Resultats de la cerca

Al llarg dels segles XI i XII, i fins a temps força recents segle XIX, la forja del ferro a casa nostra assolí nivells de qualitat considerable Les comarques del Vallespir i del Conflent i, en general, les conques dels rius Tet i Tec eren riques en meners, d’on s’extreia el mineral de ferro Foren importants les mines de Reiners, la Bastida, Riuferrer, Cortsaví, Espirà, Vernet, Fillols, Saorra i Taurinyà, entre d’altres Actualment són exhaurides Només resten en explotació les no gaire conegudes mines de Vetera al Canigó D’altra banda, per elaborar aquest mineral de ferro sorgiren tot un seguit…

Al llarg dels segles XI i XII, i fins a temps força recents segle XIX, la forja del ferro a casa nostra assolí nivells de qualitat considerable Les comarques del Vallespir i el Conflent i, en general, les conques dels rius Tet i Tec eren riques en meners, d’on s’extreia el mineral de ferro Foren importants les mines de Reiners, la Bastida, Riuferrer, Cortsaví, Espirà, Vernet, Fillols, Saorra i Taurinyà, entre d’altres Actualment estan exhaurides Només resten en explotació les no gaire conegudes mines de Vetera al Canigó D’altra banda, per elaborar aquest mineral de…

Aquesta església era situada prop de l’església de Sant Miquel de Ponts, construïda vora la torre o Bastida de Ponts i situada a l’actual Farga de Moles En l’acta de consagració de Sant Miquel, l’església de Sant Cristòfol figura entre els béns amb què el prevere Cristià, fundador de totes dues esglésies, dotà Sant Miquel L’any 990, un nebot del fundador, el prevere Cristià, va fer donació de la part que li corresponia de les esglésies de Sant Miquel i Sant Cristòfol de Ponts a favor del bisbe Salla i de Santa Maria de la Seu el donador es reservava la propietat, mentre visqués,…

Aquest castell es trobava en el sector septentrional del terme del castell de Besora, del qual se suposa que depenia Pertangué sempre al comtat d’Osona, com el de Besora, i no tenia un terme concret pel fet d’ésser un castell satèllit del de Besora Les notícies del castell són molt minses El nom del lloc apareix l’any 955, quan la comtessa Elo, vídua d’Oliba fill del bisbe Radulf d’Urgell i net del comte Guifré, amb la seva filla Exila, donà al monestir de Sant Joan de les Abadesses la seva part d’uns alous situats al comtat d’Osona, al castell de Llaés, els quals afrontaven amb la serra de…

De la capella de Santa Pelaia, avui desapareguda, no es tenen dades històriques que permetin establir un mínim de la seva història tan sols en el llibre de visites del 1758, Santa Pelaia, la missa de la qual era per als habitants de la Farga, apareix com a capella annexa de la parroquial de Sant Andreu d’Arcavell Per contra, sí que hi ha notícies del terme de Santa Pelaia, esmentat l’any 992, en què el prevere Bo donà a Santa Maria de la Seu la meitat de l’església de Sant Miquel de Ponts i els seus béns, situats al terme de Santa Pelaia a Arcavell Aquest terme es pot retrobar en…

De l’església de Sant Joan no en coneixem cap vestigi arquitectònic que permeti estudiar-ne l’estructura física, si bé en tenim la situació hipotètica suggerida per Joan Serra i Vilaró Mossèn Serra dubtava a l’hora de situarla entre el mas Sant Joan i el molí de la Farga En aquest hi havia una església sota l’advocació de sant Joan, on es conservava, en temps d’aquest mossèn, una pica d’aigua beneita de pedra esculpida que l’historiador data del segle XIII, i que es feia servir de brocal del pou del molí de les Olives Serra i Vilaró continua dient que, en cas de situar-la en el…

El castell de Fluvià era una domus o casa forta aloera coneguda ja des d’antic com a casa de Palau, de Sant Cebrià o de Sant Corneli Les primeres notícies que en tenim són de l’any 1154, quan els habitants de l’esmentada domus eren la família dels Palau, els quals es podrien considerar una nissaga important, ja que a més de posseir aquesta casa forta, tenien dret de farga Aquesta domus pertanyia a la jurisdicció del castell de Montclús, bé que d’ella depenia la quadra de Campins Aquest fet provocà diverses discòrdies entre el vescomte Bernat III de Cabrera, senyor de Montclús, i…

Construcció situada a poc més d’1 km del Pla de Manlleu, en direcció a Santes Creus És al costat mateix de la carretera Els orígens d’aquesta casa forta són desconeguts, bé que segurament sorgí en el moment de la repoblació de l’indret De fet, però, no és fins el 1225 que se’n té notícia, quan Guília de Ferrera convingué amb l’orde del Temple, senyor del terme de Selma, sobre la farga o ferreria del castell de Selma Ramon Ferrer, descendent de Guília, fou batlle de Selma i consta que a casa seva, l’any 1326, s’hi dipositaven els censos en espècie de la castlania major del castell…

El poble de Sopeira és situat al marge dret de la Noguera Ribagorçana, a l’inici del pas d’Escales, conegut també com a congost de Sopeira Una de les primeres mencions del castell de Sopeira —el qual nasqué dins l’antic districte del pagus d’Orrit— data de l’any 871, quan Enies féu donació a l’abat Frugell del monestir de Santa Maria d’Alaó d’una peça de terra situada a la villa dita Teudila, pròxima al “ castro quod dicitur Subpetra ” L’any 886, el prevere Manolf donà a Alfons, abat de Santa Maria d’Alaó, i a tots els monjos, una part de l’alou familiar que tenia al castell de Sopeira, que…

Situació Únic angle conservat d’aquesta fortalesa d’estructura rectangular ECSA - A Villaró Les restes del castell es troben damunt del lloc de Ministrells, en un replà de la muntanya que tanca pel nord la vall de Ministrells Mapa 34-10215 Situació 31TGC612014 Al lloc de Ministrells, avui despoblat, s’hi arriba per una pista, practicable únicament a peu o amb vehicles tot terreny, que surt de la carretera de la Farga a Civís, 1 km més amunt d’Asnurri Les restes de la forticació són damunt mateix del poble, a la banda nord Història Hi ha molt poques notícies històriques sobre el…