Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Convent de la Trinitat (Lleida)
Art romànic
Els orígens sobre el convent dels trinitaris a Lleida no són gaire clars Hom pot afirmar que sant Joan de Mata, fundador de l’orde, aconseguí que fos donat, eventualment, a la “ domus Sancte Trinitatis et captivorum ” l’hospital del portal de Gardeny, vora l’actual portal de Sant Antoni, el qual havia estat fundat en unes terres cedides el 1174 a Pere Moliner per Arnau de Torroja, frare templer de Gardeny Aquest hospital, que la documentació de l’època designa com a Spital den Pere Moliner , es fundà al principi del darrer terç del segle XII, després que la riuada del 1170…
Sant Cosme i Sant Damià de Serdinyà
Art romànic
Situació Absis de l’església, mutilat i sobrealçat, on encara són visibles les lesenes llombardes ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Cosme i Sant Damià és situada al barri del Bac, a la riba dreta de la Tet, un dels dos nuclis que formen el poble de Serdinyà Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 34’ 3” N - Long 2° 19’ 17” E Serdinyà és 10 km aigua amunt de Prada per la carretera N-116, una vegada passat Vilafranca de Conflent Història Serdinyà ha de tenir el seu origen en una villa romana, la villa de Secundus , com ho suggereixen les formes antigues del seu nom entre el segle X i el XVI…
Santa Magdalena de Parella (Sant Joan de les Abadesses)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Santa Magdalena de Parella des del costat de mestral M Anglada Aquesta capella es troba coronant un dels petits puigs que emmarquen la banda dreta del riu Ter, entre Sant Joan de les Abadesses i Sant Pau de Segúries, a 900 m d’altitud i a la falda de la serra Cavallera que li fa de fons, vora l’extrem de llevant del terme municipal Mapa 256M781 Situació 31TDG451787 El camí per a anar-hi comença en un trencall, a mà esquerra vers tramuntana, situat al punt quilomètric 15,30 de la carretera de Sant Joan a Camprodon, poc abans d’arribar al pont dels Plans…
Sant Cebrià de Cabanyes (Sant Fost de Campsentelles)
Art romànic
Situació Angle que forma la nau principal de Sant Cebrià de Cabanyes i la capella amb absis que hi ha adossada a la part nord de l’església M Anglada Vista del sector sud-est d’aquesta antiga parròquia restaurada fa pocs anys M D Filgueira L’antiga església parroquial de Sant Cebrià de Cabanyes es troba situada al sud-oest del terme municipal de Sant Fost de Campsentelles, a la falda de la serralada de Montalegre Mapa L37-15393 Situació 31TDF353953 Per anar-hi cal agafar la carretera de Santa Coloma de Gramenet a la Roca del Vallès CBV 5 001, en direcció a la Roca Poc abans d’arribar al…
Mare de Déu del Villar (Bigues i Riells)
Art romànic
Situació Edifici romànic molt modificat i vinculat tradicionalment a Sant Feliu de Codines M Anglada L’ermita de la Mare de Déu del Villar es troba situada al límit del terme municipal de Bigues Actualment, pertany a la parròquia de Sant Feliu de Codines i al bisbat de Vic Mapa L37-14364 Situació 31TDG327161 Per anar-hi cal agafar la carretera que surt de Sant Feliu de Codines en direcció a l’Ametlla Poc després de sortir de la població, al punt quilomètric 18,4, a mà esquerra i gairebé al costat de la carretera, entre els arbres, es troba la capella Aquests darrers metres s’han de fer a peu…
Castell i vila de Llívia
Art romànic
Situació Vista aèria del turó del castell, on s’endevina el seu antic recinte, amb la vila actual als seus peus ECSA - F Tellosa El castell de Llívia ocupa el cim de la muntanya del Castell, accident orogràfic excepcional Isolat pels quatre costats, domina a 1 353 m d’altitud sobre el nivell de la mar la plana cerdana que l’envolta i, molt especialment, la vila de Llívia, que es troba als seus peus per ponent, on s’han realitzat importants excavacions arqueològiques Mapa 36-10 217 Situació 31TDH166024 Des de Puigcerdà, s’arriba a Llívia en 5 km seguint una carretera neutral internacional Per…
Economia i societat al Conflent dels segles IX al XIV
Art romànic
Introducció A falta d’un estudi aprofundit de la vida econòmica i de l’organització social al Conflent a l’edat mitjana, hom pot recollir en els documents escrits nombrosos indicis que permeten fer-nos una idea de la valoració del territori i de l’explotació de les seves riqueses i, també, de les activitats diverses com l’artesanat i el comerç És evident que per a una recerca d’aquest tipus, l’aportació d’un estudi arqueològic dels molins, les fargues, les mines o els paisatges agrícoles seria indispensable Això no obstant, al Conflent aquesta aportació és inexistent, o encara molt incipient…
Conquesta i feudalització de les terres de l’Ebre (segles XII-XIII)
Art romànic
La conquesta El territori de les terres de l’Ebre, inclòs el Priorat, és el resultat d’una profunda alteració dels antics districtes andalusins de Ṭurṭūša, Mirabīt i Šibrāna Fou conquerit a mitjan segle XII pels exèrcits feudals coordinats pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV en diverses campanyes que, juntament amb l’expugnació de Lārida, integraven un projecte global La conquesta no sobrepassà l’actual riu de la Sénia, tot i haver previst una continuació gradual fins els límits meridionals de la taifa de Ṭurṭūša Almenara-Onda Malgrat les dificultats, si més no aparents, per ocupar i…
La ciutat de Girona
Art romànic
Situació La ciutat de Girona va haver d’ampliar més d’una vegada el seu recinte murat fins a traspassar la barrera natural de l’Onyar TAVISA La ciutat de Girona és situada en el passadís que forma la vall del Ter, entre la plana de l’Empordà i la Selva Aquest territori de pas fou visitat per grups nòmades que hi deixaren empremtes ben significatives, en forma de pedres tallades i restes d’animals, fruit de les seves caceres El Puig d’en Roca ha de considerar-se com el primer lloc d’habitatge humà estable, antecedent dels gironins, del paleolític inferior El riu Ter, l’Onyar, el Güell i el…
L’organització eclesiàstica del bisbat de Lleida
Art romànic
Introducció Mapa de les esglésies del Segrià, les Garrigues i el Pla d'Urgell anteriors al 1300 J Salvadó No s’ha fet encara cap estudi total o exhaustiu del bisbat de Lleida, però existeixen estudis notables a partir dels religiosos J Villanueva i J de la Canal, alguns aspectes parcials dels quals han estat tractats fins als nostres dies per alguns historiadors S’ha de dir que la diòcesi disposa d’un ric arxiu capitular que ofereix un ampli camp per a estudis posteriors Aquí en donarem només una breu síntesi, d’acord amb la bibliografia més recent, dividint l’estudi en dos períodes l’…