Resultats de la cerca

De l’antiga torre que donà nom a l’actual barriada, no en queda cap indici Al segle XII és conegut un llinatge al Penedès que es cognomenà Vernet El topònim, dins el terme de Sant Martí Sarroca, apareix esmentat abans del 1289

L’actual capella no conserva cap indici d’època romànica, per la gran quantitat de modificacions que ha sofert Existia ja al final del segle XIII, i d’això es desprèn, per tant, que les seves arrels han de ser més antigues La primera data segura trobada fins ara és del 1405

Segons una tradició incerta —ja vigent al segle XIV— aquesta església, avui desapareguda, hauria estat la successora de la catedral primitiva segle VI, consagrada a sant Pere i situada a la Vila Baixa Unes sepultures paleocristianes o visigòtiques, trobades fora de la muralla i a l’est de la Vila Baixa podrien ser un indici de la seva situació Existia encara als segles IX i X, i fou objecte de donacions els anys 858, 922 i 934

Aquesta església es trobava al lloc de la Foradada, prop del llit del riu Anoia, a la zona del Pas de Piles No es conserva cap indici del seu possible emplaçament És documentada per primera vegada l’any 1279 en la relació dels delmes que el bisbat de Barcelona pagà a la Santa Seu per les croades En aquell moment l’església de la Foradada pagava 36 sous pel mateix concepte el 1280 va pagar també 36 sous El 1509 l’església ja estava caient i s’aguantava mitjançant unes traves El 1731 consta que es trobava en ruïnes, tot i que encara hi havia un benefici titular a Sant Miquel…

L’església parroquial de Sant Pere de Font-rubí fou completament modificada al segle XVIII, i es perdé tot indici de la seva antiga construcció, que devia datar del segle XI Des d’aquest mateix segle Sant Pere de Font-rubí va dependre de la canònica de Solsona Aquesta subjecció és clarament reflectida en les butlles papals d’Urbà II, del 1097, i d’Eugeni III, del 1151 Així mateix, l’església és esmentada en l’acta de dotació i consagració de Santa Maria de Solsona del 1163 Font-rubí formava part del petit grup d’esglésies penedesenques, que controlava la canònica solsonina Al…

L’església parroquial de Sant Pere de Font-rubí fou completament modificada al segle XVIII, i es perdé tot indici de la seva antiga construcció, que devia datar del segle XI Des d’aquest mateix segle Sant Pere de Fontrubí va dependre de la canònica de Solsona Aquesta subjecció és clarament reflectida en les butlles papals d’Urbà II, del 1097, i d’Eugeni III, del 1151 Així mateix, l’església és esmentada en l’acta de dotació i consagració de Santa Maria de Solsona del 1163 Font-rubí formava part del petit grup d’esglésies penedesenques, que controlava la canònica solsonina Al…

Aquesta església no se sap on es trobava Per una donació que l’any 1062 féu Guillem a la seva muller Adelaida dels alous que tenia a Olius, a Joval i a Riner, es pot deduir que tot plegat afrontava a llevant amb la casa de Sant Pere d’Hortoneda, a migjorn amb el riu Negre, a ponent amb Vilallonga i a tramuntana amb les Guardioles, i el terme continuava fins a l’església de Sant Pere Per tant, aquest lloc de Vilallonga es trobava a ponent del terme de Riner, o sigui, al de Llanera L’existència de l’església és documentada l’any 1062 al testament de Goltret, que deixà un matxo per a la…

Aquest temple podria pertànyer a l’església de Santa Maria fora de muralla que és esmentada en l’acta de dotació de l’església de Sant Miquel d’Olèrdola de l’any 992 Tanmateix, no la trobem esmentada, certament, fins al testament de Pere de Vilafranca del 1187 D’altres notícies del moment també ens informen de la seva existència Al desembre del 1188 el rei Alfons I donà les notaries de Vilafranca i del seu territori a l’església de la dita vila A partir d’aquest moment l’església és àmpliament documentada en molts testaments Al final del segle XIII es procedí a la construcció de l’edifici Al…

Es tracta de l’església del vilatge sorgit als peus del castell de Claramunt, al vessant meridional de la serra del Montsec La història d’aquesta església és molt problemàtica, perquè, de fet, es confon amb la de la propera de Santa Maria de Claramunt, situada al castell L’any 1048 Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda feren donació a Sant Pere d’Àger de les esglésies que hi havia o hi hauria en el futur en el castell de Claramunt i en el seu terme Aquesta referència pot ser un indici de l’existència, ja a mitjan segle XI, de més d’una església a Claramunt, Santa Maria,…

De l’antiga església romànica avui no queda cap indici, ateses les grans reformes sofertes sobretot a partir del segle XV L’actual capella, al nucli del Papiol, es troba prop de la torre La seva planta és rectangular, amb un campanar de cadireta de dos ulls La porta és de mig punt, i damunt seu hi ha un escut de pedra on figuren un corn de banya i un lleó rampant Tot i no posseir notícies anteriors al 1300 és del tot probable que ja existís en època romànica El lloc del Papiol es documenta per primera vegada el 1070 L’any 1304 era considerada església parroquial, i el 1343 consta…