Resultats de la cerca

El lloc de la Fatarella fou conquerit pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV vers el 1151 i acabà incorporat a la comanda templera d’Ascó L’església parroquial de Sant Andreu apareix en les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 Fou visitada pel bisbe de Tortosa Francesc de Paolac el 1314 En aquest moment n’era rector Berenguer de Torrent L’actual edifici és d’estil gòtic tardà, amb una portalada barroca

Aquest convent de Vilafranca, de monges de l’orde de Sant Francesc d’Assís, fou instituït per la reina Blanca de Nàpols, muller de Jaume II, l’any 1298 Es coneix una deixa de l’any 1300 de dotze diners destinada a l’obra de Santa Clara El 1456 la comunitat de clarisses es traslladà a Barcelona i el convent restà abandonat L’església de Santa Clara acabà convertida en ermita, tal com consta en la documentació del segle XVIII

El castell i terme dels Omellons foren un domini del monestir de Santa Maria de Poblet, gràcies a una donació testamentària que Berenguer de Puigverd féu a Poblet el 1204 Durant els segles XIII i XIV el monestir acabà d’adquirir la totalitat dels drets sobre el castell i terme dels Omellons, en mans encara d’altres senyors i del rei El castell devia estar situat al cim de l’antiga vila closa, prop de l’església parroquial Ara no en resten vestigis

Aquesta església parroquial és situada al centre de la vall de Santa Creu, a l’extrem sud-est del municipi d’Osor La vall i l’església de Santa Creu són esmentades des del 902 Consta com a parròquia independent de Santa Cruce entre el 1050 i el 1150 L’any 1332 tenia ja el cotitular de Sant Jaume, que acabà essent el principal de l’església i, a causa del despoblament, passà a ésser sufragània d’Osor, fins al 1878 L’edificació actual es va refer al segle XVIII i no conserva vestigis visibles de l’època romànica

Església parroquial que ha donat nom al poble i municipi homònim, situat al sector septentrional de les Gavarres L’edifici actual és gòtic tardà, amb un campanar goticitzant i una façana renaixentista, que duu la data de 1597 i acaba amb una galeria d’arquets semblant a la d’un palau o edifici civil És esmentada el 1035 en el testament de Gilabert de Cruïlles com “Sancti Martini qui dicunt Vetulo” , i del 1229 en endavant com “Sancti Martini Veteris” Fou sempre una parròquia rural escassament poblada, amb un nucli de menys d’un centenar d’habitants

Aquesta torre, descrita per Francesc Carreras i Candi, que la troba documentada el 1128, diu que era situada dins el terme de Burriac, a l’extrem d’un turonet que acaba sobre l’actual carretera de Mataró a Argentona, on hi ha el sobreeixidor de les aigües de la mina de Dosrius De la “ turri vocata Cogoll qui est prope dictum locum de Argentona ” el 1203 en quedava en peu una meitat que va dibuixar i estudiar l’esmentat autor Ara no en queda res perquè es va destruir a causa d’una explotació de pedra i de materials de construcció

Aquesta església fou la parròquia del terme del castell d’Escumó, documentat des de l’any 1068 En un primer moment fou una dependència de la pabordia de Mur, però més endavant acabà subjecta a l’abadiat d’Àger Així consta l’any 1648 Actualment no resta cap vestigi d’aquesta església i se’n desconeix el titular Cal cercar el seu emplaçament a prop del castell d’Escumó, a l’est del terme municipal, tocant a l’Ametlla del Montsec Escumó, segons el fogatjament del 1381, era del paborde de Mur i tenia tres focs

El castell de la Torre té el seu origen, tal com el topònim assenyala, en una torre de guàrdia existent a l’indret almenys des del segle X L’any 938 ja es documenta la villa Torre , vila que és consignada repetidament a partir d’aquesta data La fortalesa de la Torre acabà essent considerada un veritable castell, i així en la donació de la parròquia de Sant Jaume de la Torre de l’any 1139 ja apareix el castrum de Turri Elnensis El domini eminent del terme de la Torre fou dels bisbes d’Elna fins a la fi de l’antic règim En l’actualitat no resten vestigis del castell, que es pot considerar…

La capella de Santa Maria de Bell-lloc és situada vora el castell de Vila-romà, a l’actual terme de Palamós, i depèn de la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà Apareix esmentada l’any 1272 El bisbe Pere de Castellnou, senyor del castell, en el testament de l’any 1278 deixà un calze a Santa Maria de “ Pulcro loco de Villaromano” També apareix esmentada com a capella amb sacerdot adscrit en els nomenclàtors del final del segle XIV L’església actual fou construïda al segle XVIII la seva construcció acabà l’any 1758 L’any 1868 s’enllestiren els treballs de decoració Recentment han estat…

Aquesta església es troba a l’extrem del torrent de l’antic terme del castell de Voltregà Inicialment ja fou església parroquial, categoria que conserva en l’actualitat L’església és documentada a partir de l’any 1094, però ja apareix amb el nom de Supramonte en una llista de parròquies del bisbat datable entre els anys 1025 i 1050 i segueix apareixent en totes les relacions següents L’edifici antic fou substituït l’any 1620 per un de nou i el 1760 sofrí ampliacions, mentre que l’any 1890 se li afegí la capella del Santíssim, que acabà de donar-li la fesomia actual, amb el campanar situat en…