Resultats de la cerca

Sentència arbitral sobre diverses qüestions sorgides entre el bisbe d’Urgell Pere d’Urtx i el comte Roger Bernat III de Foix, referents principalment a la vall d’Andorra "Pateat universis quod cum controversia et questiones quamplurime verterunt inter venerabilem patrem dominum Petrum, divina miseratione episcopum Urgellensem, et eius capitulum, ex una parte, et nobilem virum dominum Rogerium Bernardum, Dei gratia comitem Fuxi et vicecomitem Castriboni, ex altera, que quidem qüestiones et controversie orte fuerant inter eos et secute tum propter novitates que discordiam pariunt tum propter…

L’església parroquial del poble d’Alió és una de les documentades des de més antic al Camp de Tarragona, ja que és esmentada en la butlla que el papa Anastasi IV concedí a l’església de Tarragona el 1154 Tingué en un primer moment consideració de parròquia, però sembla que al segle XIII esdevingué sufragània de Sant Joan de Valls, segurament per la proximitat a aquesta població i pel reduït poblament d’Alió Aquest fet explicaria que no aparegui en la relació d’esglésies que contribuïren a les dècimes papals de 1279-80 L’església d’Alió fou erigida en vicaria perpètua de Valls el 17 de …

No coneixem cap vestigi arquitectònic que faci possible la seva localització geogràfica El dia 21 de desembre de l’any 1079 el bisbe d’Urgell, Bernat, a instàncies del comte Ermengol IV, consagrà l’església de Sant Esteve d’Olius Dins la seva demarcació figurava inclosa l’església de Sant Ermengol

Les notícies documentals referents a aquesta fortalesa són escasses El 1193 Guerau d’Alamany cedí al cenobi de Sant Cugat la seva fortalesa anomenada Matoses Aquesta donació fou confirmada pel seu fill Guillem de Cervelló, el mes de desembre del mateix any El 1239 Guillem de Cervelló, successor de l’anterior, ratificarà la cessió que havien fet els seus avantpassats

Pocs documents es refereixen a aquesta fortalesa situada al poble de Ro, de la qual no es veu actualment cap vestigi Al desembre del 1183, el rei Alfons I de Catalunya-Aragó concedí llicència a Ponç de Lillet per a construir a Ro una fortificació de terra i de pedra, a condició que aquesta força forciam fos tinguda en nom del monarca i dels seus successors Més tard, el 1205, és consignada de nou la forcia in Arrono

De l’antiga església de Sant Salvador de Brics no resta cap vestigi arquitectònic Coneixem per la documentació que al poble de Brics, antigament Trevixs , situat a l’extrem meridional del municipi d’Olius, hi havia una capella primitiva sota la mateixa advocació de l’actual església parroquial En el testament de Guillem Isarn, del 20 de desembre de 1092, consta que donà un quintar d’oli a “ Sanctum Salvatorem de Trevigs ”, i també que li deixà l’alou que tenia a Llobera

El 5 de desembre de 1003, un tal Ermengild vengué a l’abat Ot de Sant Cugat del Vallès diverses terres, vinyes, cases i corrals, horts i recs amb la seva resclosa, una torre i l’església de Santa Margarida del terme de Palau En un altre document del 1071 es diu que l’església és situada “ad ipsa Buada” , nom encara conservat per la masia de can Boada vell, veïna de les poques restes que actualment en queden L’església fou reedificada l’any 1681 Tanmateix en l’actualitat roman totalment enrunada

Si bé de l’església de Castelltort en tenim notícies dels primers temps de la repoblació de la vall de Lord, cap als anys 872-878, del castell, en canvi, cal esperar el desembre de 1 375 per assabentar-nos que Castelltort passà a formar part del nou comtat de Cardona en ésser erigit pel rei Pere el Cerimoniós, i l’any 1445 per saber que, juntament amb els castells de Pedra i Sisquer, contribuí a les despeses de les noces de l’hereu de la casa de Cardona

La reunió celebrada el 18 de desembre del 993 al castell de Castellnou, a fi de delimitar el territori de Torderes alludeix a una creu de camins, entre “la via que ve de Sant Pere de Paçà i el sender que ve de Sant Esteve” És la primera menció d’aquesta església, encara esmentada del segle XII al segle XV “via qui vadit de Pacíano ad Sanctum Stephanum” , 1198 “ecclesia d Stephanide Vineis” , 1163 “S Stephanys de Vineis, parrochie S Petri de Passano” , 1409 Fou donada amb la parròquia de Sant Pere al monestir del Camp pel bisbe Udalgar entre el 1130 i el 1148 Aquesta església sembla que es…

D’aquest edifici no ha restat cap vestigi arquitectònic L’any 1077 apareix esmentada com a afrontació del mas Puig d’Olius, que el comte d’Urgell Ermengol IV, conegut per Ermengol de Gerp, i sa muller Llúcia donaren a Santa Maria de Solsona i a la seva canònica En la carta de consagració i dedicació de Sant Esteve d’Olius, del 21 de desembre de 1079, és citada l’església de “ Sant Michaelis de Campo ” Formava part de les possessions de Sant Esteve Al principi del segle XIV Jaume de Morea, avi dels nobles Lloberes, família destacada de Solsona per llurs actes benèfics i per les…