Es tenen poques referències directes d’aquest castell, avui desaparegut, que en altre temps presidí el poble d’Alió. La primera referència documental del lloc d’Alió és de l’any 1154, quan en la butlla promulgada pel papa Anastasi IV en què es confirmaven les propietats de l’església de Tarragona surt esmentada ja l’església d’Alió. Tot i això, a mitjan segle XII aquesta zona encara no devia estar completament repoblada, atès que el lloc d’Alió fou cedit l’any 1174 per l’arquebisbe de Tarragona, Guillem de Torroja, a Ponç de Bruguera per tal que el repoblés. El 1205 un fill de l’esmentat Ponç s’intitulà ja Ponç d’Alió en un conveni que ell mateix, juntament amb d’altres parents, feu amb els hospitalers de la comanda de Vallmoll. Dos anys més tard, el 1207, l’arquebisbe de Tarragona, Ramon de Rocabertí, amb el consentiment del rei Pere I, comprà a Ponç d’Alió la meitat del lloc i dels delmes d’Alió per la quantitat de 2 000 sous. Pocs dies després el mateix arquebisbe adquirí, amb diners propis, l’altra meitat del domini a Ermessenda d’Alió, vídua de Ponç de Bruguera i mare de Ponç. El 1211 l’esmentat arquebisbe cedí la seva part del domini al paborde i capítol de la seu de Tarragona; i tot just un any més tard, el mateix rei Pere I donà a l’esmentada mitra els drets jurisdiccionals que ell posseïa sobre aquest indret, llevat del castell. Aquesta fortalesa passà posteriorment als comtes de Peralada.