Resultats de la cerca

Documentat a la segona meitat del segle XI, formà part dels dominis dels Vallferrera Abans del 1086, n’era el senyor Ficapal de Vallferrera, el qual establí un conveni amb els seus germans Tedball i Guillem Vers el 1097, el castell passà a mans de Tedball Guitard de Vallferrera, qui l’infeudà al seu nebot, fill de Ficapal, el qual havia hagut d’abandonar el comtat

Les minses restes de l’antiga església parroquial de Ralleu són visibles a uns 500 m del poble actual, a l’indret on hi havia hagut abans del segle XVI el vilatge medieval L’església és esmentada per primera vegada l’any 1266, en què el rei Jaume I confirmà a Esclarmunda de Conat el feu de la parròquia de Ralleu L’església fou abandonada al segle XVII, en construir-se un nou temple, l’actual, en l’àmbit del castell

De l’antiga capella dedicada a sant Vicenç que hi havia hagut al castell de Benviure o castell Bisbal, avui dia no en roman cap resta Se sap, però, que fou consagrada pel bisbe de Barcelona, Guislabert, entre els anys 1035 i 1060 El 1167 un incendi a l’església destruí totes les escriptures a més de les vestidures sacerdotals i altres béns L’any 1580 els prohoms i jurats de la població acordaren un impost especial per tal de construir una nova església, ja que la primitiva amenaçava ruïna El nou temple parroquial, també dedicat a sant Vicenç, fou enllestit el 1598

Església del poble de Ro, a ponent de Sallagosa, de la qual es desconeixen notícies anteriors al 1300, bé que la villa de Ro és esmentada des de l’any 1063 Es tracta d’un edifici totalment renovat al segle XX, on no és fàcil d’endevinar l’edifici romànic anterior que hi havia hagut Quan la visità A Salsas al final del segle XIX, l’església tenia damunt la façana occidental un campanar d’espadanya amb dues obertures i la nau era capçada a llevant per un absis semicircular El titular actual no deu correspondre a l’original

Aquesta ermita és documentada per primera vegada el 1496 Probablement fou bastida pels cartoixans d’Escaladei, en el lloc conegut com el “Desert de sant Onofre” Hom diu que en aquest lloc hi havia hagut una ermita anterior, de la qual, documentalment, no hi ha cap notícia coneguda Ara bé, tot i la manca de notícies directes, la dedicació a sant Joan, l’esment al “desert” i la situació de l’ermita fan més que probable la presència eremítica en aquest indret des de temps molt anteriors a la primera data coneguda L’ermita es va refer cap a l’any 1780

Aquesta església, de la qual no es conserven vestigis visibles, era situada vora el riu Rigal, al despoblat de Santa Fe Fou una possessió del monestir de Sant Martí del Canigó El lloc de Talltorta havia estat donat a aquest monestir l’any 1084 El 1083 ja hi havia hagut la donació d’un mas a Talltorta a la mateixa abadia L’església de Santa Fe de Talltorta, amb totes les seves pertinences, fou confirmada al monestir de Sant Martí del Canigó en la butlla del papa Alexandre III de l’any 1163 L’església de Santa Fe de Talltorta desaparegué al segle XVII

Aquest castell llegendari, com ho indica el seu nom, és situat dalt el puig d’Alí, a l’esquerra del riu Brugent, sobre l’antiga Torre de Sant Climent o casa forta de Roca-salva El lloc fou seu d’una fortificació ibèrica, amb una torre i una muralla dels segles IV i III aC Podria ésser que per la seva situació estratègica hi hagués hagut en època medieval una torre de guaita o un punt fortificat, bé que no se n’ha trobat cap confirmació documental ni restes característiques Per això, aquí només en deixem constància, amb el dubte sobre el seu paper com a castell o fortalesa medieval

Dins el cementiri de l’església de Sant Just i Sant Pastor hi havia hagut una petita capella dedicada a sant Celoni, motiu pel qual al segle XI aquest cementiri es coneixia amb el doble nom indistintament, i segons la tradició era un dels llocs més primitius destinats a enterraments cristians dins la ciutat D’aquesta capella cemeterial han pervingut escasses referències documentals Una d’elles data de l’any 1208, en un capbreu dels béns del degà de la seu barcelonina, segons el qual consta que aquest posseïa algunes cases prop l’església de sancti celedonii l’altra consigna la…

Situada dins l’antic terme del castell o vall de Marfà, en un lloc desconegut No degué passar de ser una capella rural L’església apareix esmentada el 1063 com a Santa Maria de les Illes, a la vall de Marfà, i encara torna a ser esmentada el 1067, per desaparèixer tot seguit de la documentació De l’edifici no se’n sap res És possible que l’església actual de la Mare de Déu de la Tosca, aixecada de bell nou el 1639, ho fos al mateix indret on hi havia hagut aquest temple primitiu Hem inclòs les esglésies de la vall de Marfà juntament amb les de Moià, pel fet de tractar-se d’una…

Es desconeix l’indret i fins i tot l’advocació d’aquesta església La seva existència es coneix per mitjà del Spill … del vescomtat de Castellbò, publicat l’any 1519, on es fa referència a l’ Hospital vaell , tot dient que és una església rònega, en la muntanya de Ribalera, on es creu que antigament hi havia hagut poblament L’advocació de sant Miquel es dedueix a partir del fet que el cens es pagava per Sant Miquel de setembre —que, d’altra banda, és una data molt freqüent en el pagament de censos—, i, sobretot, d’un document datat entre el 1031 i el 1075, en què foren donades 5…