Resultats de la cerca

Introducció En aquest text partirem de l’estudi i l’anàlisi de documentació aplegada per historiadors i historiadors de l’art i que té relació amb el problema que es planteja, també en període romànic a Catalunya, entre artistes, clients i consumidors de l’obra d’art Tenim presents gran part dels treballs de Josep Puig i Cadafalch sobre arquitectura, el de Josep Gudiol i Cunill a Els primitius , de Josep Lladonosa sobre Lleida, de Pierre Bonnassie, els reculls documentals de Cebrià Baraut a Urgellia , etc La interpretació i valoració d’aquesta documentació ens portarà a…

La marca tolosana El naixement de nuclis de resistència en aquestes valls, en principi sense una línia d’evolució unitària, sembla produir-se cap a la fi del segle VIII a recer d’una ocupació musulmana més aviat simbòlica, d’unes estructures sòcio-econòmiques primitives i cada vegada més desconnectades de la terra plana, i de l’entrada en acció dels carolingis, fet que donà prioritat a les ancestrals relacions aquitanes, mentre la vall de l’Ebre era l’escenari de contínues lluites per l’hegemonia entre els governants muladís i els emirs cordovesos Per bé que no hem de creure en migracions en…

El feudalisme inicial El paper de l’Església en el nou ordre Els documents més antics que hem trobat, referents a Badalona, són una donació a Sant Cugat de l’any 938 i el testament del levita Wadamir, que el 31 d’agost del 964 deixava ipsas vineas de Bedelona a fratre suo Langoario Però, per arribar-hi, hem hagut de fer un salt de més de 500 anys Massa anys de silenci entre els darrers testimonis del període romà tardà i aquests documents I malgrat tot, insistim a continuar i adduir com a precedents per tal d’entendre el període romànic en aquesta part del Barcelonès el que hem…

El poble de Llarvén es troba a 1025 m d’altitud, a la riba esquerra del barranc de Montardit, a un quilòmetre escàs de distància del nucli d’Enviny en direcció sud-oest El castell es troba entre els dominis que al segle XI es debateren entre les dues branques comtals successores del comte Sunyer i que es negociaren en dues de les convinences que posaren fi als enfrontaments la definició de vers el 1079 entre Ramon V de Pallars Jussà i el seu cosí Artau I de Pallars Sobirà, i la commutació del 1094 entre Ramon V i Artau II El domini eminent…

El lloc de Canals apareix documentat per primera vegada l’any 1083, en què el comte Artau l vengué al monestir de Gerri la vila de Canals, amb el seu cens La vinculació de Canals amb el monestir de Gerri és manifesta l’any 1084, quan Adaltrud, muller d’Isarn Tàtila, donà al monestir una terra i una vinya a l’Espluga de Segur i un moltó a Canals En la butlla del 1164 del papa Alexandre III, es confirma la possessió de la vila de Canals per part del monestir Canals fou un dels llocs de l’abadiat de Gerri motiu de conflictes entre els abats i els comtes de Pallars, que es…

Tot i que són nombroses les referències documentals sobre el castell d’Estamariu, no en resta més que un vague record a la memòria del poble, encara que fou una de les fortificacions més importants estratègicament del vescomtat de Castellbò Les abundants referències que hom troba sobre la seva existència a la bibliografia contemporània sens dubte la confonen amb el colomer que hi ha vora l’església de Sant Vicenç, força ben conservat i certament impressionant La seva situació, però, era fora del poble, i apareix clarament en el Spill… “La torre de Stamariu és cituada al peu de la muntanya…

Aquesta església, la construcció de la qual s’hauria de situar entre la darreria del segle XII i l’inici del XIII, es troba a l’actual plaça del Rei actualment, de la seva fàbrica romànica no conserva cap vestigi, car l’edifici fou totalment remodelat al darrer terç del segle XVI i avui dia és la seu de la congregació de la Puríssima Sang De la seva antiguitat, n’ha restat testimoni en una sentència datada el 1214 arran d’un plet mantingut entre l’arquebisbe Ramon de Rocabertí i la ciutat de Tarragona en l’esmentada sentència es manà que el clergat de la catedral,…

Aquest castell fou bastit com a defensa del portal occidental de la muralla romana que envoltava Barcelona, prop del call o barri jueu Els seus orígens són incerts, per bé que una hipòtesi generalitzada n’atribueix la construcció a Borrell II o al seu fill, feta sobre les ruïnes d’alguna edificació romana, després de la desfeta davant d’Almansor, per tal de reforçar les defenses de la ciutat De fet, segons el cronista Pujades, al segle XVII era conegut com a castell d’Hèrcules i posteriorment, al segle XVIII, s’anomenava Torres de Cató i dels Escipions Amb tot, les primeres notícies ja són…

Aquesta església és situada al nucli antic de la ciutat, entre els carrers Ciutat d’Hèrcules i la plaça de Sant Just Tradicionalment és considerada la més antiga i, durant algun temps, l’única parròquia de la ciutat després de la Seu hi fou enterrat el bisbe Pacià, trobat suposadament vers el 1590 pel bisbe Joan Dimes Lloris El temple de Sant Just fou cedit el 965 pels almoiners de Mir a la catedral de Barcelona amb tots els béns, els delmes, les primícies i els drets parroquials entre aquests almoiners es trobaven el comte Borrell II de Barcelona i l’abat de Sant…

En l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, entre les parròquies de la Vall de Cardós, hi consta el lloc de Labroso En un document del 1087, en què el comte Artau II de Pallars Sobirà donava a Santa Maria de la Seu la vila de Lleret, entre els límits d’aquesta s’esmenta el lloc de Ladroso Posteriorment la vila figura en l’acta de consagració de Sant Martí de Cardós, del 1146, a la qual aportava anualment un modi de blat L’església de Sant Pere de Lladrós fou una de les esglésies parroquials visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona en la…