Resultats de la cerca

Situació Vestigis d’aquesta fortificació on s’evidencia l’aparell en opus spicatum ECSA - J Bolòs Les restes del castell són situades en un pujol sobre el poble abandonat de Peralba, que s’alça al vessant nord-oest de la serra de Sant Mamet, damunt de la vall de Peralba Mapa 33-13328 Situació 31TCG278514 La carretera que va de Santa Maria de Meià a Fontllonga passa pel costat del poble de Peralba JBM Història Les primeres referències al lloc de Peralba corresponen a l’any 1040, quan Company i la seva muller Guilla donaren al monestir de Santa Maria de Meià els delmes de diversos llocs, entre…

Situació Aspecte parcial de les seves ruïnes, enfilades a la part obaga de la muntanya, enfront de Sort ECSA - A Roig El conjunt de bordes que avui s’alcen en l’antic lloc de Vilamflor s’agrupen en el vessant de ponent de la Roca Negra, al capdamunt del pendent de migdia de sobre del barranc de Santa Anna Mapa 34-10215 Situació 31TCH489979 Per a arribar-hi s’ha de seguir l’antic camí de bast, que des del pont de Santa Anna de Sort s’enfila amb una forta pujada fins al despoblat de Pernui, i des d’aquí, encara amb el camí més perdut, sempre a llevant i de pujada, s’enfila lentament pel vessant…

Situació Vista exterior d’aquest castell, ara convertit en masia J M Masagué El castell de Barberà, edificat al capdamunt d’un suau tossal, al marge dret del riu Ripoll, és situat al nord-est del terme de Barberà del Vallès, molt a prop del terme veí de Santa Perpètua de Mogoda Es pot dir que és immers en un polígon industrial Actualment és en procés de restauració i dedicat a escola taller Mapa L36-15392 Situació 31TDF285964 Podem accedir-hi des de Ripollet per la carretera que uneix aquesta població amb Santiga quilòmetre 3,2, carrer de la Serra de la Salut i avinguda del…

Situació Antic castell de la nissaga dels Meià, situat en un contrafort de la serra del Montsec ECSA - AM Vilarrúbias Castell situat al vessant orientat cap al sud de la vall de Peralba, en un serrat, als contraforts meridionals del Montsec de Rúbies Actualment també és anomenat torre d’en Lluc Mapa 33-12290 Situació 31TCG275528 S’hi pot arribar des del coll d’Orenga, des de la pista que va de Santa Maria de Meià a Figuerola, agafant un corriol que mena cap a l’oest tot passant pel vessant solell més d’una hora de camí a peu També s’hi arriba per la carretera del Doll Passada la Baronia de…

Situació Restes del mur perimetral de l’edifici central d’aquest desaparegut castell d’origen andalusí ECSA-J Bolòs Les ruïnes d’aquest castell són situades al cim d’un turó que domina pel nord el poble de Castelldans, el qual és situat a 353 m d’altitud, al sector septentrional del terme, a cavall entre les valls del reguer de la Femosa i del riu Set Mapa 388 Situació 31TCG136970 S’accedeix a la població de Castelldans des de Lleida per la carretera N-240 en direcció a Tarragona Un cop arribats a Juneda, cal desviar-se per la carretera LV-7023, que en pocs quilòmetres mena a Castelldans XEC-…

Situació Vista aèria de les ruines del castell de Palafolls ECSA - J Todó Les restes del castell de Palafolls es troben, a una alçada de 158 m, al cim d’una petita serra que s’estén de NW a SW, a la riba dreta de la Tordera i dins Factual terme municipal de Palafolls Mapa 38-14365 Situació 31TDG6776147 S’arriba a les ruines d’aquest castell, molt visible des de tot arreu, des del quilòmetre 685,5 de la carretera N-II, per una pista que porta pel mas Carbó, proper a una urbanització homónima, i que va a parar al castell després d’un recorregut d’uns 2 km PBM Història Els Palafolls AFE…

Introducció En aquest text partirem de l’estudi i l’anàlisi de documentació aplegada per historiadors i historiadors de l’art i que té relació amb el problema que es planteja, també en període romànic a Catalunya, entre artistes, clients i consumidors de l’obra d’art Tenim presents gran part dels treballs de Josep Puig i Cadafalch sobre arquitectura, el de Josep Gudiol i Cunill a Els primitius , de Josep Lladonosa sobre Lleida, de Pierre Bonnassie, els reculls documentals de Cebrià Baraut a Urgellia , etc La interpretació i valoració d’aquesta documentació ens portarà a aprofundir i constatar…

El bisbat d’Urgell a la zona meridional Mapa de les esglésies de la Noguera anteriors al 1300 C Puigferrat Ben consolidat i organitzat des de centúries enrere, amb els diferents ardiaconats que configuraven les primitives demarcacions eclesiàstiques, el bisbat d’Urgell s’eixamplà vers el S a mesura que el procés de conquesta de noves terres, Segre avall, es féu possible D’ençà del segon terç del segle XI, però, l’empremta i la repercussió que tingueren en el bisbat d’Urgell les regles canonicals i l’expansió benedictina deixaren en mans d’alguns cenobis o canòniques bona part del control…

El comtat de Manresa Molt aviat el comtat d’Osona es feu massa gran, car s’allargassava cap a ponent de manera exagerada, puix que el comte Guifré arribà fins al castell de Queralt, entre Anoia i la Conca de Barberà Aleshores calia fer una divisió en la Marca ponentina, com després es feu amb el comtat de Cerdanya, d’on sorgí el comtat de Berga Així, doncs, segurament en temps del comte Guifré”, es realitzà la partició amb la creació d’un nou comtat, el de Manresa, si bé la primera dada sobre l’existència del comtat manresà és del 908, quan el comte ja era difunt El fet de sorgir tard, el de…

De la prehistòria a la fi del món ibèric Vista aèria de la planura del Segrià, amb el riu que li donà el nom i la ciutat de Lleida al fons ECSA-J Todó Els senyals més antics de la presència humana en aquestes comarques comencen a ser revelats per la investigació en temps molt recents, i constitueixen, paradoxalment, el capítol més nou, encara mal conegut Així, només podem parlar, respecte al paleolític inferior, de la presència d’algun chopper, chopping tool o bifaç a les terrasses del Segre i a altres cursos d’aigua menys importants, però no tenim cap jaciment pròpiament dit que es pugui…