i la violència contra els periodistes, empreses de telecomunicacions que aconsegueixen el control d'empreses de comunicació i els drets audiovisuals d'importants marques, proliferació de conceptes com periodisme transmèdia o periodisme de dades, coneguts professionals que impulsen diaris digitals, i crítiques, agitació i canvis en els mitjans públics d'arreu van definir un 2015, que, a més, va mostrar una lleugera millora del mercat publicitari El risc creixent de l'exercici del periodisme L'any va començar amb un atemptat…