Resultats de la cerca

Es tenen poques referències directes d’aquest castell, avui desaparegut, que en altre temps presidí el poble d’Alió La primera referència documental del lloc d’Alió és de l’any 1154, quan en la butlla promulgada pel papa Anastasi IV en què es confirmaven les propietats de l’església de Tarragona surt esmentada ja l’església d’Alió Tot i això, a mitjan segle XII aquesta zona encara no devia estar completament repoblada, atès que el lloc d’Alió fou cedit l’any 1174 per l’arquebisbe de Tarragona, Guillem de Torroja, a Ponç de Bruguera per tal que el repoblés El 1205 un fill de l’esmentat Ponç s’…

El poble de l’Espluga es localitza a l’altra banda de la serra de Santa Creu i a l’esquerra del barranc que porta el seu nom L’any 1068 el rei Sanç Ramírez dotà la restauració de l’església de Roda amb un excusat a in Speluncham Armentare El 1089 aquest mateix rei i l’infant Pere de Ribagorça donaren en alou a Sant Vicenç de Roda el castell, la vila i l’església de l’Espluga, amb els termes i les pertinences que hi tenia aleshores el senyor d’aquest castell, des del mencionat torrent fins a la terra de la vall, i la vall damunt d’Arrafal Vacamorta Després de moltes disputes, l’any 1176 els…

La història d’aquest castell està íntimament lligada a la del terme veí de Ferran Formà part del comtat de Berga i els seus primers senyors coneguts són els Cervera, que tenien el lloc pels comtes de Cerdanya Entre el 1068 i el 1095, Hug Dalmau de Cervera, juntament amb la seva muller i el seu fill, prestà jurament al comte de Cerdanya pel castell de Malacara i altres termes veïns El castell de Caramala és esmentat entre les possessions del comtat de Berga en el testament del comte de Cerdanya Guillem Ramon I del 1094 Sembla que del castell sorgí una família de castlans cognomenada Malacara,…

D’aquesta església parroquial, amb culte encara avui sota l’advocació de la Mare de Déu de l’Assumpció, es tenen notícies d’ençà de l’any 1094, data del testament de Ramon Guillem de Taús, en què estableix una deixa a favor de l’església de Santa Maria de Castells, consistent en una unça L’any 1180 Ermengarda de Taús donà a la seva filla Arnaua de Caboet posteriorment casada amb Arnau de Castellbò, i al seu primer marit Bernat de Tarascó la meitat de la fortalesa de Castells, juntament amb els castells de la Guàrdia d’Ares, Taús, Saüquet i Saüquedell L’any 1194 aquests mateixos personatges…

Desconeixem el lloc exacte on era edificada aquesta església, tot i que és molt versemblant que estigués situada en el despoblat de Puiforniu, que es tracta monogràficament en el municipi de la Torre de Cabdella Aquesta església apareix en la documentació l’any 1082, quan el comte Artau de Pallars Sobirà donà al monestir de Gerri l’església de Sant Feliu de Montem Formitum Posteriorment, aquesta església fou sostreta de l’òrbita del monestir, ja que l’any 1105 li fou restituïda, juntament amb la seva annexa, l’església de Sant Esteve de super Silva , pel bisbe Ot d’Urgell A partir d’aquest…

Barruera, a l’entrada de la vall de Boí i en el camí transversal del port de la Gelada, tingué castell o alguna mena de fortificació romànica Hom estima que pot ésser un vestigi del castell de Barruera la gran torre quadrada, d’època indefinida, que es dreça damunt el poble de Barruera, adossada a la casa dita del “Pubill” El primer esment d’aquesta fortalesa és de l’any 1174, en què Arnau Mir I, comte del Pallars Jussà, deixà a Santa Maria de Mur el capmàs que tenia Pere Ramon al castell de Barruera Consta documentalment que Barruera pertanyia als senyors d’Erill ja a la primeria del segle…

Situació Vista aèria del cim del puig de Sant Cristau, amb l’església de Sant Cristau i el basament de la torre del castell ECSA - Jamin Les restes del castell de Sant Cristau, amb la seva torre —el vestigi més notable de la fortalesa—, i la capella del mateix nom són situades a l’extrem oriental del puig de Sant Cristau, que s’aixeca a 1 015 m d’altitud sobre el nivell del mar a migdia del poble de Montesquiu Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29’ 29,4” N - Long 2° 53’ 30” E L’accés és difícil Per a pujar fins al puig de Sant Cristau cal prendre un sender que parteix dels Banys del Voló També s’…

Un dels primers esments de l’església parroquial de Pesillà data de l’any 876, en què Anna, filla del difunt Alaric, comte d’Empúries, donà al comte Radulf i a la seva esposa Ridlinda diversos alous, entre els quals s’esmenta la “Villa Pidiliano cum sous ecclesias” encara que el document no explicita les advocacions d’aquestes esglésies, hom sap que es tracta de Sant Sadurní, l’església del cementiri, i de la de Sant Feliu, l’església parroquial Anys més tard, el 898, els comtes Radulf i Ridlinda cediren a Santa Maria de la Grassa la propietat de la vila de Pesillà, juntament amb les seves…

L’any 920 el monestir d’Alaó adquirí per donació de Ceno una vinya al lloc dit Velonce, a la vall d’Esplugafreda Així mateix, consta al Cronicó I de Ribagorça que el bisbe Eimeric dedicà l’església de Spelunca Frigida Sens dubte aquesta consagració data d’abans de l’any 1000, ja que vers el 997 el prevere Cèntul donà en testament al cenobi d’Alaó la porció d’una casa amb dos cups que tenia per compra al vilar d’Esplugafreda, prop l’església de Sant Vicenç —primitiva advocació de l’església—, i que confrontava a sol ixent amb la penya, pel ponent amb la casa d’Apó i per dalt amb la dita…

El lloc d’Erillcastell és situat a 1 441 m d’altitud a migdia del Pic Redó, dominant la riba dreta del barranc de Peranera Deu el seu nom a l’existència en aquest indret del castell d’Erill, una de les primeres mencions documentals del qual data de l’any 1022, en una escriptura per la qual un tal Robert, marmessor d’Olina, donà al monestir de Santa Maria de Lavaix una peça de terra situada “ in castro Erilli, in loco ubi dicitur Terravone ” En aquell moment, el castell d’Erill pertanyia al domini dels comtes del Pallars Sobirà i ja era termenat així ho indica la venda que féu l’any 1024 Balla…