Resultats de la cerca

Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme del castell de Muntanyola Fou sempre una capella castellera dintre la demarcació de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola Apareix documentada l’any 1049, quan hom jurà en el seu altar el testament de la mare de Guillem de Muntanyola De l’edifici antic no queda rastre L’actual s’aixecà el 1770 i ara s’ha convertit en un cobert per a usos agrícoles del mas que substituí l’antic castell de Muntanyola

La capella de Santa Llúcia, avui sense culte, és situada en un indret aïllat, enmig d’uns camps de conreu, al sud-est del poble de Vallbona de les Monges Les dades històriques sobre aquesta capella són, ara per ara, força escasses Possiblement fou fundada durant els primers temps de les comunitats eremítiques dels voltants de Vallbona i és molt probable que fos utilitzada pel grup eremític del Sant Esperit Al segle XVIII, en allargar-se la nau de l’església, va desaparèixer la portada primitiva Saquejada per les tropes franceses l’any 1809, posteriorment fou convertida en cabana per a usos…

Situació Es troba a un parell de quilòmetres en direcció sud del poble de Rajadell, vora el mas que li dona nom Long 1°42’25” - Lat 41°42’55” Si hom surt de Rajadell pot escollir dues vies d’accés per arribar a la sepultura Una d’elles és el camí que segueix, en principi, la carena que hi ha sobre el torrent d’en Daurell, passant per Can Balart i arribant finalment al turó on es troba el casalot L’altre camí és el dit de Can Massana, que mena a Castellfollit del Boix Poc abans de creuar el torrent de l’Emfitol cal desviar-se a mà dreta per un corriol que, després d’uns 20 minuts a peu, porta…

L’antic despoblat de Curant és situat a la vall drenada pel barranc del mateix nom Domina visualment la clotada d’Aulet i de Celles, Enrens i el camí que comunica l’altiplà d’Adons per la collada de Sant Roc d’Adons El lloc de Curant és mencionat per primera vegada en un diploma del monestir de Santa Maria d’Alaó de l’any 980, quan Sanç, Gentila i Ximèn donaren a l’abat Àlvar i altres monjos de l’esmentat cenobi l’alou que tenien al vilar d’Elavi i a Curant, des del coll de Fades fins a les Cent-fonts, i des del Tono d’Adons fins a Licert El seu castell, però, no apareix mencionat en la…

Situació Aquest jaciment es troba a uns 700 m al N del nucli urbà de Torrefeta, en un camp de conreu lleugerament en pendent que mira a migjorn Mapa 34-14 361 Situació 31TCG563248 Per anar-hi des de Cervera cal agafar la carretera L-311 en direcció a Guissona fins a la cruïlla de Torrefeta, on prendrem una carretera veïnal que mor dins el nucli urbà Un cop a Torrefeta s’ha d’agafar el camí de la Font, que surt des del N del poble, i seguir-lo fins a la cruïlla del camí de Guissona, on ens desviarem a mà esquerra per un camí que ens deixa a uns pocs metres del tossal conegut com els “Fossassos…

La població d’Alcanó és a l’extrem sud-est de la comarca del Segrià, assentada sobre un dels tossals que domina la vall de Secà Alguns autors han assenyalat l’origen del topònim Alcanó en els termes àrabs al-kaynum el fogar o al-kanisys església Sembla, però, que cal relacionar l’inici del lloc amb un dels caserius sarraïns una almúnia dedicats a tasques agrícoles i ramaderes que tan abundaven a l’entorn de Lleida Un document de l’Arxiu Capitular de Lleida, datat l’any 1208, deixa entreveure que, amb la conquesta, aquest caseriu revertí al capítol de la ciutat de Lleida Aquest…

El poble d’Alcanó és a 214 m d’altitud, al centre del terme Sembla que inicialment aquest indret s’hauria de relacionar amb una almúnia sarraïna, dedicada a les tasques agrícoles i ramaderes Una de les primeres referències d’Alcanó data de l’any 1203, quan el bisbe Gombau de Camporrells adquirí un palau que els canonges de Sant Ruf tenien a l’extrem NE de la Suda per a palau episcopal, en canvi de cedir-los uns predis a les Pardinyes i uns drets sobre l’almúnia d’Alcanó Tant els canonges de Sant Ruf com el capítol de Lleida contribuïren a la repoblació del terme Una de les…

Situació Dues vistes de l’església, avui dia convertida en un magatzem per a usos agrícoles des de la banda sud-est a dalt i des de tramuntana, amb l’absidiola nord esfondrada ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Aquesta església, situada a la banda septentrional del terme, s’aixeca, envoltada de conreus, prop de la carretera comarcal d’Igualada a Santa Coloma de Queralt, des d’on és ben visible Mapa 35-15391 Situació 31TCG745026 Just en arribar a la fita del quilòmetre 8,6 de l’esmentada carretera, a mà esquerra, surt un camí que travessa un torrent secaner, que descriu un revolt molt…

Situació Petita capella adossada a la masia de la Sanabra, avui dia destinada a magatzem agrícola ECSA - E Pablo Aquesta església és situada al costat de la masia de la Sanabra Cal agafar la carretera de la fàbrica de ciment, passar per darrere del convent de Sant Ramon de Penyafort, fins a la masia de Cal Noi, i pel mateix camí, a uns 200 m cal agafar un trencall a l’esquerra fins a la masia JCR-LICS Mapa 35-17447 Situació 31TCF882729 Història El lloc de la Sanabra és esmentat per primera vegada l’any 992 en la forma llatina Sinapis El 993 Guilleria donà a Sant Cugat del Vallès part d’un…

Forats excavats a la roca, d’utilització i finalitat desconegudes, en un indret ple de vestigis alt-medievals F Junyent-A Mazcuñan En un codinar de la Vall dels Horts, proper a les dues tombes que hi ha excavades en uns blocs O de pedra i que hom ha cognomenat de Sant Genís, hi ha tres forats circulars perforats en una roca, els quals mostren diàmetres diferents i es disposen ordenadament segons la seva mida El més petit fa 4 cm de diàmetre i 5 cm de fondària A continuació, a una distància de 44 cm, en segueix un altre que fa 15 cm de diàmetre i 12 cm fins al fons El tercer, que és situat a…