Resultats de la cerca

Situació Fotografia de la tomba localitzada amb motiu d’unes obres, a l’interior de la qual hi havia encara l’esquelet J Galobart Es localitza a la ribera esquerra de la riera de Rajadell, aigües avall del poble, dins la finca anomenada Forn de Santa Llúcia Lloc on hi havia hagut un convent d’aquella advocació i, posteriorment, un forn de vidre Long 1°42’40” - Lat 41°43’50” Per anar-hi, doncs, cal seguir el mateix camí que per arribar a Santa Llúcia de Rajadell Necròpoli Aquesta estació mortuòria medieval fou localitzada, amb motiu d’unes obres, a poc més d’un metre…

El llogaret de Riufred, dit també el Molí del Riu, és situat a migdia del poble de Sant Pere dels Forcats Té un origen força antic i el lloc és citat com a villare Rivofrigido l’any 1011 en la butlla del papa Sergi IV a favor del monestir de Sant Miquel de Cuixà L’única referència localitzada del castell data de l’any 1267, que s’esmenta en una escriptura la villa et castrum de Rivifrigido No ha romàs cap vestigi d’aquesta fortalesa medieval

Santa Maria de Viver és una església fins ara no localitzada i de la qual tenim molt poques notícies Inscrita probablement dins el terme del castell de Viver, al límit meridional del comtat de Berga, fou construïda el segle XII Devia tractar-se d’un edifici molt senzill que molt aviat fou abandonat L’any 1148 en un codicil de testament signat per Bernat de Comarasa s’esmenta la deixa de dos sous per a l’obra de Santa Maria de Viver in sua opera ste Marie de Viver II sous

La documentació esmenta una església de la qual no es conserva cap testimoni arquitectònic i fins ara no ha pogut ésser localitzada L’any 1190 Berenguer de Peguera i els seus germans Hug, Ponç, Gibert, Ermessenda i Beatriu van vendre a Pere de Berga i al seu fill, en franc alou, tot el que els dits senyors de Peguera tenien a les parròquies de Sant Vidal de Berga i a Sant Martí d’Avià, per la quantitat de 1 300 sous de Barcelona Cal pensar que l’església de Sant Vidal de Berga fou un petit edifici, temporalment parròquia, que molt aviat quedà sense culte i abandonat, possiblement…

Una església dedicada a sant Joan i sant Mamet de Berga, situada dins l’antic terme del castell de Madrona, i possiblement a la Serra de Queralt no ha estat localitzada fins ara Les notícies històriques sobre aquest edifici són molt reduïdes i pensem que es tractava d’una petita església, capella o oratori que devia dependre de Sant Pere de Madrona i que possiblement va tenir una curta vida L’any 1005 el comte Guifré, el vescomte Bardina i la seva muller Adalez donaren al monestir de Santa Maria de Serrateix un alou que tenien al comtat de Berga, al terme del castell de Madrona,…

Aquesta església, avui encara no localitzada, era situada dins la suda de la ciutat o Castell Formós L’acord del 1097, anterior a la conquesta de la ciutat, ja preveia la donació d’aquesta església a la canònica de Sant Pere d’Àger Fou confirmada a l’esmentada institució religiosa el 1101 pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera, amb delmes, primícies i la quarta part dels fruits de les altres esglésies de la ciutat En canvi, al llarg del segle XII, el culte i la seva dependència jurídica provocà nombrosos enfrontaments entre els bisbes d’Urgell, Bernat Sanç, Bernat Roger i Arnau…

Situació Restes del mur perimetral d’una enigmàtica construcció d’època medieval EFS Aquesta construcció, localitzada per Jaume Coberó, es troba a un nivell inferior a la de la construcció de la Torreta d’en Domènecs Mapa 34-14 361 Situació 31TCG669314 Per arribar-hi, des de Torà, cal prendre el camí de l’Aguda En el primer revolt marcat cap a la dreta, se segueix per l’esquerra i es puja directament pel caminet que voreja el barranc Després d’uns deu minuts s’arriba al lloc de la Ferreria Edificis civils diversos A la Ferreria hi ha una estructura rectangular posterior a l’edat…

Situació Vista de la construcció rectangular, excavada a uns 30 m de la necròpoli M Solà Aquest conjunt, format per una necròpoli i les restes d’una construcció, és situat a una alçada de 652 m, a peu d’un camí carreter que baixa en fort pendent de la Serra de Rubió, prop de la masia de Cal Rumbà, en vista de les Malloles, i en una serreta en un indret anomenat Collet de Sant Pere Màrtir, en una zona actualment cremada pel foc i que abans havia estat poblada per un bosc de pins Mapa 35-15391 Situació 31TCG856122 És un jaciment arqueològic integrat per una petita necròpoli medieval i els…

Situació Aspecte d’aquesta necròpoli, segurament l’antic cementiri dels jueus, segons un gravat publicat per J Pleyàni de Porta a la darreria del segle XIX Arxiu del Servei d’Audiovisuals de l’Institut d’Estudis Ilerdencs Aquesta necròpoli, ara desapareguda, fou localitzada en una zona situada a ponent de les muralles de la ciutat, fora l’antiga porta de Boters, en un sector delimitat per l’actual carrer de Ramón y Cajal, la plaça de les Missions, el carrer del Bisbe Ruano, el carrer de Vallcalent i la rambla d’Aragó Segurament era un dels cementiris dels jueus de la ciutat Mapa…

Situació Aquesta necròpoli se situa 1 km al nord de Tamarit de Llitera, a la partida del mateix nom Mapa 31-13 326 Situació 31TBG860400 Per la carretera del Campell es passa a uns 300 m a l’oest, precisament on és l’actual camp de tir Vallcarrós Necròpoli La necròpoli fou localitzada l’any 1974 en el moment de realitzar l’esplanació de terres per a la construcció del camp de tir de la corresponent societat local Aleshores, Amado López realitzà una primera excavació d’urgència Posteriorment, un equip de la universitat de Saragossa, format per M Martín-Bueno, Moreno i de Diego,…