Resultats de la cerca

El vilar Recones o Harrecones estigué relacionat d’antuvi amb el monestir de Santa Maria d’Ovarra El trobem esmentat en la falsa carta fundacional del comte Bernat Vers l’any 960 Ramon II de Ribagorça bescanvià amb el monestir d’Ovarra aquesta villa El 1006 Eldiberta, vídua d’Asner, amb la seva família, va vendre el patrimoni alodial que tenia a Recons, “ in valle Ripacurcenses ” L’any 1007 Galí, nebot d’Eldiberta, donà a Ovarra tot l’alou del vilar, excepte una vinya al lloc dit Sudue poc després, Dacó, fill de Galí, hi confirmà la part de l’herència, excepte el…

Era situada al nord-oest del poble, a la riba esquerra de la Tet Esmentada des del 1121, depenia del monestir de Sant Andreu de Sureda El 1266 era dependent del monestir cistercenc de Santa Maria de Jau, el qual hi establí una granja El lloc havia estat antigament fortificat Avui no en queda rastre aparent, excepte les ruïnes d’un oratori consagrat a la Mare de Déu del Remei, esmentat des del segle XVIII

Aquest castell, avui desaparegut, era situat a la petita ondulació on s’assenta l’actual poble de Viver de Segarra, al nord-oest de Portell És esmentat per primera vegada el 1098 entre les afrontacions del castell de Portell, a ponent En el testament sacramental de Ponç Ollemar, potser senyor del castell, jurat el 1119, es féu donació a la catedral d’Urgell de tot l’alou que tenia al castell de Viver i al seu terme, amb els homes, la jurisdicció i els censos, excepte l’església, que havia donat a Santa Maria de Guissona Al segle XII apareix una família de castlans cognomenats…

Calàs és actualment el nom d’una partida situada al nord de Montanyana, vora la Noguera Ribagorçana Segons l’acta de consagració de Sant Martí de Montanyana 1026, per allí discorrien un torrent i un camí principal La seva gènesi potser estigué relacionada amb l’antiga via de pelegrinació que duia per Colls a Roda L’any 1117 el senyor Arnau Valgari féu testament amb motiu de pelegrinar a Jerusalem i hi disposà que l’alou de Kalas fos redimit pels seus fills Pere Arnau i Guillem Arnau i que aquests el tinguessin per la meitat, excepte el que ja havia deixat a Sant Jaume de Calàs,…

Fou la parròquia del vilatge de Saltèguet, avui despoblat Encara es conserven les ruïnes d’aquest despoblat prop del quilòmetre 150 de la carretera N-152, a la sortida de la baga de Saltèguet La parròquia de Saltèguet és esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document datat l’any 819 però que cal datar vers la segona meitat del segle X En el testament de Ramon Berenguer del 1130, aquest feu donació a Berenguer de Fullà i el seu germà del feu de Saltèguet perquè el tinguessin pel fill de Bernat Berenguer, excepte els drets de l’església de Sant…

Apó de Tormeda fou un dels fidels laics que van assistir a la consagració del bisbe Borrell de Ribagorça 1017, la Seu d’Urgell En la convinença feta sobre la honor del comte Guillem Sunyer 1072, Artau I reconegué que el castell de Tormeda, amb els termes i les pertinences, era propietat de Ramon V de Pallars Jussà Així mateix ho confirmà al conveni següent vers 1073-1079, però, exceptuant-ne Aulàs Per tant, aquest castell de localització avui inexplorada era emplaçat a la Sarga d’Orrit i la capçalera del barranc de Tamúrcia, potser controlant el coll d’Espluga a la serra de Camporan Creiem…

Aquest castell apareix en la documentació molt tardanament El 1265, Bernat Egidii, executor del rei Jaume I en les qüestions dels feus, concedí, confirmà i corroborà a Pere de Riba i als seus successors perpètuament, en feu del senyor rei, la vila i la vall de Pi amb totes les jurisdiccions, les donacions i els emprius en tota la parròquia de Santa Eulàlia de Pi i en el vilar de Vilella, parròquia de Santa Maria de Talló Ho havia de tenir en feu del rei en franc alou, excepte la dècima de la mateixa vila i vall, que era de l’església d’Urgell Anys més tard, el 1294, es documenten…

L’església parroquial de Pacs, sota l’advocació de Sant Genís es troba al lloc on hi hagué una església romànica, la qual fou completament enderrocada en fer-se l’actual S’esmenta per primera vegada l’any 992 dins el terme del castell d’Olèrdola En el testament de Guisla de Santmartí, filla de Gombau de Besora, del 1080 , es concedí al monestir de Sant Cugat el seu pa i vi amb els cups i les botes que hi havia al castell de Pacs, excepte la meitat d’un cafís d’ordi que restà per a l’església de Sant Genís de Pacs La parròquia de Pacs és esmentada des del 1177, que Bertran de…

D’igual manera que hi havia una capella en el castell del Patriarca, també el castell del Paborde disposà d’una capella pròpia, la qual, com la resta d’aquest castell, fou feta construir per l’arquebisbe Bernat Tort vers mitjan segle XII, en concret el 1154 En parla explícitament l’humanista tarragoní L Pons d’Icart en el seu Archiepiscopologi , en el qual cita “Aquest mateyx don Bernat Bernat Tort, archebisbe sobredit, feu fer y edificar lo castell y al peu del dit castell feu edificar una capella sots invocacio de Santa Maria, y en aquella los canonges tots dies fueyen los…

El poble de Palou de Sanaüja s’emplaça al sector septentrional del terme de Torrefeta, a 547 m d’altitud L’indret és documentat per primer cop en un inventari dels drets que el bisbe d’Urgell rebia del castell de Sanaüja, datable entre el 1042 i el 1075 L’església parroquial de Sant Ponç de Palou podria haver estat esmentada indirectament l’any 1106, en què Ot, bisbe d’Urgell, encomanà a Pere Ramon de Sanaüja la tinença dels castells de Sanaüja, Palou i Guissona, amb tots els feus que pertanyien a aquests castells, excepte l’església parroquial “ excepta parrochiali ecclesia ” D’…