Resultats de la cerca

Aquesta església és situada al petit agregat de Ratera, a ponent de Concabella És un edifici del segle XVIII que no podem descartar que tingui uns orígens romànics, si tenim en compte que el lloc de Ratera és documentat des de l’any 1098 Devia ser una sufragània de la parròquia de Concabella

Aquesta església és la parròquia del poble de Bonansa No es coneix cap dada d’època romànica sobre aquest temple, i l’edifici actual tampoc no ha conservat vestigis d’un edifici romànic anterior Tanmateix, no es pot descartar que tingui els seus orígens abans del 1300, si es té en compte que el lloc de Bonansa és documentat des del segle XI

El santuari de la Mare de Déu de la Roca té els seus orígens en una església documentada per primer cop l’any 1082, en què el comte Artau II lliurà el castell d’Escart al monestir de Gerri, juntament amb les esglésies de Sant Martí d’Escart i Santa Maria de la Roca L’actual edifici és de factura barroca, però no es pot descartar que fos construït sobre una base medieval

Antiga església parroquial del poble de Vilanova de l’Aguda, coneguda també amb el nom de l’església del Roser Avui en dia només en resta el campanar de planta quadrada, embegut en part per les estructures dels habitatges actuals No es tenen notícies històriques sobre aquesta església anteriors al 1300 Tanmateix, no es pot descartar que tingui el seu origen als segles XII o XIII, quan sorgí la vila nova de l’Aguda

En una casa particular del poble de Guils del Cantó es conserva una porta adovellada, i es diu que prové de l’antiga capella de Sant Magí, que es tractaria d’una obra d’època moderna, possiblement del segle XVI El lloc de Sant Magí apareix en el Spill … del vescomtat de Castellbò, redactat al principi del segle XVI, dins de la batllia de Guils del primer quarter de Castellbò, com a lloc “derrhuït y deshabitat, e no és memòria de hòmens l’agen vist poblat vaga e tot és boscatges” No es pot descartar l’existència en aquest antic llogaret d’una església dedicada a sant Magí que…

Les notícies documentals sobre aquest castell són molt escasses El lloc de Picamoixons era conegut al segle XII amb el nom de Rocabruna L’arquebisbe Guillem de Torroja i el comte-rei Alfons I donaren aquest territori a Pere de Vilagrassa i la seva muller per tal que edifiquessin una fortalesa i hi establissin una població, segons consta en un document datat el dia 16 de desembre de l’any 1171 El comte i l’arquebisbe es reservaren la potestat de la fortalesa que Pere de Vilagrassa construiria a Rocabruna No es pot descartar la hipòtesi que la fortificació bastida per Pere de…

Aquesta església és coneguda per una única notícia que apareix en la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391 Entre els capellans de Castellserà i Boldú hom fa esment del de la “Torre d’en Erau” La torre de n’Eral, que ha donat nom a un petit agregat de Penelles, sembla que es trobava a l’indret de la finca avui coneguda com a Castell o Torre del Remei, on hi ha el santuari del Remei És probable que aquesta església del Remei sigui la successora de l’església de la torre de n’Eral, segurament dedicada a santa Maria, documentada al final del segle XIV Tanmateix, tampoc no es pot descartar…

El lloc de Vilardida és conegut des de la segona meitat del segle X, quan és esmentat entre les afrontacions del castell de Castellví de la Marca en un document dels anys 960-990 El 1151 Ponç Pere donà en feu Vilardida a Ramon de Llorenç perquè hi construís un castell i cases És possible que en aquest moment o poc després es bastís una església a l’indret No tenim, però, notícies directes de la capella fins el 1414, que apareix com a sufragània de la parròquia de Santa Maria de Vila-rodona Tanmateix, per l’antiguitat de l’ocupació del lloc, no podem descartar que els seus orígens…

Al lloc on hi hagué el monestir dominicà, anomenat convent de Penyafort, hi fou englobada, al segle XVII, entre les construccions del cenobi, la torre medieval, i fou revestida de pintures murals Segons la tradició d’aquest n’era fill el famós eclesiàstic dominicà i canonista sant Ramon de Penyafort, el qual hi nasqué probablement cap al 1185 No s’ha trobat cap document d’abans del segle XV que esmenti aquest indret L’any 1405 la torre anomenada de Penyafort es trobava destruïda i pertanyia a la parròquia de Santa Margarida La torre de base rodona que avui es pot veure en un costat de l’…

La notícia més antiga coneguda d’aquest lloc data del 954, quan el prevere Galeni donà al monestir de Gerri els béns que tenia al lloc de Pessonada L’any 1023 és documenta la publicació sacramental del testament de Trudegards, que deixà l’alou que tenia a Pezonada al seu marit, i després d’aquest, a la seva filla Gersén No és pot descartar que en un primer moment el nucli de població de Pessonada estigués vinculat a l’església de la Mare de Déu de la Plana, actualment isolada fora del poble L’església parroquial de Santa Maria de Peçonada fou objecte de visita per part dels…