Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
Mare de Déu de la Pietat (Llambilles)
Art romànic
Tot i que no consta documentalment, l’església té un origen probablement del segle XII En el transcurs d’una campanya de restauració que hom hi dugué a terme la dècada de 1970, aparegué l’ara primitiva que actualment torna a servir d’altar El 9 de setembre de 1979 el bisbe de Girona beneí l’església i hi fou entronitzada una nova imatge de la Mare de Déu, obra de l’escultor Modest Fluvià, el qual s’inspirà en l’antiga
Castell del Burgar (Reus)
Art romànic
Castell que existí en el terme actual de Reus, del qual no sabem la localització precisa ni ha arribat cap vestigi fins als nostres dies El Burgar és en l’actualitat un veïnatge situat a uns 3 km al nord-est de la ciutat de Reus on hi ha el mas del Burgar El lloc del Burgar fou donat el 1157 a Berenguer d’Eixamús i al seu germà Tomàs per Agnès, vídua del príncep Robert d’Agulló Aquesta donació, però, no es dugué a terme de forma efectiva Una segona donació la feu l’arquebisbe Hug de Cervelló, en nom seu i en el del rei Alfons I, a Baldoví el 1174, que cedí els seus drets al capítol i als…
Santa Maria del Castell (Montcada i Reixac)
Art romànic
Trobem esmentada per primera vegada aquesta església l’any 1132 en una deixa que figura en el testament de Berenguer de Montcada jurat el 17 d’abril L’any 1175 hi havia un prevere al seu servei, segons es desprèn del testament d’Ermessenda, muller de Guillem de Cabanyes, en el qual consta la deixa d’un morabetí a Santa Maria de Montcada i d’un altre al seu prevere L’ermita fou cremada pels francesos el 12 de juny de l’any 1808 La imatge de la Mare de Déu fou salvada per l’ermità, que la dugué a Sant Andreu més tard fou traslladada a l’església de Montcada Quan al començament del segle actual…
Sant Pere dels Forcats
Art romànic
És l’església parroquial del poble homònim, situat al pla de la Perxa Des de la darreria del segle IX, aquest temple fou possessió de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, segons consta en l’escriptura de donació que feren, l’any 877, la comtessa Ermessenda, vídua del comte Sunifred I d’Urgell-Cerdanya, els seus fills, Guifré, Radulf i Miró, i la comtessa Quíxol muller de Miró Consta, segons el document, que entre d’altres béns li cediren l’església de Sant Pere amb els delmes, les primícies i totes les oblacions que li pertanyien “ Et in portu Inforcatos donamus ipsam ecclesiam Sancti Petri cum…
Sant Sadurní (Cabanes d'Empordà)
Art romànic
L’església ermita de Sant Sadurní, “ ipsum domum sancti Saturnini” , de la vila de Cabanes, figura en un document de l’any 945 com un dels alous que posseïa el monestir de Sant Pere de Rodes, donats pel seu protector Tassi El coneixement recent d’un llibre inèdit de l’any 1730, titulat Llibre de racionaris de la vila del castell de Llers , de Gregori Pallisser, ciutadà i pagès de Llers, ha aportat noves dades sobre la situació i la identificació d’aquesta capella Segons aquest escrit, la capella de Sant Sadurní era “ situada sobre la devesa del señor compte de Peralada, señor de Llers, la…
Santa Eulàlia de Gironella
Art romànic
La documentació ens parla d’una primera església romànica de Gironella, església que possiblement fou substituïda al final del segle XIII o al començament del segle XIV per la nova obra gòtica, amb elements de pervivència romànica La primera menció al lloc és de l’any 905, concretament Gironella Gerundella és un dels topònims referenciats en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria d’Olvan La primera notícia concreta de l’església, encara que no de la seva advocació, és del final del segle X o del començament de l’XI l’església de Gironella Gironella és esmentada en l’acta de…
Fons d’art romànic del Museu Romàntic (Sitges)
Art romànic
El museu El Museu Romàntic de Sitges fou format a partir del llegat de Manuel Llopis de Casades 1885-1935, acceptat per la Diputació de Barcelona el 1943 i inaugurat el 1949 Formant part de la seva collecció es conserven sis imatges de la Mare de Déu amb el Nen a la falda que en morir el Sr Llopis es trobaven a Lisboa, d’on foren recollides el 1949 pel Dr J Ainaud de Lasarte, el qual les dugué a Sitges Dues d’aquestes són de procedència castellana, datables als segles XIII i XIV Dues més, de procedència desconeguda, encaixen formalment i estilísticament dins el període gòtic Pel que fa a les…
Sant Martí de Llémena
Art romànic
Situació Església de Sant Martí de Llémena, refeta l’any 1761 aprofitant bona part dels murs romànics i del campanar, sobrealçat amb un pis tardà M Catalán L’església parroquial de Sant Martí de Llémena centra el petit nucli d’aquest poble, a uns 20 km de Girona, per la carretera de Girona a les Planes d’Hostoles per Sant Gregori Mapa L38-12295 Situació 31TDG709541 JAA Història Aquesta església parroquial és documentada el 1031 i el 1065 Les referències que se’n fan al segle XII corresponen a la definició que Berenguer Dalmau féu l’any 1120 al bisbe de Girona, Berenguer, de la seva capellania…
Construccions i sitges de Rocafonda (Mataró)
Art romànic
Situació Algunes mostres de ceràmica altmedieval i de destrals o relies d’aixada de pedra polibasàltica, que es localitzaren al jaciment JF Clariana El jaciment arqueològic de Rocafonda, situat dins el veïnat del mateix nom, es troba a l’extrem N de la ciutat de Mataró, a la confluència entre la carretera de Valldeix i la plaça pintor Cusachs, a la part baixa del turó de Vista Alegre Mapa 37-15393 Situació 31TDF545998 JFCR Dipòsits Durant la breu excavació que hi dugué a terme l’any 1981 la Secció Arqueològica del Museu Comarcal del Maresme, es descobriren unes restes de construccions, un…
Sant Esteve de la Colònia Soldevila (Balsareny)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església de Sant Esteve Cal fer notar com només és romànic l’absis central, que té la finestra tapiada els altres dos hi foren construïts l’any 1942 A Mazcuñan-F Junyent L’església de Sant Esteve, de la Colònia Soldevila, es trobava dintre l’antic terme del castell de Balsareny, en un indret que antigament no tenia cap nom determinat fins que l’any 1897, quan s’hi feu la colònia tèxtil que actualment li dona el nom És a la riba dreta del Llobregat, a la banda nord-oriental del terme Long 1°53’04” — Lat 41°53’04” Hom hi pot anar per la carretera de Manresa a Berga Poc…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina