Resultats de la cerca

El poble d’Alfarràs és situat a 281 m d’altitud, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, just a l’encreuament de dues carreteres importants, la que es dirigeix vers la Llitera i la que va a la Vall d’Aran El lloc fou conquerit als musulmans el 1147 pel comte Ermengol VI d’Urgell, i poc després, dins el mateix any, el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona atorgà una carta de poblament als seus habitants De la primitiva església parroquial de Sant Pere, que es devia bastir després de la conquesta de l’indret, se’n tenen escasses referències Inclosa dins el bisbat de Lleida, se sap que el seu…

Les poques notícies que es tenen d’aquest castell se circumscriuen als darrers anys del segle XI i al començament del XII L’any 1089 els comtes Artau II i Eslonça i Ot, bisbe d’Urgell, vengueren el castell de Rocafort, juntament amb les viles de Buseu i Vila-rubla, a Guillem Guitard de Vallferrera pel preu d’un cavall i 1 500 mancusos Deu anys més tard el mateix Guillem Guitard, abans d’emprendre el pelegrinatge a Terra Santa, restituí el castell i les viles referides al monestir de Gerri, al qual anteriorment el comte Guillem II n’havia fet donació Guillem Guitard n’esdevingué feudatari i…

El primer esment de Vilalba dels Arcs és de l’any 1224, en què el comanador templer de Ribera va atorgar una carta de poblament del lloc de Vilalba, amb el seu terme, a un grup de quatre pagesos i a qui s’hi volgués afegir En aquest document sembla que el comanador es reserva l’indret per a construir el castell Quan el 1236 es dissolgué el districte de Ribera i s’independitzaren de Miravet les comandes filials, Vilalba passà a formar part de la casa d’Ascó En els sumaris sobre les causes entre els Entença i els templers, queda ben palesa la dependència de Vilalba respecte a aquesta comanda El…

L’any 1025 fou celebrat a Claret un solemne judici per l’adjudicació del seu castell Els contrincants eren tres germans que l’havien heretat del seu pare En el testament d’Arnulf, datat el 23 de juliol de 1040, aquest deixa, entre altres béns, els alous d’Oliola i de Solsona i el castell de Claret a sa muller Ponça i a llurs fills, sota la protecció i tutela d’Hug Bernat Tenim constància de la seva existència en un document de l’any 1139, en el qual Bernat de Claret dóna a Santa Maria de Solsona la meitat del castell de Claret i dels homes que l’habitaven, la meitat de la dominicatura que…

El lloc de Flix és documentat des del segle XII Vers el 1150 fou conquerit per Ramon Berenguer IV que, entre el 1153 i el 1159, atorgà als sarraïns que hi restaren una carta de garanties i franqueses El mateix comte cedí en feu el 1154 al genovès Bonifaci da Volta el castell i la vila de Flix, cessió que completà el 1157 Els Volta conservaren el castell o hi tingueren drets fins a mitjan segle XIII El 1257, el rei Jaume I donà el castell a Teresa Gil de Vidaure, que el vengué a Arnau del Bosc A l’inici del segle XIV era senyor de Flix Pere del Bosc, que, el 1308, atorgà el privilegi dels…

Situació Interior de l’absis de l’església, abandonada, amb l’ara d’altar desmuntada pels buscadors de tresors ECSA - MÀ Font Aquesta església era l’antic temple del poble de Torm, despoblat des de fa temps, el qual és situat a 1 300 m d’altitud al vessant de la vall de Cellers, sota els plans d’Ixert Mapa 32-10213 Situació 31TCG126942 Des de la Torre de Buira surt l’antic camí que menava a Sant Orenç, recorregut força entretingut a través d’una esplèndida roureda, que s’ha de deixar tot just quan s’arriba a la borda de l’Ampriu Des d’aquest punt cal enfilar-se, entre argelagues, per un camí…

L’orde dels trinitaris, fundat l’any 1198, s’establí probablement a Tortosa al principi del segle XIII L’únic document d’aquesta època referent al convent data del 1213, pel qual hom sap que el bisbe de Tortosa donà llicència per a construir una capella o església ai costat de l’hospital residència que la comunitat ja posseïa a la ciutat, pròxim a la porta de Tamarit, vora el riu En les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 hom esmenta el prior de la Santa Trinitat de Tortosa Diferents autors situen la porta de Tamarit, i per tant el convent, a Remolins d’acord amb aquesta idea, s…

Els orígens de les actuals drassanes es remunten al segle XIII, quan el rei Pere II el Gran les féu construir extramurs, al final de la Rambla Anteriorment n’hi havia unes altres prop del castell del Regomir, però a partir del 1255 foren gairebé inutilitzades Així doncs, amb l’ajuda de la ciutat i la collaboració de la Generalitat el rei Pere II ordenà la construcció d’un edifici de cos rectangular tancat per totes les cares menys per la que donava al mar El 1322, que regnava Alfons el Benigne, s’inicià la coberta, i les despeses se sufragaren amb els diners de les multes imposades a aquells…

Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes d’aquesta enigmàtica construcció, possiblement d’ús militar LI Fernández Les ruïnes anomenades de la Moreria són a l’extrem nord-oriental del terme, pocs metres al nord del punt on es troben els tres municipis veïns de Castellar del Vallès, Sabadell i Terrassa Són encastellades a 302 m d’altitud dalt del turó que hi ha al cap del serrat que delimita el torrent Gran de can Font i el torrent de Gotelles, poc abans de la seva confluència, a partir de la qual formen el torrent de Ribatallada A banda i banda del turó de les restes hi ha sengles penya-…

L’església de Sant Llorenç centra el poble de Vilardell, de població dispersa, situat a la dreta de la Tordera, al peu del massís del Montnegre El terme de Vilardell és documentat per primer cop en el cartulari de Sant Cugat el 23 de maig del 984 en la donació d’uns alous feta per un tal Livulo al monestir Al llarg dels segle X i XI apareix esmentat en diversos documents del cartulari sota les formes de Vilar Dezen, Vilarzello, Villardelo Totes aquestes formes expressen la idea de petit vilatge L’església de Vilardell és documentada per primera vegada l’any 1279 en les Rationes Decimarum…