Aquesta església no se sap on es trobava. Per una donació que l’any 1062 féu Guillem a la seva muller Adelaida dels alous que tenia a Olius, a Joval i a Riner, es pot deduir que tot plegat afrontava a llevant amb la casa de Sant Pere d’Hortoneda, a migjorn amb el riu Negre, a ponent amb Vilallonga i a tramuntana amb les Guardioles, i el terme continuava fins a l’església de Sant Pere. Per tant, aquest lloc de Vilallonga es trobava a ponent del terme de Riner, o sigui, al de Llanera. L’existència de l’església és documentada l’any 1062 al testament de Goltret, que deixà un matxo per a la dedicació de Sant Valentí de Vilallonga, a més de fer-ne a Sant Joan de Puig-redon i a Sant Miquel de Fontanet, ambdues esglésies del terme de Llanera, si bé antigament la primera es trobava al de Vallferosa i la segona al de Fontanet. L’únic indici de localització és un mas anomenat Valentines, que pot ésser una supervivència de l’advocació de l’església.