Resultats de la cerca

Era una de les parròquies del terme del castell de Castellví de Rosanes Documentada a partir del 1082, el 1103 Guillem Ramon I de Castellví infeudà a Volard Ramon de Rosanes el castell de Rosanes i tres parts de l’església de Sant Esteve Sesrovires El 1176 Guillem Ramon III en el seu testament deixà una mida d’ordi a l’església El 1484 s’atorgà llicència per a restaurar l’església, que estava ruïnosa Aquesta església, que tingué els altars de la Mare de Déu, Sant Valentí, Sant Sebastià, Sant Crist, Sant Roc, Sant Isidre, del Roser i Sant Nicolau, tenia un campanar exempt que a mitja alçada es…

Es tracta de l’església parroquial del poble de Seró, situat a llevant d’Artesa i de Tudela de Segre La primera constància d’aquesta església, l’ofereix la donació feta per Ermengol IV l’any 1065 a l’abadia d’Àger amb motiu de la mort d’Ermengol III a Barbastre i el seu posterior trasllat a la canònica d’Àger per a ésser sebollit a la galilea Ermengol IV li atorgà una quarta part de la parròquia de Seró Per la seva banda, Arnau Mir de Tost feia donació en el seu testament de 1072 d’un condomini que tenia a Seró a l’església d’Artesa A la darreria del segle XII, en concret l’any…

Una de les primeres mencions documentals de Sant Sadurní, al terme de Gerb, figura en una escriptura de l’any 1082, per la qual el comte Ermengol IV d’Urgell donà a Mir Arnau tot un seguit d’alous i altres béns immobles situats dins la demarcació castral de Gerb una d’aquestes donacions, en concret una almúnia situada a la riba del Segre, confrontava segons el document, “ de una part in alod de Sancti Saturnini ” Amb posterioritat, el mateix comte feia donació al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles l’any 1091 d’un lloc sota l’edificació més alta del castell de Gerb perquè l’abat…

Necròpoli Enterrament excavat a la roca del castell, descobert l’any 1962 en una campanya d’obres Aquesta foto fou obtinguda l’abril de 1962, poc abans que la tomba fos novament colgada J Boixadera En l’excellent marc arquitectònic que és el castell de Cardona sabem de l’existència d’un enterrament excavat a la roca El punt en concret on es va trobar és conegut amb dos noms diferents La Galilea o Els Porxos Pintats La seva descoberta data de l’any 1962, però no es donà a conèixer fins fa ben poc En el context d’un treball de recuperació de materials i documentació arqueològica en general,…

Capella situada a poca distància, vers el sud de la població, en un pendent de muntanya N’ignorem l’època de construcció Se sap que existia el 1488 quan s’autoritzà a fer un recapte per a la construcció o reparació de la capella L’any 1561 es diu que s’havia reconstruït feia poc temps i tenia un ermità que hi vivia a prop

En l’acta de consagració de l’església del monestir de Santa Cecília d’Elins, de l’any 1080, entre els nombrosos béns amb què fou dotada s’esmenta l’església de Sant Martí “ que est in campo Lordani ” Dins del terme més proper al castell de Llordà és trobaven dues esglésies dedicades a sant Martí, Sant Martí dels Masos de Sant Martí i Sant Martí de Siall —església annexa de Llordà esmentada l’any 1904, ara desapareguda— Cal suposar que el document del 1080 feia referència a una d’aquestes dues esglésies

Antiga capella del terme d’Àger situada entre la vila i el poble d’Agulló Avui és coneguda amb el nom de santuari de la Vasa de la Vera Creu o Santa Helena Els seus orígens són molt antics Ja es documenta en el testament sacramental del difunt Exabel, senyor de Pedra, de l’any 1059 També s’esmenta en el testament de Pere Exabel del 1145, el qual féu una donació d’un trull ad Sancta Cruce Des del segle XIV es documenten les processons que la parròquia de Sant Vicenç d’Àger hi feia al mes de maig

Aquesta església era situada extramurs de la ciutat de Tarragona, vora la desembocadura del Francolí, tot i que fins avui dia no s’han pogut localitzar les seves restes Molt probablement fou edificada sota la prelatura de l’arquebisbe Bernat Tort, el qual, amb data de 4 de gener de 1155 en feu cessió al monestir de Sant Pere de Besalú per tal que hi fundés un monestir benedictí aquest cenobi arribà a tenir importància dins de l’orde, car, en la lletra apostòlica del papa Alexandre III, datada el 7 de novembre de 1159, on confirmava les esglésies i monestirs benedictins, assenyala en primer…

Aquesta ermita era, al principi, una església amb comunitat de monges serventes o donades, que més tard passà a dependre del monestir cistercenc femení de Sant Feliu de Cadins Aquest convent ja existia al segle XIII L’any 1421, en una visita pastoral, el comissari del bisbe Andreu Bertran feia consignar que l’església es trobava en estat de completa ruïna i que necessitava una reparació L’any 1529, en una nova visita, hom féu consignar que l’edifici havia estat construït de nou i que el seu altar era consagrat Aquest edifici construït al segle XVI és el que ha perdurat fins als…

Al cim del puig de Sant Miquel, que tanca pel NE la vall de Sant Daniel, hi ha restes abundants d’una antiga capella de Sant Miquel, que fa costat a la torre o castell de Sant Miquel, de construcció tardana, situada, però, en un lloc estratègic Les restes no són romàniques, però el seu inici sí que ho devia ser El lloc era anomenat antigament puig del Castellar i hi havia ja un castell o fortalesa amb una capella L’any 1451 el bisbe de Girona Bernat de Pau n’autoritzà la reconstrucció, que es feia encara el 1478 Va ésser destruïda, com el castell, el 1809 durant la guerra del…