Situada dins l’antic terme del castell d’Oristà, quan aquest es desmembrà quedà en el d’Olost. Fou sempre una capella rural dependent de la parròquia de Santa Maria d’Olost. Les primeres notícies es troben l’any 1287 en el testament de Bernat de Bassil que fundà una llàntia que havia de cremar en la capella de Sant Mateu de Pela-roger, mentre feia altres deixes a les capelles dels voltants. El 1687 quan el bisbe Pasqual visità la parròquia de Santa Maria d’Olost, ja constatà que l’església es trobava en ruïnes. Actualment de l’edifici antic no queda cap resta visible, si bé se’n coneix el setial, no lluny del mas.