Resultats de la cerca

No es coneix cap notícia d’aquesta capella, malgrat que les seves restes arquitectòniques indiquen la seva filiació altmedieval Possiblement l’actual capella de Sant Fruitós, abans Sant Josep, ara del mas d’en Pere, es construí en substitució de l’antiga de Sant Fruitós

Es tracta d’una capella situada prop de la població de Tossa, de la qual s’ha dit que en resten elements d’un absis romànic No n’hem trobat cap notícia històrica, i per això només deixem constància del fet i del dubte sobre la seva filiació

Situació Vista de la façana ponentina d’aquest petit edifici format per una única nau ECSA – JA Adell L’església de Sant Joan és al costat del mas Sant Joan, situat a uns 15 km d’Oliana per la pista que passa per Eroles i Santa Eulàlia de les Anoves JAA Mapa 34–11 291 Situació 31TCG632665 Història No es coneix cap notícia d’aquesta esglesiola, si bé el lloc de les Anoves és documentat des de l’any 972 Tradicionalment havia estat sufragània de Santa Eulàlia de les Anoves MLlC Església Es tracta d’un edifici de filiació dubtosa i molt transformat, que consta d’una nau única,…

Els vestigis d’aquesta capella són al nord del terme de Güel, sota el Morró de Güel Només s’han conservat traces dels murs, que permeten saber que es tractava d’una església d’una sola nau, probablement capçada a llevant per un absis semicircular fou construïda amb un aparell de carreuons sense desbastar, disposats en filades irregulars de factura un xic rústega, que no permeten establir una clara filiació constructiva o cronològica d’una obra clarament medieval

No tenim constància documental de l’església del lloc de Collmorter, però la capella de Sant Miquel de la casa Francisco, a Collmorter, presenta traces constructives que podrien correspondre a un edifici medieval, filiació que en el seu estat actual no es pot arribar a precisar És possible, però, que aquesta capella fos l’església de Collmorter El lloc de Collmorter era de jurisdicció de la baronia de Mur i la seva església segurament pertanyia a la pabordia de Mur

Les ruïnes d’aquest santuari són situades al sud del terme, prop del barranc de les Ares Aquesta capella, en estat de ruïna i molt transformada, correspon a un edifici d’una sola nau, sense santuari diferenciat i de filiació molt dubtosa pel que fa a la seva datació Tanmateix, tot i el procés de transformació que ha pogut patir, el seu origen alt-medieval es palesa en el parament de carreuó que presenta, ben escairat, sense polir, disposat en filades uniformes i regulars, que evoquen les formes constructives de l’inici del segle XII

Aquesta capella, que ja no apareix en la relació de capelles de la parròquia de Ribera feta pel visitador episcopal l’any 1758, és situada al marge esquerre del riu de Cardós, prop del poble de Ribera, en un terreny on hi ha un nucli d’enterraments segons les troballes efectuades No tenim notícies històriques d’aquesta església, de dubtosa filiació medieval, ateses les característiques de les restes conservades Tanmateix, la presència d’un nucli d’enterraments palesa un origen medieval que contribueix a complicar el panorama de la situació eclesiàstica de la Vall de Cardós en…

Situació Costat sud-est del temple, molt modificat i de datació difícil de precisar ECSA - JA Adell La capella de la Trinitat es troba isolada al cim d’un petit turó, a uns 500 m de la carretera d’Àger a Tremp i a uns 2 km de la Régola JAA Mapa 32-13327 Situació 31TCG181521 Història La primera referència d’aquesta capella de la parròquia de Sant Julià de la Régola és de l’any 1270, en què Bernat Rossell li feu una deixa testamentària de dotze diners Així mateix, també és esmentada en el testament de Berenguer de Montlleó de l’any 1343 Al segle XIV el rector de Sant Vicenç d’Àger tenia l’…

La capella de Sant Joan de Gavàs San Chuan viejo és situada en un emplaçament excepcional, a frec d’una cinglera, en un indret de difícil accés al sud-oest del poble de Gavàs En aquest lloc hi hagué el castell de Gavàs Tot i el seu aspecte alt-medieval, l’església de Sant Joan és un edifici molt refet i de difícil filiació, que segueix el tipus medieval d’una sola nau, amb absis semicircular a llevant obert directament a la nau Tanmateix, els seus paraments, de reble molt refet i retocat, i l’absis, sense finestra, de factura molt rústega, amb reaprofitament de peces, fan pensar que l’…

Al terme de la Llacuna hi ha constància d’altres capelles i esglésies, com Sant Vicenç o Sant Julià de Rofes, que pel seu titular podrien ser d’origen romànic La manca de dades d’època medieval sobre aquestes no en permet establir la història de manera més precisa CPO En concret, les despulles de la capella de Sant Vicenç, prop de Baltà i del mas la Peça, no són altra cosa que un munt d’enderrocs, envaïts per la vegetació, on sobresurt lleugerament a la banda de ponent un fragment de mur esgavellat, aparellat amb blocs de pedra de mides irregulars, només desbastats i disposats desordenadament…