Resultats de la cerca

La Torre d’Albió constitueix avui dia una partida del terme d’Albió Aquest indret, del qual hom ha localitzat escasses referències, entrà a formar part del domini dels templers al darrer terç del segle XII, quan aquest orde religiós anà ampliant les seves possessions territorials al terme d’Albió És molt probable que fos integrat dins les possessions de l’orde del Temple poc després de l’any 1174, que Pere de Colomers va definir a Berenguer de Montargull, comanador de Barberà, tots els béns i drets que posseïa a Albió La Torre d’Albió degué seguir les mateixes vicissituds…

Situada dins el comtat de Berga i del bisbat d’Urgell, l’església de Santa Maria de Vallcebre fou, fins a l’edat moderna, església parroquial El lloc de Vallcebre Balceber és esmentat l’any 948 com un dels límits de l’església consagrada de Sant Andreu del Paradís de I parte in termino de Balceber L’església és esmentada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, del final del segle X o de començament de l’XI, amb la qual cosa cal pensar que era construïda i tenia el títol parroquial L’any 1197 en el testament d’Estefania d’Isarna s’esmenten deixes a les esglésies de…

Escós, a desgrat que la seva església no es documenta fins al segle XVI, és un dels indrets del Pallars esmentats des de més antic La primera notícia que és té de la vila d’Escós data del 908, en una permuta entre l’abat de Gerri i el comte Ramon, en què el primer cedeix les terres que té a la vila Escosse , a excepció de la vinya que havia rebut del prevere Eudo Entre el 981 i el 985 es consigna de nou la vila d’ Scossis , quan el comte de Pallars, Ramon III, retornà al monestir de Gerri l’alou que li corresponia per donació del comte Guillem, donació que es devia efectuar a mitjan segle Al…

Situació L’església de Sant Martí de Campmajor, com tantes altres de la comarca, té només alguns elements característics, com l’absis i la base del campanar d’època romànica F Tur L’església de Sant Martí, que recull també el culte de Santa Quitèria, es troba a la vall de Campmajor, en un petit promontori situat al marge dret del Tort Mapa L38-12295 Situació 31TDG6741640 Per accedir-hi cal prendre la carretera de Banyoles a Olot per Mieres i Santa Pau Un cop recorreguts 9 km, a mà dreta hi ha un desviament senyalitzat que porta a Sant Miquel i al Collell a 0,5 km surt també una petita…

Vida i obra Fill del jurisconsult i polític Francesc Permanyer , obtingué el títol de batxillerat el 1862 i estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en dret administratiu 1867 i en dret civil i canònic abril del 1869, especialitat aquesta última en la qual es doctorà sis mesos després, el 15 d’octubre d’aquest mateix any A la Universitat de Barcelona fou professor auxiliar des del final del 1872, catedràtic supernumerari 1878 i catedràtic numerari d’història general del dret espanyol 1884 El 1899 fou proposat per la junta de professors de la Facultat de Dret com a vocal de…

Esglesiola dependent de la parròquia de Sant Hilari Sacalm, construïda a la fi del segle IX, probablement als voltants de l’any 886, en què n’arriben les primeres referències Fou renovada pel noble Guerau de Salitja, propietari de la domus de Vallors, d’acord amb l’ardiaca de Vic posteriorment, el bisbe Pere de Redorta efectuà la consagració el 14 de juliol de 1133 Entre el 1680 i el 1743 es va renovar i modificar la vella estructura, alçant una nova façana coronada amb un petit campanar i ampliant-la amb dues capelles laterals i amb la construcció d’una sagristia, a la qual s’afegí poc…

De l’antic convent de Santa Caterina de Barcelona només queda avui l’espai ocupat per un cèntric mercat de la ciutat que el recorda pel nom que ha heretat No es tracta d’un convent qualsevol conèixer l’origen de Santa Caterina implica esbrinar l’origen del nou model arquitectònic que introduí, caracteritzat per l’ús de la volta ogival, que en principi no tenia cap tradició a Catalunya un model nou que en pocs anys va arribar a ser patró i paradigma de tota l’arquitectura gòtica catalana del període de màxima esplendor Josep Casademunt va aixecar-ne plantes i alçats el 1837, poc…

Situació Façana meridional d’aquesta església, sufragània de la Molsosa, molt ampliada i transformada ECSA - JA Adell L’església de Sant Ponç és al nucli urbà del poble de Prades de la Molsosa, que és a uns 5 km de la parròquia de Santa Maria de la Molsosa, a la qual s’arriba des de la carretera de Calaf a Pinós de Solsonès Mapa 35-14362 Situació 31TCG821285 Història Inicialment, el lloc de Prades es trobava dins de l’antic terme del castell de Castelltallat, però quan es repoblà el terme de la Molsosa es vinculà a aquest castell i a la seva parròquia Les seves funcions no passaren de…

Situació Antiga església parroquial que conserva a la nau i a la façana elements tardoromànics V Angulo Santa Agnès de Malanyanes és la parròquia del poble del mateix nom, situat al nord-est del terme municipal de la Roca del Vallès Mapa L37-15393 Situació 31TDG463065 L’accés a aquesta parròquia es fa per la carretera que va de la Roca a Cardedeu a l’altura del nucli de Santa Agnès cal prendre el quart carrer a la dreta i al cap d’uns cent metres es veu l’edifici VAG Història El poble de Malanyanes ja es troba esmentat en l’acta de consagració de Sant Sadurní de la Roca l’any 932 “Et ego…

Situació Ruïnes d’aquesta enigmàtica església, a la capçalera de la qual es detecten elements pre-romànics al costat d’ampliacions i reformes del segle XII ECSA - JA Adell Les ruïnes de la capella de Sant Miquel, o de Sant Romà, es troben a ponent dels vestigis del castell de Castellnou de Bassella, en un esperó rocallós que domina el curs del riu Segre i el traçat de l’actual carretera de Ponts a la Seu d’Urgell Mapa 34-13329 Situació 31TCG574495 El camí per arribar-hi és el mateix descrit per anar al castell de Castellnou de Bassella i a la casa de Can Ansamora, a uns 50 m de la qual, vers…