Resultats de la cerca

El petit poble de Lilla, dit també l’Illa, és al sud-est de la vila de Montblanc Les referències documentals d’aquest indret són escasses una de les úniques notícies data de l’any 1018, quan Hug, fill d’Ansulf, donà al seu fill Bonfill el “ castro Alila ” amb totes les possessions que tenia dins el seu terme De l’església, dedicada a sant Joan, se n’han trobat escasses referències Podria ser que en la butlla del papa Celestí III atorgada l’any 1194, que esmenta l’església de “ Monte Albo cum suffraganeis suis ”, l’església de Sant Joan de Lilla es trobés,…

Les notícies d’aquest castell en relació amb l’època que ens interessa són molt escasses L’any 1152 és esmentat un Bernat de Millàs Bernardo de Miars Consta documentalment que l’any 1410 Berenguer de Millàs era senyor d’aquest lloc El castell que ha arribat fins a nosaltres és, però, bàsicament gòtic recentment ha estat restaurat

Les notícies documentals referents a aquesta fortalesa són escasses El 1193 Guerau d’Alamany cedí al cenobi de Sant Cugat la seva fortalesa anomenada Matoses Aquesta donació fou confirmada pel seu fill Guillem de Cervelló, el mes de desembre del mateix any El 1239 Guillem de Cervelló, successor de l’anterior, ratificarà la cessió que havien fet els seus avantpassats

Escasses són les notícies històriques sobre aquesta església La primera referència de l’església de Santa Coloma és de l’any 1314, en la visita arquebisbal a les parròquies de l’ardiaconat de Tremp En el fogatjament del 1381, Santa Coloma de Bellera, amb tres focs, consta dins la baronia de Bellera L’any 1904 era sufragània de la Bastida de Bellera

De l’antiga església de Sant Joan del Pi no resta cap vestigi, í les notícies sobre aquesta capella són molt escasses Tanmateix, sabem que es trobava molt a prop de Santa Maria del Pi, documentada des de mitjan segle X, i al costat del camí del Llobregat, que sortia del portal del Castell Nou Fou, doncs, una de les dues esglésies medievals del camí del Pi

Resten pocs vestigis d’aquesta capella de la caseria anomenada la Pobleta de Montanyana, situada a la capçalera del barranc de Sant Miquel, confluència dels barrancs de Palleroa i de l’Almúnia JBP Les escasses filades dels seus murs dibuixen la planta d’un senzill edifici d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, construït amb una tècnica rústega, de pedra sense treballar, de datació molt imprecisa entre els segles XI i XII JAA

Les notícies històriques d’aquesta capella a tocar de l’antiga masia de ca n’Estaper són molt escasses Sabem que existia el 1047, perquè és esmentada en l’acta de consagració de l’església de Sant Cebrià d’Aqualonga que tingué lloc aquest any En aquest document llegim que l’església de Sant Cebrià té moltes possessions i alous propers a l’església de Sant Joan del castell de Benviure, textualment “subtus Ecclesiam Sti Joannis Castrí Benevivere”

Les seves escasses restes són situades al costat de l’església de Santa Maria de les Fonts El castell de les Fonts, casal de l’important llinatge dels Fonts, és documentat des del 1273 Segons l’inventari dels béns de Lúdrigo de Póbols, successor de Gausbert II des Fonts i mort el 4 de setembre de 1412 inventari del 26 de setembre de 1412, la casa dita “lo castell” del lloc de les Fonts afrontava amb l’església i la muralla del poble

La masia o casa forta d’Ustrell era anomenada als segles XIV i XV com a Uyastrell o Uyestrell Les notícies sobre aquest mas són escasses i molt tardanes El 1324 n’era el propietari Guillem d’Uyastrell, el qual tenia el càrrec de batlle de la vila de Terrassa, encara que el 1325 fou substituït per Ramon Sabadia Al segle XVI en tenia la possessió Pere d’Ullestrell, pagès de Sant Julià d’Altura i familiar del Sant Ofici

L’any 960 apareix ja documentat el lloc de la Goda Tanmateix, les notícies sobre aquest castell són escasses Al segle XII pertanyia a la família Queralt, atès que en testar Pere de Queralt el 1166 el llegà en franc alou a la seva germana Dolça Al segle XIV, l’infant Joan vengué a Dalmau de Queralt la jurisdicció de diversos termes i castells, entre els quals hi havia el de “Segoda” A l’inici del segle XVII, el terme de la Goda era de J Moxona