Resultats de la cerca

Ja l’any 938 trobem esmentada aquesta capella dedicada a sant Pere Segons Bonnassie hi ha una deixa l’any 1049 d’un sester d’ordi “ad ipsa opera” que deixa entreveure que en aquestes dates devia construir-se un nou edifici, ja romànic Tal com es desprèn de diversos documents del segle XIV, era situada en el cementiri parroquial contigu a l’església de Santa Maria La capella consta que ja era derruida l’any 1665 Restes de les seves ruines podien haver estat les que no fa gaires anys encara podien veure’s al darrere de la fàbrica Sanmartí i que alguns estudiosos havien atribuït al…

L’església de Sant Valerià de Roberts es troba al cim d’una carena, al sector occidental del terme de Lliçà de Munt Segons apunten diversos estudiosos, cal identificar la capella de Sant Valerià per la seva ubicació amb l’església situada a la “Villa Marlianus, ubi est Sanctus Venerandus” No se’n troba cap més referència fins el 1094, quan els esposos Albert Bernat i Ermenierda, llegaren als fills d’Arnau, fill seu, el seu alou de Palaudàries i el sacrario que tenien a Sancti Venerandi Posteriorment, el 1215, el noble cavaller Marc de Castellcir i la seva muller Constança fundaren una missa…

Imatge d’una Verge que hom creu conservada al Fogg Art Museum de Cambridge Massachusetts, segons una fotografia del 1907 Arxiu Mas D’un suposat conjunt d’un davallament, tal com ja va assenyalar R Bastardes 1980b, pàg 125, només ha pervingut la imatge de la Verge conservada al Fogg Art Museum de la Universitat de Harvard, Cambridge Massachusetts des de l’any 1925 ob cit, pàg 126 La imatge va ser trobada, segons consta en una fotografia de l’any 1907, juntament amb altres, a l’església de Santa Maria de Taüll clixé núm C-1 300 de l’Arxiu Mas En aquesta fotografia apareixen les quatre peces que…

Necrópoli S’han conservat diverses notícies de les tombes que foren trobades en relació amb l’església de Sant Esteve de la població de Sant Esteve d’en Bas L’any 1889, durant les obres destinades a suprimir el cementiri que hi havia a tocar de l’església parroquial, a la banda de ponent, fou descobert un conjunt de sepultures antropomorfes excavades a la roca En aquell moment, alguns estudiosos les consideraren d’època romana, d’altres cregueren que eren paleocristianes De fet, segurament, d’acord amb la descripció que en fa Francesc Monsalvatje, cal relacionar aquests…

Fonts Documentals Arxiu de la Corona d’Aragó Arxiu Capitular de Solsona Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell Arxiu Capitular de Vic Biblioteca de Catalunya Secció Pergamins Arxiu Parroquial de Berga Arxiu Parroquial de Puig-reig Arxiu Parroquial de la Pobla de Lillet Arxiu Ajuntament de Berga Bibliografia General Ramon d’Abadal i de Vinyals Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , Barcelona 1926-1952 Ramon d’Abadal i de Vinyals Dels visigots als Catalans , 2 vols, Barcelona 1970 Ramon d’Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans , Barcelona 1958 Cebrià Baraut Les actes…

A la primeria del segle XI sembla que s’havia construït el castell d’Albinyana, en un territori que anteriorment havia estat concedit pel comte de Barcelona al vescomte Guitard El seu fill Adalbert heretà aquell territori encara fronterer i aprisià el lloc, que encara era erm i despoblat Després reconstruí el castell i posseí el seu extens terme Adalbert morí en la famosa expedició a Còrdova de l’any 1010 Pel seu testament sacramental, que juraren els seus marmessors, es disposava la cessió del castell i del terme d’Albinyana al monestir de Sant Cugat del Vallès Immediatament els…

Situació Aquesta necròpoli es localitza dalt un turonet, en terres de Callús i Súria puix que casualment la línia imaginària que divideix ambdós municipis veïns passa justament pel mig Long 1°46’25” — Lat 41°48’30” Una de les vuit cistes que constitueixen la necròpoli Totes tenen la mateixa forma i han estat orientades amb els peus vers llevant A Daura Un aspecte que ofereix la necròpoli, que consta de vuit sepultures F Junyent-A Mazcuñan S’hi arriba sortint de Callús en direcció a Súria C-1410 poc després d’haver passat l’agrupament de cases dit “El Cortès” punt quilomètric 10, trencant per…

Situació Una vista de conjunt de les ruïnes de la torre del castell de Merola Hom pot veure aquí l’interior del mur del costat de tramuntana, totalment conservat, i a mà dreta, un tros del mur de llevant F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes del castell són situades a tocar l’església nova de Santa Maria de Merola, prop del camí ral i a la riba dreta de la riera de Merola, en un indret estès a la banda meridional del terme Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 06,5 — y 43,0 31 TDG 065430 S’hi arriba fàcilment…

Situació Restes de murs que afloren en l’àmbit d’aquest antic vilatge medieval ECSA-J Oliva i J Ros Aquest jaciment es localitza al sector sud-est de l’antic terme de Palou, al cim d’un turó situat a la dreta de la rasa o torrent de Valltallada, des d’on es domina una àmplia zona En l’actualitat es troba pràcticament cobert per la vegetació Mapa 34-14 361 Situació 31TCG548293 Des de Guissona cal prendre la carretera L-313 en direcció a Ponts A 4 km de Guissona, dalt d’un turó, es troba el nucli de Palou Des d’aquí cal seguir uns 2 km el camí de Sant Martí i de Mas d’en Porta, fins a trobar el…

El castell de Menàrguens era situat en el tossal que encara porta el topònim de “Castellet”, a la part més elevada de l’actual nucli urbà de Menàrguens, municipi situat a 12 km al sud de Balaguer, en direcció a Lleida El topònim “Menàrguens”, grafiat Mesanicos , apareix en una escriptura de donació de l’any 1146 Dos anys més tard, el 1148, es consigna documentalment el castell Segons que consta en aquest instrument, datat el 17 de juny, Guillem Pere i la seva muller Sicarda atorgaren als esposos Pere de Puigverd i Sibilla el castell de Menàrguens amb tots els seus termes i pertinences “ ipsum…