Situació
Aquesta església és al mateix indret on hi ha les ruïnes del que havia estat castell de Clariana. Formant unitat amb el conjunt, hi ha el temple de Sant Serni, antiga parròquia, actualment traslladada més avall, al peu de la carretera i en un lloc més accessible.
Mapa: 330M781. Situació: 31TCG857438.
És vàlid el mateix camí que hem indicat per a arribar al castell de Clariana. (JCT)
Història
Aquesta església era dins l’antic terme del castell de Clariana, al costat mateix d’aquest. Fou, des dels seus inicis, l’església parroquial del terme, amb funcions que encara conserva actualment en un altre edifici de més fàcil accés. Fou una propietat dels vescomtes de Cardona, els quals, com a patrons, la cediren a la canònica de Sant Vicenç de Cardona.
El fet de no aparèixer en la relació de parròquies del final del segle X o del principi de l’XI, continguda en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, quan encara hom creia que era vertadera i datada l’any 839, feu creure a Serra i Vilaró que Cardona i Clariana i altres terres al migdia de Solsona pertanyien al bisbat de Vic; en realitat no s’hi feien constar per tal de donar una sensació d’arcaisme al document falsificat. En contra del parer de Serra i Vilaró, Clariana sempre fou una parròquia del bisbat d’Urgell i després del de Solsona.
El lloc de Clariana és documentat per primera vegada l’any 1010 al testament del bisbe Arnulf de Vic, germà del vescomte d’Osona-Cardona, que deixà les seves heretats situades a Clariana, entre altres, a la canònica de Sant Pere de Vic. Segons Serra i Vilaró, el bisbe Eriball, també vescomte de Cardona, durant el seu pontificat (1035-1040) consagrà entre altres, l’església de Clariana, però després d’aquesta afirmació no amplià la referència, que degué treure de l’arxiu de la canònica de Sant Vicenç de Cardona, de la qual, més tard, es comprovà que depenia. Hi ha una data concreta de l’església, ja amb funcions parroquials: l’any 1035, quan Guilla vengué a Miró, fill de Sunyer, i a la seva muller Ermessenda diversos béns situats a la vall de Lord Jussà, els quals afrontaven a migdia amb la parròquia de Clariana. L’any 1102, Bernat Bermond, feudatari dels vescomtes de Cardona, al seu testament, llegà els esplets de les vinyes de Clariana a Sant Sadurní de Clariana. Aquesta parròquia fou cedida pels vescomtes de Cardona, en un període de temps entre els anys 1040 i 1154, a la canònica de Sant Vicenç de Cardona, ja que en la primera data no figura entre els béns confirmats en l’acta de consagració de l’església de Sant Vicenç de Cardona, mentre en la darrera data el papa Anastasi IV confirmà els béns de la canònica de Cardona, entre els quals hi havia l’església de Sant Sadurní i Sant Miquel de Clariana amb totes les altres capelles seves.
L’església ha continuat conservant les seves funcions parroquials fins a l’actualitat, si bé, com hem dit, fou construït un nou temple al peu del turó del castell, més accessible des de la carretera. (ABC)
Església
Una vista de l’interior de l’església, coberta amb volta de mig punt.
L. Prat
És palesa la doble utilitat d’aquest edifici religiós, plenament incorporat al sistema defensiu de la fortalesa. El gruix de les parets i la seva situació ajudaven a reforçar tot el complex. A l’exterior del castell no hi havia cap obertura, ni a la banda de ponent ni a la de tramuntana.
De fet, la planta i l’estructura internes de l’edifici de l’església han sofert nombroses adaptacions. La més visible consisteix en l’obertura d’un nou portal d’entrada a la paret de llevant, l’any 1668, que devia capgirar el sentit original del temple, el qual consta d’una nau, rectangular, coberta amb volta de canó, sense absis diferenciat.
Segurament, la porta original —que devia ésser adovellada, ja que ha estat arrencada— devia correspondre a l’obertura que hi ha al mur de migdia, tocant al de ponent. Posteriorment, s’hi feren d’altres accessos, a més dels ja esmentats: un a la part sud-oriental i d’altres al cor que hi devia haver damunt el portal del 1668, des de l’interior del castell i des de la torre de l’homenatge.
Damunt la porta possiblement original, hi ha una finestra de doble esqueixada.
Tot l’edifici denota una certa potencialitat econòmica a l’hora de bastir-lo. Al llarg del temps hi foren obertes diverses capelletes laterals, excavades al gruix dels murs; dues d’aquestes són d’estil renaixentista. (JCT)