El lloc de Flix és documentat des del segle XII. Vers el 1150 fou conquerit per Ramon Berenguer IV que, entre el 1153 i el 1159, atorgà als sarraïns que hi restaren una carta de garanties i franqueses. El mateix comte cedí en feu el 1154 al genovès Bonifaci da Volta el castell i la vila de Flix, cessió que completà el 1157. Els Volta conservaren el castell o hi tingueren drets fins a mitjan segle XIII. El 1257, el rei Jaume I donà el castell a Teresa Gil de Vidaure, que el vengué a Arnau del Bosc. A l’inici del segle XIV era senyor de Flix Pere del Bosc, que, el 1308, atorgà el privilegi dels Costums de Flix. El 1398 la ciutat de Barcelona va comprar la baronia de Flix amb la idea de dominar el tràfic fluvial de l’Ebre. En la guerra contra Joan II el castell de Flix fou defensat aferrissadament fins que el 1466 es va lliurar a Joan II, que el concedí al cavaller aragonès Joan de França. Ferran el Catòlic ordenà, el 1481, que el castell i la vila de Flix fossin retornats a la ciutat de Barcelona. El 1576 es va obligar als vassalls de Flix que reparessin les barbacanes del castell.
El castell de Flix fou un important escenari de la guerra dels Segadors i se’n conserven uns magnífics gravats fets per un enginyer militar de Lluís XIV, el cavaller de Beaulieu. Els francesos, a més, realitzaren diverses obres de fortificació del castell. El 1718 Barcelona aconseguí la devolució de la baronia de Flix que li havia estat confiscada per Felip V. Durant la primera guerra Carlina i durant la Guerra Civil Espanyola fou, per la seva posició estratègica, important lloc de pas i de setge.
Les restes encara visibles del castell de Flix, també conegut com a Castellet, són situades a l’interior d’un espectacular meandre que domina el pas de l’Ebre, sobre el poble de Flix. Són el resultat de tota una sèrie de refeccions que van des de l’època medieval fins al segle passat, en un lloc potser ocupat ja en època ibèrica. Destaca una torre circular de gran diàmetre, atalussada, de tipus Vauban.