Resultats de la cerca

Al terme de la Llacuna hi ha constància d’altres capelles i esglésies, com Sant Vicenç o Sant Julià de Rofes, que pel seu titular podrien ser d’origen romànic La manca de dades d’època medieval sobre aquestes no en permet establir la història de manera més precisa CPO En concret, les despulles de la capella de Sant Vicenç, prop de Baltà i del mas la Peça, no són altra cosa que un munt d’enderrocs, envaïts per la vegetació, on sobresurt lleugerament a la banda de ponent un fragment de mur esgavellat, aparellat amb blocs de pedra de mides irregulars, només desbastats i disposats desordenadament…

Capella que presideix el veïnat d’Agell de Dalt, antiga quadra situada al NE del poble de Cabrera El terme d’Agell és esmentat per primera vegada en una butlla del 974 del papa Benet VI al monestir de Sant Pere de Rodes, i el 990 el bisbe de Barcelona, Vives, fa el llegat d’un alou in villa Agello Consta que l’església existeix el 1236, quan Guillem de Cerdanyola, afincat al lloc d’Agell, llega uns diners i tota la calç que sigui necessària per a cobrir la teulada de l’església de Santa Helena Les notícies continuen als segles següents en llegats testamentaris i notícies de…

No hem trobat notícies documentals referides a aquesta església, en estat ruïnós, que podria correspondre aparentment a una obra alt-medieval Les seves minses restes no permeten fer-ne un estudi aprofundit

Torre situada sobre la confluència de les valls de Cabrils i d’Évol i prop del curs de la Tet És de planta quadrada Els 3 metres inferiors de l’edifici són atalussats els seus murs tenen un gruix d’uns 170 cm Per damunt d’aquesta base hi ha uns murs més prims amb una alçada d’uns 7 m La longitud de les parets superiors és de 6, 5 m La planta que hi ha arran de terra és dividida en dues petites sales, cobertes amb sengles voltes de canó lleugerament apuntades Una obertura permetia de comunicar aquestes sales amb el pis principal Al primer pis hi havia un doble rengle d’espitlleres a la cara…

Aquesta fortificació existia al final del segle X, encara que no apareix documentada més endavant És esmentada els anys 978, 980 i 990 dins el terme dels Monjos Actualment és impossible fixar-ne l’emplaçament

Esmentada ja el 1101, el 1321 era encara independent L’antiga església parroquial destaca pel seu romànic dels segles XI i XII D’una sola nau, l’absis semicircular presenta arcuacions llombardes L’antic presbiteri estava presidit per un retaule gòtic dels germans Vergós , avui dia conservat al Museu Diocesà de Barcelona, amb escenes de la vida i el martiri de les santes Justa i Rufina Al segle XVIII s’hi afegí una capella lateral, dedicada a la Mare de Déu del Roser

A la vora de l’església de Sant Pere d’Olopte, al tossalet de Castellar, hi ha restes d’una força antiga, al costat d’altres ruïnes d’edificacions desaparegudes No es coneix cap document escrit que parli d’aquesta fortalesa, per la qual cosa es fa molt difícil datar-ne els minsos vestigis

Aquesta església és situada al despoblat de la Fullola, al costat del castell del mateix nom, al NE del terme municipal, tocant al Perelló No se’n tenen referències documentals, però és molt possible que tingui un origen anterior al segle XIV El lloc fou repoblat mitjançant dues cartes de poblament atorgades els anys 1208 i 1216

Malauradament, d’aquesta capella no han arribat a l’actualitat prou notícies documentals per tal de resseguir-ne la història L’única referència de què hom disposa és donada per una escriptura datada el 1168, segons la qual el rei Alfons I cedí el Palau Comtal Menor al monestir cistercenc de Santes Creus, els quals hi erigiren una capella dedicada a sant Bernat

Sembla evident que cal cercar els orígens d’aquesta església en l’època romànica, tot i que actualment no hem pogut trobar-ne cap dada històrica Sabem només que abans el temple era dedicat a la Mare de Déu del Remei, però avui, a causa de la propera massia del Puit, és anomenada Santa Maria o Mare de Déu del Puit