Resultats de la cerca

Malauradament no podem aportar noves dades sobre la vila d’Arestui que les conegudes sobre el seu castell, documentat des de l’any 1296 L’església de Sant Martí d’Arestui, tradicionalment sufragània de Baiasca, devia mantenir encara el seu edifici primitiu l’any 1758, quan el visitador el descriu sense sagristia i amb un campanar “ a lo antiguo ”, fent referència al seu campanar d’espadanya

El “ castro et villa de Pradinaç ” fou requerit l’any 1313 per Ot de Montcada, com a tutor de Pere Galceran de Pinós, al comte d’Urgell, per qui el tenia en feu, juntament amb els altres castells i llocs de la vall de Lavansa Aquests llocs i castells són els mateixos que l’any 1371 Pere Galceran de Pinós venia al capítol de la Seu d’Urgell No s’ha trobat cap més notícia ni referència documental del lloc o de la parròquia de Padrinàs que pugui aportar informació sobre la seva església

L’església de Santa Magdalena, unida a la leproseria de Santa Magdalena, situada originàriament a l’horta del Valira, fou donada al final del segle XVI al convent de Sant Agustí, que hi construí la nova església dedicada a sant Agustí Possiblement una prospecció arqueològica d’aquest edifici podria aportar informació sobre la primera construcció, de la qual, d’altra banda, no es tenen notícies documentals fins a arribar al 1347, en què, gràcies als estudis realitzats sobre els testaments d’aquest any, l’església de Santa Magdalena apareix com a beneficiària de nombrosos llegats…

Restes de la capella de Santa Llúcia de Viu de Llevata © Jordi Coll Ros La capella de Santa Llúcia, avui dia en ruïnes, és situada dins el nucli de població de Viu de Llevata És propietat de la casa Ancelles Tot i que no se’n pot aportar cap prova documental, podria haver estat la capella castellera de la fortalesa de Viu de Llevata, documentada des del segle X JBP De les ruïnes de l’església de Santa Llúcia tan sols resta el sector nord-est, el de l’antiga capçalera L’indret es troba envaït de vegetació i molt possiblement les restes de l’estructura van ser destruïdes en ampliar…

Les notícies que es coneixen sobre aquesta capella són minses i alhora dubtoses, de manera que no permeten establir amb claredat si sant Jaume era una doble advocació de la primitiva església de Santa Eulàlia d’Estaon, o si es tractava del titular d’un segon edifici eclesiàstic d’Estaon El primer esment de l’advocació de sant Jaume vinculada a la vila d’Estaon apareix en un document datable al final del segle XV o al principi del segle XVI, en el qual s’anotà que el rector de Sant Jaume i Santa Eulàlia d’Estaon, Germà Bitort, pagava quatre lliures Posteriorment, en la visita pastoral del 1575…

Com el veí vilatge de Boldís Jussà, Boldís Sobirà es documenta pel testament d’Arnau de Prenyanosa, del 1136, per l’acta de consagració de Sant Martí de Cardós, del 1146, al qual havia d’aportar mig modi de cereal a l’any, i per l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, en què apareix com a parròquia independent Encara gaudia d’aquesta categoria el 1314, any en el qual fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona A partir, però, del segle XV, i possiblement a causa de les greus crisis demogràfiques que havien afectat el país, sembla que Boldís Sobirà passà,…

Situació Una vista de conjunt de la necròpoli L Prat El jaciment del camp dels Gira-sols és en un camp de conreu proper a la masia del cal Feliu, antic lloc d’Ossea, al vessant sud-occidental de la serra, al peu de la qual transcorre la rasa d’Antigues Al punt quilomètric 14 de la carretera comarcal que comunica Solsona i Berga surt un camí particular que porta a cal Feliu La necròpoli és situada uns centenars de metres vers ponent d’aquesta masia Necròpoli La necròpoli és a la part occidental d’un camp de conreu encarat a migjorn, que presenta un lleu pendent est-oest Es tracta d’una…

Situació Vestigis de la capella al fossar de la població d’Adraén J Tous Els vestigis de l’antiga església de Santa Margarida es troben en el fossar del poble d’Adraén, situat sobre la carretera de Fórnols de Cadí a la Seu d’Urgell JAA-MLIC Mapa 35–11254 Situació 31TCG765818 Història No es té cap notícia documental de Santa Margarida d’Adraén però la situació actual de les restes pot fer suposar que es tracta de la capella del castell d’Adraén documentada ja el 1141, en el testament de Pere Ramon, vescomte de Castellbò, que el deixà a la seva muller Sibil la Amb tot, el desconeixement que es…

Les primeres notícies sobre Lleret són de la segona meitat del segle XI L’any 1069, el comte de Pallars Jussà Artau I i la seva muller Llúcia permutaven amb Hug de Sala, fill de Toda, la vila de Leseret amb tots els seus termes, per la vila de Ginestarre, a excepció del terç de l’església d’aquesta població, que es reservava Hug de Sala, més trenta sous L’any 1086, però, se signà una convinença entre el bisbe Bernat de la Seu i el comte Artau II, segons la qual aquest havia de retornar a la mitra l’església de Santa Maria d’Àneu i la vila de Lleseret , i el bisbe per la seva part havia de…

Situació Restes de l’església d’aquest poble abandonat, un dels tres que es trobaven al Sobac o vessant esquerre de la Noguera Pallaresa J Tous Les ruïnes de l’església de Sant Joan de Colinos es troben en un vessant de la muntanya sobre el curs de la Noguera Pallaresa, abans que el riu arribi a Rialb Mapa 23-10215 Situació 31TCH485007 Cal anar-hi des de Beranui, poble situat a uns 6 km de Rialb per la carretera que va a l’estació d’esquí i muntanya de Portainé Passat el poble, a 1 km, cal deixar la pista en un revolt molt pronunciat i prendre una pista abandonada, en direcció a ponent, que a…