Resultats de la cerca

El terme de Lledó fou ocupat a l’inici del segle XII per Alfons el Batalleri definitivament conquerit a partir del 1151 per la família de cavallers cognomenada Cambrils, que lluitaven amb les forces del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV El primer esment del castell de Lledó és del 1184, any en què Dalmau de Canyelles i Rotllan de Cambrils van infeudar a Bernat Ballester i al seu oncle avi, Domènec Ferrer d’Ulldemolins, el castell de Lledó i el vilar d’Arenys amb les seves afrontacions El 1209 el rei Pere I va concedir al bisbe de Tortosa, Gombau de Santaoliva, els castells de…

El poble d’Espills s’enlaira damunt la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana 1 077 m d’altitud, aprofitant un esperó rocós del Grau d’Espills Constitueix un bell conjunt emmurallat que encara conserva les arrels medievals Com el seu nom indica, Especulos fou lloc de guaita en la frontera L’any 1055 el trobem ja citat com a castell termenat, entre Areny, Montanyana 1070 i Castissent 1077 Sembla que d’antuvi, per conquesta, Espills va pertànyer al comtat de Pallars Jussà La rememoració de greuges reporta que Artau I del Sobirà trencà moltes vegades la Treva a Espills abans del 1079…

Es desconeix la localització exacta d’aquest castell, tot i haver estat seu d’un dels principals llinatges ribagorçans Asner de Rallui figura com a senyor de Lierp el 1023 Després, la tinença consta en poder de Ramon Dac 1049, fundador dels Cornudella-Peralta El tronc principal prosseguí a través de la primera línia cognomenada Capella, d’on sortiren tres branques destacades els Portaspana, els Benavent de Ribagorça i els Lierp de Capella Berenguer Gombau de Lierp 1093-1134 fou succeït pels Sanaüja i els Capella, que emparentaren amb els Erill El 1212 el rei Pere el Catòlic…

El lloc de Llauró apareix en la documentació medieval a partir del segle IX, concretament en un precepte de Lluís el Piadós de l’any 814, en el qual la villa Laurosone és consignada com a límit nord de Ceret A partir d’aquest moment són molt nombroses les escriptures conservades que d’una forma directa o indirecta fan referència a la vila de Llauró Des de la fi del segle XII hi ha constància documental d’una família senyorial cognomenada Llauró, els membres de la qual molt probablement foren els castlans del lloc, ja que els senyors eminents, almenys al segle XIII, n’eren els…

Hom conserva poca informació sobre aquest castell Surt esmentat per primera vegada el 1162 en el testament d’un cert Pere Bernat que el llegà a la seva filla Ermessenda Malgrat això, el 1166 Pere de Queralt, abans d’ingressar com a monjo al cenobi de Poblet, fa donació de totes les seves propietats tant al monestir com als seus familiars Entre aquestes propietats es troba el castell de Fiol, el qual mitjançant aquest document passà a mans de Ponça, germana de Pere de Queralt, casada amb Pere de Banyeres El 1210 encara hi tenien potestat, ja que Pere de Banyeres el traspassà al seu fill Guerau…

Al sector occidental de l’actual terme hi havia el castell de Grevalosa, que apareix documentat el 990 Els primers senyors apareixen el 1063, quan Bernat Otger de Castellet vengué al comte Ramon Berenguer I el castell de Grevalosa, i el 1066 quan Gaufred feu el mateix i a més vengué la quadra de Formigosa No sabem si es tracta de dos germans o bé del senyor i el castlà Únicament podem identificar Bernat Otger de Castellet com del Castellet de l’Alt Penedès i no del Bages El segle XIII hi havia a Manresa una família cognomenada Grevalosa, però mai no apareix com a senyora d’aquest…

Aquest castell era situat al turó on hi ha el poble de Pomar, una antiga vila closa que ha estat molt modificada El castell de Pomar va estar estretament lligat en els seus orígens als de Montlleó i Briançó La primera notícia d’aquesta fortalesa és del 1101, en què aquests tres castelis foren cedits per Geribert Hug al bisbe de Vic Guillem Berenguer Al segle XII hi ha documentada una família de castlans cognomenada Pomar El domini de la mitra vigatana sobre el castell de Pomar s’allargà fins al segle XIII El 1254 Bernat de Mur cedí a Pere II de Queralt els seus feus de Montlleó i els castells…

Hom té molt poques referències d’aquest castell El terme de Mont-roig és esmentat per primera vegada l’any 1057, en què Ellomar, fill de Miró, i la seva esposa Ermessenda van vendre una coramina en alou situada al comtat d’Urgell, al lloc del reguer de Massaleu Aquesta coramina afrontava a ponent amb el terme de Mont-roig Potser el primer esment del castell de Mont-roig sigui de l’any 1116, en què Pere Ponç féu testament i deixà el castell de Montisrubei al seu fill Guillem Consta que el 1150 el castell de Mont-roig era dels Fluvià, els quals durant algun temps en cobraren el delme Hi ha…

Del castell del poble de Fonolleres, al nord-oest de Granyanella, hom té coneixement des del segle XII Segons Ceferí Rocafort, el terme ja apareix documentat des del 1118 Dos anys més tard el terme de Fonolleres apareix com a afrontació de migdia del terme del castell del Canós D’aquesta fortalesa sorgí una família de petits nobles o castlans cognomenada Fonolleres Així, ja el 1147, Pere Bernat de Fonolleres signà una concòrdia amb Pere Hug de Sedó sobre la possessió d’unes corts davant dels testimonis Berenguer Dalmau de Cervera, Ramon de Montlleó i Mir Guillem de Curullada El…

La història d’aquest castell està íntimament lligada a la del terme veí de Ferran Formà part del comtat de Berga i els seus primers senyors coneguts són els Cervera, que tenien el lloc pels comtes de Cerdanya Entre el 1068 i el 1095, Hug Dalmau de Cervera, juntament amb la seva muller i el seu fill, prestà jurament al comte de Cerdanya pel castell de Malacara i altres termes veïns El castell de Caramala és esmentat entre les possessions del comtat de Berga en el testament del comte de Cerdanya Guillem Ramon I del 1094 Sembla que del castell sorgí una família de castlans cognomenada…