Resultats de la cerca

Situació Els pocs vestigis que resten encara del castell, avui una pura ruïna F Junyent-A Mazcuñan El castell s’havia aixecat dalt un serral, sota el qual s’arredossen l’església de Sant Miquel i els pocs habitacles que constitueixen el nucli poblacional Long 1°46’53” - Lat 41°54’02” Per a anar a Castelladral cal dirigir-se a Súria, on hom emprèn la carretera que, avançant en direcció a tramuntana i amb un recorregut d’uns 9 quilòmetres, hi mena Aquesta carretera comença, a mà esquerra, de la que porta a Balsareny, a la qual hom arriba agafant el carrer del mateix nom FJM-AMB Història Aquest…

Situació Notable casa forta avui convertida en masia, que presenta a les seves façanes nombroses espitlleres ECSA - J Bolòs Aquesta casa forta, ara convertida en un mas, el mas del Rei, és situada al cim d’un tossal que domina tota la contrada de l’entorn, en especial els plans de Vilamajor Des de la fortificació, hi ha comunicació visual amb diversos indrets, com Cas o Montalegre Mapa 32-13327 Situació 31TCG118466 De la carretera de Balaguer a Àger, surt a mà esquerra la carretera de Tartareu A poca distància del trencall, surt a mà dreta una pista que porta cap als Masos de Millà A 2 km des…

Els inicis del feudalisme L’any 785 els habitants de Girona lliuraven la ciutat a Carlemany, segons la lacònica descripció dels fets donada pel Cronicó de Moissac La ciutat i el seu territori abandonaven al-Andalus, s’integraven dins l’imperi Carolingi i, així, s’obria una nova etapa de restauració política i eclesiàstica, estretament lligada al desenvolupament i consolidació del feudalisme a la zona Mancat de documentació escrita i arqueològica suficient, l’estudi de l’evolució del poblament a Girona durant la major part de l’alta edat mitjana resta gairebé a les fosques, lluny de l’abast…

Les celleres un sistema peculiar d’agrupament de població medieval Mapa de les celleres documentades a la diòcesid’Elna segles XI-XII A Catafau El poble sembla avui dia el marc inevitable de la vida rural a la plana rossellonesa, però també als cantons de muntanyes o d’altes valls, on les caseries i les masies disseminades, tot i que són més nombroses que a la plana, mai no treuen als pobles el seu paper essencial en l’estructura del poblament Encara unes dècades enrere, aquests pobles sorgien bruscament en el revolt de la carretera, del camí Aquests eren boteruts, amb les cases fetes d’obra…