Resultats de la cerca

Situada en l’antic terme del castell de Lladurs, fou molt aviat església parroquial, funció que en l’actualitat no conserva S’ha intentat identificar la parròquia de la Vall Infernal “ Valle Infernale ”, que apareix en la relació de parròquies del final del segle X o del principi de l’XI, continguda en l’apòcrifa acta de consagració de la Seu d’Urgell, amb l’església de Sant Julià dels Torrents No obstant això, no sembla que aquesta identificació sigui correcta, ja que l’església dels Torrents és massa lluny de la Vall Infernal, que tampoc no ha estat identificada plenament, però…

Situada dins l’antic terme del castell de Balsareny, primer, i després del de Cornet, no gaire lluny del mas Solà L’església apareix esmentada el 1239 Aquesta església és totalment arrasada sense que hom hi pugui notar cap forma ni paret

Capella que presideix un petit veïnat de masies, anomenat de Sobrànigues, prop del Ter i no lluny de la desembocadura del Cinyana El lloc és documentat des del 1316 La capella actual és un petit edifici del segle XVII, bé que en va reemplaçar un altre que podria tenir un origen romànic

Església avui desapareguda, que es trobava al despoblat de les Ferreres, a la dreta del Torrent del Grau de l’Ós, no gaire lluny de Sant Grau d’Urús Fou una església que depengué de la parròquia de Sant Climent d’Urús, segons consta en l’acta de consagració d’aquesta església de l’any 1037

Vista exterior de l’edifici des del costat de migjorn L Prat Situació A la part més septentrional del municipi de Pinós hi ha la contrada de Miralles, amb un gran casal fortificat, i, no gaire lluny, la capella romànica de Sant Andreu de Miralles, actualment sense culte Mapa 330M781 Situació 31TCG837365 Per arribar-hi, cal situar-se a la carretera que va de l’hostal del Boix a Cardona Després d’haver passat la població de Su, aproximadament al punt quilomètric 13,800, cal agafar una pista a mà dreta, bastant fressada Al punt quilomètric 1,900 hi ha un trencant a mà dreta que, amb…

Aquesta església és citada l’any 1183 en el testament de Ramon de Gurp, prelat de Santa Maria de Tremp, el qual dotà aquesta canònica amb el lexiu de Tormeda que fou de Ramon Guillem, menys el delme que concedia a Santa Maria de Tormeda La seva localització, igual que el castell, ens és desconeguda El topònim indica que era emplaçada en un torm o muntanya aïllada, no gaire lluny d’Aulàs, i probablement a la Sarga d’Orrit

Aquesta església, de la qual no han pervingut vestigis, era situada prop del mas Sant Salvador i no gaire lluny de la via conflentana, que comunicava Elna amb el Conflent i la Cerdanya Esmentada des del 974 “ecclesia S Salvatoris cum villare Milaní’ , era aleshores una dependència del monestir empordanès de Sant Pere de Rodes i encara és mencionada com a tal per un precepte del rei Lotari del 982 i en una butlla del papa Joan XV del 990

Capella emplaçada als afores de Llers, probablement no gaire lluny del castell d’Hortal, anomenat Ordal en documents medievals Per la relació de G Pallisser, sabem que ja no existia al segle XVIII “ capella de Sant Jaume la qual estava situada a la part de ponent de la casa Aymar de Hortal, entre un camp de dit Aymar y de una propietat que vuy es de Francisco Las Plasas, a hont ay un gran claper de pedras que es cerca lo camí moliner ” 1730 Prop d’aquest indret l’any 1912 fou descoberta una necròpoli

Situada dins l’antic terme del castell d’Oristà, quan aquest es desmembrà quedà en el d’Olost Fou sempre una capella rural dependent de la parròquia de Santa Maria d’Olost Les primeres notícies es troben l’any 1287 en el testament de Bernat de Bassil que fundà una llàntia que havia de cremar en la capella de Sant Mateu de Pela-roger, mentre feia altres deixes a les capelles dels voltants El 1687 quan el bisbe Pasqual visità la parròquia de Santa Maria d’Olost, ja constatà que l’església es trobava en ruïnes Actualment de l’edifici antic no queda cap resta visible, si bé se’n coneix el setial…

Església situada al veïnat de Mata, al costat de la masia de Cal Monjo, que té funcions d’ajuda parroquial de Mataró Es troba no gaire lluny de Sant Martí de Mata, primitiva església tradicional del veïnat El seu origen és remot, ja que surt esmentada el 1069, però es va reconstruir totalment al segle XVI i es va ampliar amb capelles i noves devocions al segle XVIII Constava com a parròquia durant el segle XVIII, després d’haver suplantat o heretat la parroquialitat de Sant Martí de Mata, que fou considerada com a simple capella entre els segles XVIII i XIX Fou molt venerat el…