És l’església parroquial del poble homònim, situat al pla de la Perxa. Des de la darreria del segle IX, aquest temple fou possessió de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, segons consta en l’escriptura de donació que feren, l’any 877, la comtessa Ermessenda, vídua del comte Sunifred I d’Urgell-Cerdanya, els seus fills, Guifré, Radulf i Miró, i la comtessa Quíxol (muller de Miró). Consta, segons el document, que entre d’altres béns li cediren l’església de Sant Pere amb els delmes, les primícies i totes les oblacions que li pertanyien (“Et in portu Inforcatos donamus ipsam ecclesiam Sancti Petri cum decimis et primitiis et omnibus oblationibus sibi pertinentibus”). El document dona les afrontacions territorials de la parròquia de Sant Pere: d’una part el camp d’Agreval, d’una altra chero Ennegone, d’una altra els catella pendente, el riu Bolquera (rivo Bolcharia), i per últim la Strata Francisca superior fins al grau de Rasès (grado Redese). Aquestes precisions expliquen el nom d’Inforcatos, és a dir, el lloc on confluïen l’antiga via romana de Conflent-Cerdanya i la que es dirigia al Rasès.
La possessió de la parròquia i del lloc de Sant Pere dels Forcats va ser confirmada al cenobi de Cuixà per les butlles papals d’Agapit II, l’any 950, de Joan XIII, l’any 968, de Sergi IV, el 1011 i pels diplomes dels reis Lluís d’Ultramar, del 952, i de Lotari, el 958.
L’església parroquial de Sant Pere dels Forcats depenia del bisbat d’Elna; hi ha una referència que el seu rector contribuí a satisfer l’impost de la dècima recaptada en aquella diòcesi els anys 1279 i 1280. Romangué sota la dependència de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà fins a la Revolució Francesa.
L’actual església és fruit d’una reforma que es dugué a terme durant els segles XVII i XVIII i consta d’una sola nau, sense absis, coberta amb volta de canó sobre arcs torals, i capelles laterals afegides. Conserva un notable retaule de fusta policromada que data de la primera meitat del segle XVIII.