Resultats de la cerca

És situada al cim de la serra de Sant Salvador de Bellver , al límit amb el terme d’Orís, dominant la plana de Vic La comunitat s’hi aplegà sota el prior Pere Amat vers el 1110 El 1210 s’hi fundà una confraria de molta anomenada per la contrada Tingué un màxim de cinc comunitaris, però decaigué a partir de mitjan segle XIV L’any 1411 s’uní a una pabordia de la catedral de Vic i perdé tot rastre de comunitat En resta una església romànica de notables dimensions en un lamentable estat d’abandonament

L’erigí el bisbe d’Urgell Ermengol al principi del s XI, i la dotà en el seu testament del 1035 El 1036 hom en diu cenobi, i el 1122 es reorganitzà la seva comunitat, que havia caigut en una certa decadència Sembla que adoptà la regla de sant Agustí Subsistí fins a la fi del s XIII, que fou suprimida pel bisbe Guillem de Montcada 1294-1308, i donà la seva dotació a la canònica catedralícia o de Santa Maria

Resten ruïnes de l’absis i part dels murs L’església fou donada el 1088 per Guillem Humbert de les Agudes, senyor del lloc, al monestir En adquirir el lloc els hospitalers sorgiren tensions 1151-85 entre aquests i el bisbe de Barcelona per raó d’haver quedat dins la força , i estigué a punt de desaparèixer El 1532 se secularitzà era aleshores del bisbe de Barcelona i es convertí en simple benefici l’església era ja ruïnosa el 1508

És considerada de Banyoles entre el 877 i el 899 aquest any fou adjudicada per un precepte reial a la seu de Girona, juntament amb les celles veïnes de Sant Pere de Rodes, Sant Joan Sescloses i Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu En crear-se el monestir de Sant Pere de Rodes, aquest la considerà seva 934-1090 Banyoles la hi discutí el 1090 i guanyà el plet Consta com a propietat de Banyoles entre el 1097 i el 1174, i després se'n perd el record

S’aixeca sobre les restes de diverses construccions anteriors un temple d’una sola nau amb paviment de mosaic datat cap a l’any 450, un altre de tres naus del segle VI i un tercer del qual es conserva el mur nord, encara visible L’edifici, tal com el podem veure, té planta de creu llatina definida per una nau rectangular, un absis, quadrat exteriorment i d’arc de ferradura a l’interior, i un transsepte Sobre el creuer s’aixeca un cimbori octogonal i, sobre aquest, un campanar de torre i planta quadrada, coronat per una teulada de quatre vessants Al mur sud hi ha un porxo obert…

Fundada a la segona meitat del s XI, l’església fou consagrada el 1099 per sant Ot era filial de la canònica d’Urgell el prior era sempre canonge de la Seu Secularitzada el 1255 i definitivament el 1272 tenia aleshores sis canonges, esdevingué collegiata secular a la fi del s XV, que perdurà fins a mitjan s XIX El 1423 el bisbe Ferrer d’Urgell havia intentat d’establir-hi la capitalitat de la diòcesi, però tingué vida efímera L’església fou molt refeta al s XVIII, però conserva alguns elements antics

Fundada el 1977 per Rafael Martínez, que n’és també el president, cobreix l’edició, distribució i venda al públic d’obres en aquest gènere i articles de marxandatge Publica autors d’àmbit estatal i versions internacionals, que organitza en tres grans divisions còmic europeu, còmic nord-americà i manga El 1983 establí al passeig de Sant Joan de Barcelona la llibreria Norma Comics, centre d’una xarxa de llibreries franquiciades arreu de l’Estat espanyol dedicades al gènere Ampliada successivament fins als 5000 m 2 , la llibreria Norma Comics ha esdevingut una referència internacional El 2018…

Fou creada per llicenciats de l’INEFC de Barcelona a mitjan dècada de 1980 L’any 1985 començà a editar la Revista de Educación Física REF i el 1987, la Revista de Entrenamiento Deportivo RED En ambdues collaborà Francisco Seirullo L’edició de les revistes es traslladà a la Corunya, la RED el 1992 i la REF el 1995

Fou fundada els primers anys del segle XX amb la intenció de donar continuïtat a les publicacions esportives a Catalunya Començà editant el setmanari que després es transformà en el diari Mundo Deportivo 1906 i també publicà la revista Stadium 1911 i Vida Moderna , entre d’altres Narcís Masferrer i els germans Jaume i Ricard Grau, que n’eren els propietaris, promogueren aquesta empresa davant el creixent interès del públic per les publicacions esportives en aquella època Des de l’editorial se sufragaren patrocinis esportius com la cursa Jean Bouin i altres activitats de mecenatge esportiu

Fundat l’any 1980, publica diverses revistes de temes nàutics com Regata , Embarcaciones Neumáticas , Pesca a Bordo , Skipper i Superyates y Marinas , i edicions especials com la revista A tota vela de la Federació Catalana de Vela, la memòria anual de la Federació Espanyola de Vela o la revista oficial de la Copa del Rei de vela