Resultats de la cerca

L’antic lloc de l’Ofegat, amb les restes del castell i de l’església, és situat dalt d’un petit turó al sud-est del poble d’Altet Al segle XII l’església de Sant Miquel de l’Ofegat consta com a parròquia del bisbat d’Urgell L’any 1121, la canònica de Santa Maria de Solsona posseïa terres i vinyes dins el terme de l’Ofegat i, de fet, l’església va passar a dependre d’aquesta així, en la butlla de confirmació de béns que el papa Eugeni III concedí a la canònica solsonina, de l’any 1151, hi consta com a propietat seva l’església de l’Ofegat També és consignada com a…

El poble de Torrefeta és situat en un fondal al sector de migdia de la plana de Guissona El lloc fou conquerit pels comtes i bisbes d’Urgell a l’inici del segle XI i aviat formà una quadra integrada dins el terme més ampli de Guissona Hi ha constància de la quadra i el castell de Torrefeta des de l’any 1031, en què el bisbe Ermengol d’Urgell cedí el lloc a Guifré i a la seva esposa És molt probable que en aquests moments es bastís la parròquia de Sant Amanç Tanmateix, cal esperar fins l’any 1078 per a trobar la primera notícia de l’església de Torrefeta En aquest any es publicà el testament…

El petit nucli d’Amorós és situat vers el sud-est del poble de Sant Guim de Freixenet El lloc fou conquerit a mitjan segle XI i l’any 1064 ja apareix la primera referència al seu castell, quan els esposos Ramon de Bolxadors i Ermessenda l’infeudaren a Ramon Castellar l’origen de la seva església, dedicada a sant Cosme i sant Damià, s’ha de situar també dins l’onzena centúria Fou una capella sufragània de la parròquia de Sant Pere de Sant Domí, la qual és ja esmentada en les llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII Quan l’any 1120 el castell d’Amorós fou donat a la …

L’actual veïnat de Guarda-si-venes, situat al nord-oest de la vila de Guissona, va tenir el seu origen en un castell o guàrdia documentat des del segle XI En un judici celebrat l’any 1024 sobre unes terres que Guillem de Lavansa havia pres indegudament al bisbe Ermengol d’Urgell, consta que “ Guardiasiveniunt ” era un dels límits del terme de Guissona El castell de Guarda-si-venes surt explícitament citat per primera vegada l’any 1040 en la segona consagració de la catedral de Santa Maria de la Seu Segons aquest document, el castellum Guardasivenen es trobava integrat, com molts d’altres,…

El poble de Gra, al sud-est de Florejacs, té l’origen en un castell documentat des del segle XI, del qual no ha pervingut cap vestigi L’indret és documentat per primera vegada el 1031, any en què el bisbe Ermengol d’Urgell llegà un alou que tenia a Torrefeta, el qual limitava a ponent amb el terme de Graza Des del 1040, en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, consta l’existència del castell de Gra, pertanyent a la canònica urgellesa, considerat part del terme més ampli del castellde Guissona, al comtat d’Urgell A l’inici del segle XII, en un document datat el…

L’única referència que s’ha localitzat fins ara d’aquesta capella castellera, avui totalment desapareguda, data de l’any 1095, en què el comte d’Urgell, Ermengol V, la concedí a la canònica de Santa Maria de Solsona, conjuntament amb les esglésies que es bastissin en el futur dins el terme

Situació Aquesta església és al mateix indret on hi ha les ruïnes del que havia estat castell de Clariana Formant unitat amb el conjunt, hi ha el temple de Sant Serni, antiga parròquia, actualment traslladada més avall, al peu de la carretera i en un lloc més accessible Mapa 330M781 Situació 31TCG857438 És vàlid el mateix camí que hem indicat per a arribar al castell de Clariana JCT Història Aquesta església era dins l’antic terme del castell de Clariana, al costat mateix d’aquest Fou, des dels seus inicis, l’església parroquial del terme, amb funcions que encara conserva actualment en un…

L’església parroquial de Sant Feliu consta l’any 882 entre les que el bisbe Teuter de Girona donà a la canònica en organitzar-se aquesta Després torna a aparèixer en un document de l’any 1035 i posteriorment, el 1362, figura com a Sancti Felicis de Cartiliario , en el Llibre verd del Capítol de Girona

L’església parroquial de Santa Maria centra el nucli baix de la vila de Lasquarri Indirectament és documentada el 1023, any en què el rei Sanç III de Navarra i Aragó donà al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles la vila de Lasquarri “ cum ecclesiis, decimis vel adictionibus ” Anys després, el 1040, amb motiu de la consagració de l’església abacial de Tavèrnoles, és esmentada explícitament dins els béns fundacionals en els termes següents “ et in comitatu Rippacurcensi ipsum castrum de Alascor cum suis terminis et cum suis ecclesiis id est Sancta Maria ” amb els delmes, les primícies, les…

L’actual mas de l’Avellana es troba a l’altra banda de la serra de l’Ametllera, vora de Lasquarri L’arxiu de Roda conserva molta documentació d’aquest lloc En realitat va ésser una antiga quadra del terme de Lasquarri que vers el 1045 poblà Galí de Soars per ordre i convinença feta amb el rei Ramir I Després tant Sanç Ramírez com Pere I de Ribagorça 1093 alienaren llurs drets a favor del bisbe Ramon Dalmau, el qual els traspassà a la canònica de Roda 1092, 1094 Al principi del segle XII el domini va ésser regulat mitjançant un conveni fet entre els canonges de Roda i Martí Galí i…