Resultats de la cerca

Consta dins el terme de Sant Iscle com a feudatària dels Cabrera, en les declaracions de dominis fetes per Bernat III de Cabrera el 1362 A part aquesta referència documentada no hi ha cap altra notícia tampoc no en coneixem la situació

Documentat a la segona meitat del segle XI, formà part dels dominis dels Vallferrera Abans del 1086, n’era el senyor Ficapal de Vallferrera, el qual establí un conveni amb els seus germans Tedball i Guillem Vers el 1097, el castell passà a mans de Tedball Guitard de Vallferrera, qui l’infeudà al seu nebot, fill de Ficapal, el qual havia hagut d’abandonar el comtat

Apareix consignada en un document de l’any 941 en el qual Ansemun, senyor de Cameles, i la seva esposa Quíxol es venen els seus nombrosos dominis, entre els quals l’alou de Sant Feliu, amb les esglésies fundades en honor de santa Maria i sant Miquel Aquesta església de Sant Miquel es correspondria amb la que existia encara al segle XVIII dins el cementiri de Sant Feliu d’Avall

Fortalesa que centrava la vall homònima, que incloïa també Vacamorta i Trulles, lligada a la senyoria dels Lierp-Benavent L’any 1150 es va signar convinença entre Arnau de Sanaüja, membre del llinatge dels Benavent, i Roger de Montanyana, per la qual aquest va acaptar en feu el castell de Terrassa i de Vacamorta, amb la tercera part dels dominis senyorials i els respectius cavallers, en canvi de retre jurament de fidelitat

L’antic agregat de Puimanyons posseïa un castell del qual no ens han arribat vestigis El castell de Puigmanyons “ ipso castro de Puigmangones ” fou definit, al costat dels castells de Reguard, Toralla, Tendrui, Erill i altres, pel comte Artau I de Pallars Sobirà al comte Ramon V de Pallars Jussà els anys 1066 i 1072 Al segle XVII Puimanyons formava part dels dominis del ducs de Cardona, marquesos de Pallars i vescomtes de Vilamur

Els comtes Ramon V de Pallars Jussà i Artau I de Pallars Sobirà es disputaren la possessió del lloc a la segona meitat del segle XI Sembla que el comte Artau s’apoderà de Perabruna i va aixecar-hi una fortalesa Finalment, el castell restà dins dels dominis dels comtes de Pallars Sobirà El 1194, Ramon n’era senyor, el qual amb la seva muller Bergueta el cedí al seu fill Berenguer i a la seva muller

Només es té una notícia respecte a aquest castell L’any 1150 Arnau de Sanaüja, hereu dels Benavent, infeudà al cavaller Roger de Montanyana el castell de Saünc amb la tercera part dels dominis senyorials, i li encomanà els cavallers en canvi del jurament de fidelitat Al principi del segle XIV el feu de Saünc i d’altres llocs figura en poder de Bernat de Benasc Després passà als comtes de Ribagorça No resta cap vestigi d’aquest castell al poble de Saünc

Aquesta torre donà origen i nom al poble Se’n té referència per primera vegada l’any 1175, en què el rei Alfons el Cast donà a Espanyol de Prades la torre d’Alboçalaz, antic nom de la fortificació Al principi del segle XIII, abans del 1210, l’indret s’integrà als dominis de la comanda templera d’Ascó El 1317 passà als hospitalers, que en foren senyors fins al segle XIX Al poble de la Torre de l’Espanyol no es conserven vestigis de la torre

Les notícies històriques sobre aquest castell són escadusseres L’any 1120 Tedball de Vallferrera féu testament i deixà al seu fill Tedball en alou la meitat del castell i la vila d’Herba-savina “ ipso castro et villa de Erbasavina ” A diferència d’altres dominis que és relacionen en el testament, tinguts en feu pel comte de Pallars, Herba-savina era un domini alodial que Tedball devia compartir amb algun altre senyor Posteriorment Herba-savina formà part del vescomtat de Vilamur L’any 1831 n’era titular el marquès de Pallars i vescomte de Vilamur

Aquesta església és la parròquia del poble de Bellvís, a ponent de la comarca L’edifici actual fou construït entre el 1802 i el 1842 El primer esment de l’església és de l’any 1203, en què Pere de Bellvís, nét de Guillem Ramon de Montcada i senyor de Bellvís i de Bellestar, en el seu testament dotà l’església de la vila amb la desena part dels seus dominis Torna a ser esmentada en les dècimes papals dels anys 1279, 1280 i 1391, sempre dins el bisbat d’Urgell