El petit nucli d’Amorós és situat vers el sud-est del poble de Sant Guim de Freixenet. El lloc fou conquerit a mitjan segle XI i l’any 1064 ja apareix la primera referència al seu castell, quan els esposos Ramon de Bolxadors i Ermessenda l’infeudaren a Ramon Castellar; l’origen de la seva església, dedicada a sant Cosme i sant Damià, s’ha de situar també dins l’onzena centúria. Fou una capella sufragània de la parròquia de Sant Pere de Sant Domí, la qual és ja esmentada en les llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII.
Quan l’any 1120 el castell d’Amorós fou donat a la canònica de Sant Vicenç de Cardona, la donació inclogué també la seva església, la qual és esmentada com a “ecclesia de Moros” entre les propietats confirmades a l’esmentada canònica en la butlla atorgada l’any 1154 pel papa Anastasi IV.
La dependència de la capella de Sant Cosme i Sant Damià d’Amorós de la parròquia de Sant Pere de Sant Domí es constata en la visita pastoral que el bisbe de Vic Antoni Pasqual realitzà a aquesta parròquia l’any 1685; en aquell moment el lloc d’Amorós tenia 3 cases.
Tot i el seu origen altmedieval, l’edifici de Sant Cosme i Sant Damià no conserva avui dia cap element d’estil romànic.