Situació
Aspecte que ofereixen les ruïnes d’aquesta enigmàtica construcció, possiblement d’ús militar.
LI. Fernández
Les ruïnes anomenades de la Moreria són a l’extrem nord-oriental del terme, pocs metres al nord del punt on es troben els tres municipis veïns de Castellar del Vallès, Sabadell i Terrassa. Són encastellades a 302 m d’altitud dalt del turó que hi ha al cap del serrat que delimita el torrent Gran de can Font i el torrent de Gotelles, poc abans de la seva confluència, a partir de la qual formen el torrent de Ribatallada. A banda i banda del turó de les restes hi ha sengles penya-segats que el fan inexpugnable.
Mapa: 36-15(392). Situació: 31TDG218047.
L’itinerari que cal seguir per arribar-hi és, en el seu inici, el mateix que es descriu per a la masia de Ribatallada. Un cop al peu de la casa, cal continuar pel camí carreter que baixa en direcció N-NW. Un cop a baix seguirem la bifurcació de l’esquerra, que és el llit del torrent de Gotelles. Un centenar de metres torrent amunt, cal fer atenció per tal de trobar, entre l’espessa vegetació, el corriol que neix a la dreta i que ens durà en poc menys d’un quart al punt més alt del turó, on hi ha les ruïnes.
Història
El topònim Moreria, referit a aquest indret, és viu encara actualment. Les dades documentals més antigues que n’hem trobat fins ara corresponen a un document del 1286 de l’Spéculo de Sant Llorenc del Munt, on se cita el “Camp de la Moraria”. Es tracta d’un establiment fet per l’abat del monestir de Sant Llorenç a Guillem sa Rovira, on s’especifica que “ja antigament fou establerta per los predecessors de dit abat y monjos als predecessors del dit sa Ruvira”(*).
Casa
Dalt del planell més alt del turó hi ha un mur i diverses bases d’antigues parets que, per la seva poca entitat, no permeten que hom pugui fer-se una idea aproximada de les característiques o de la planta de les construccions que en altre temps s’hi dreçaren. Diversos trams de fonaments mig colgats per la vegetació i algun petit tros de paret són construïts amb pedres, rarament escairades i lligades amb morter de calç. La resta més important consisteix en un mur que ressegueix el penya-segat de tramuntana. Té 8 m de llargada, un gruix de 70 cm i una alçada que es manté en 1,50 m d’alçada màxima. Els carreus que la formen són de diverses mides, sense desbastar i units per un compacte i dur morter de calç i sorra. Són disposats en filades horitzontals no gaire regulars; les pedres de mida petita són col·locades verticalment o de forma inclinada per tal d’igualar les més grans.
La situació encastellada i privilegiada de l’indret, malgrat la poca documentació de què disposem, i la tipologia de les restes, fan suposar l’existència d’una estructura defensiva d’època alt-medieval.
Bibliografia
- Ferrando, 1985