Torre d’Albió (Llorac)

La Torre d’Albió constitueix avui dia una partida del terme d’Albió. Aquest indret, del qual hom ha localitzat escasses referències, entrà a formar part del domini dels templers al darrer terç del segle XII, quan aquest orde religiós anà ampliant les seves possessions territorials al terme d’Albió. És molt probable que fos integrat dins les possessions de l’orde del Temple poc després de l’any 1174, que Pere de Colomers va definir a Berenguer de Montargull, comanador de Barberà, tots els béns i drets que posseïa a Albió.

La Torre d’Albió degué seguir les mateixes vicissituds històriques que el poble i castell d’Albió, vila que fou senyorejada pels templers des de la fi del segle XIII fins a la dissolució d’aquest orde l’any 1317 i passà posteriorment sota el domini dels hospitalers, car aquests heretaren les antigues propietats templeres. Així doncs, com en el cas d’Albió, la Torre d’Albió es mantigué dins les possessions de l’orde de l’Hospital fins a la desamortització del segle XIX.

Com indica el seu topònim, en aquest indret hi degué haver una torre, la qual molt possiblement fou bastida en el temps que els templers foren els senyors del lloc.